Que ara Manuela Carmena, socialista i nacional, nacional i socialista, treballi per a Espanya Global, per a l’oficina de propaganda espanyolista dirigida per Irene Lozano i supervisada per Josep Borrell, és una notícia colossal. S’ha tancat el cercle, s’han estret les files. Ha arribat el moment tan esperat, ja han tocat el cornetí que presagia la batalla, prietas las filas, / recias, marciales, / nuestras escuadras van / cara al mañana / que nos promete / Patria, Justicia y pan. La participació estel·lar de l’antiga alcaldessa de Madrid ha coincidit amb la seva visita pastoral a Barcelona, per recordar-nos aquesta cançó de la seva joventut, que sí, que l’esquerra espanyolista primer pensa en Espanya, després, si de cas, en la justícia i després, només després, si de cas, és panarra. De Falange a l’esquerra espanyola,  progressista i transformadora, no hi ha tanta distància si ens hi fixem bé. Fins i tot David Bisbal, suat i cridant, ha interpretat l’himne d’Espanya perquè també ha vist que el moment és ara, ara nois, i per això la Guàrdia Civil, militar i paramilitar, segons com es miri, ha detingut nou ciutadans catalans acusant-los de terrorisme independentista. S’ha intensificat la propaganda fins al límit.  Mis camaradas fueron a luchar, / el gesto alegre y firme el ademán; / la vida a España dieron al morir, / hoy Grande y Libre nace para mí. L’escut de l’institut armat és de la mateixa època que la cançó, per això combina tan bé.

La consigna és clara, cal acabar d’una vegada per totes amb el catalanisme polític, amb l’independentisme, tallar-lo d’arrel, destruir-lo, anihilar-lo. I si cal mentir, es menteix amb tota la barra, tot per Espanya. Precisament ara, ara que els polítics espanyolistes, aquests polítics tan covards i que tenen tants complexes i tantes manies, no molesten perquè estan distrets amb la campanya electoral, ara que els poders fàctics de l’Estat campen com volen, encara menys controlats del que ja sol ser habitual. Cal que sigui ara, precisament, ara que els polítics independentistes catalans es barallen entre ells com a mafiosos de Xicago, hostiant-se com si no hi hagués demà, ara que el poble català està unit més unit que mai però ben desconcertat. Costa de creure que els nostres representants polítics ens hagin deixat sols, ens hagin abandonat després d’escriure, alguns, un twit de compromís. Estan enfeinats en altres coses mentre hi ha manifestacions al carrer demanant la llibertat dels detinguts. Tenen por de provocar encara més repressió i continuen repetint el rotllo de sempre, absents, com si la situació no hagués canviat radicalment, com si l’independentisme no fos a partir d’ahir sinònim de terrorisme. “Comença l’operació —tuita Joan Tardà sense solidaritzar-se amb els detinguts— per atemorir i intentar fer creure que el procés democràtic és violent. No ho ha estat ni mai no ho serà per molt que  intentin convertir-lo en una qüestió d’ordre públic. Nosaltres, a la catalana: cívicament, pacíficament, massivament i permanentement.” De manera paral·lela, a la mateixa hora de la piulada, el polític continua abstret en el seu univers particular: “Us esperem divendres a Barberà del Vallès! @G_Pisarello en la presentació del llibre ‘Entre Itaca i Icària’ @XavierDomenechs @RocaEditorial”. Ja és ben veritat que els llibres no es venen sols.

De Falange a l’esquerra espanyola, progressista i transformadora, no hi ha tanta distància si ens hi fixem bé

Ens queixàvem que Espanya no oferia cap projecte per a Catalunya i ahir, per fi, ens el van posar damunt de la taula, amb un llacet i tot. El projecte d’Espanya Global és exactament l’Espanya Oval, l’Espanya per ous, per collons, per pebrots, per pilotes, perquè ells tenen la força de les pistoles i nosaltres no. Si condemnen severament els presos polítics sense que s’hagi pogut demostrat cap violència, no hi ha cap motiu per no considerar l’independentisme com una forma de terrorisme. I els CDR una organització terrorista. Perquè sí, perquè ho diuen ells, per ous, perquè la propaganda política de l’espanyolisme ha passat a l’ofensiva més radical, més embogida. Al president Torra el destituiran per una pancarta o perquè va animar els CDR o perquè s’inventaran que els seus fills són terroristes i ell més perillós com la Goma 2. Les formacions polítiques independentistes podrien ser declarades il·legals i s’aplicarà l’estratègia contra ETA al pacífic independentisme català perquè sí, preventivament. De fet, serà molt pitjor que la repressió contra els abertzales, perquè com va assenyalar el professor Joan Queralt ahir a la televisió, a ETA només se la va perseguir per terrorisme i a l’independentisme català des d’ahir ja se l’ha començat a perseguir per terrorisme i per rebel·lió. Amb tota la barra.

L’Espanya Oval, l’Espanya de la repressió, és el darrer argument. Ja no poden anar més enllà. I aquesta és la bona notícia. Estan morts de por, desesperats, intentant provocar-nos per qualsevol mitjà. Intentant que envestim com en una corrida de toros perquè saben prou bé que l’independentisme no fa més que créixer i que no afluixarà. Ara cal resistir i resistir més encara, perquè la mentida té les cames molt curtes, no pot durar indefinidament. Resistir ja és guanyar. L’Espanya Oval és la darrera etapa abans de la inevitable independència nacional de Catalunya. Ja són on els volíem. Lánzate al cielo, flecha de España, / que un blanco has de encontrar; / busca el Imperio, que ha de llevarte / por cielo, tierra y mar. Etcètera, etcètera.