Què voleu que us digui, hi ha detalls, petits moments, colors, formes, que només els entens quan els tens tots junts i compares, com en un àlbum de cromos, com en una col·lecció de conquilles de mar que has anat recollint de l’escampall que t’has anat trobant per la platja. L’estampa marcial, la forma solemne i hieràtica, tot pols, suor i ferro, del major Trapero davant de Felip VI, rei d’Espanya, a Barcelona l’altre dia, fou magnífica, castrense. S’entenia tota. Semblava vestit d’Hugo Boss, lluint les medalles amb l’emblema de la Guàrdia Civil que li han concedit i que tothom sap que són inequívocament feixistes, amb l’espasa i el feix de lictor. En una democràcia autèntica, els símbols de la ultradreta extremista són com fer-li botifarra a la societat de la convivència i que vol viure i deixar viure en pau, són una burla als ciutadans, un espanta-sogres, són com les banyes de búfal d’aquell exaltat passant per la porta, entrant al Capitoli de Washington.

Perquè ho sap perfectament, Josep-Lluís Trapero se les va deixar de posar i ara les torna a lluir, aquestes medalles de la meretèrita, perquè entre militars ells s’entenen bé, el monarca i el cap de les gents d’armes de Catalunya que, com el Cid, oh mío Çid, ara ha canviat de senyor. Al cap i a la fi, Felip de Borbó i els Franco són família, no ho podem oblidar. Trick or treat van demanar al policia, al gendarme, paga o plora, des bonbons ou des coups de bâton, i li queden tan i tan bé els guants blancs al major com a la reina d’Anglaterra, hostimeta. Mossos Democràcia, Guilleries, Adic-INT, Agents Rurals, Adic GIR, Sector Públic per la Independència, Bloc Públic Independentista i Miquelets del Port s’han queixat d’aquesta exhibició de servilisme de la primera pistola de Catalunya, debades.

Debades perquè Trapero ja ha passat el Rubicó sense mirar enrere, sense tornar més a casa de Pilar Rahola a fer-li un arròs i a tocar amb la guitarra Paraules d’amor, senzilles i tendres, ai senyor. El conseller Elena el té confirmadíssim en el càrrec, ja ha expressat públicament que li fa confiança, a ell als “18.000 agents dels Mossos d'Esquadra per igual”. Sembla com si hagués estat el conseller que s’hagués quadrat davant d’aquest polític sagaç que hem descobert en el mosso Trapero, un polític que fa discursos sense deixar l’uniforme que li queda tan i tan bé. A Espanya la tradició és que els militars no deixen mai l’uniforme, sobretot quan fan política. Els nois de Vox-Nox ens ho poden confirmar quan vulguem.

Però ja que hi som. Podem fer confiança als gendarmes catalans o a gendarmes d’altres indrets? A  Noia, la Corunya, un tribunal militar acaba de condemnar quatre guàrdies civils per humiliar un companyó civiló amb insults com ara: “Arriba España y muerte a los maricones”. Anava a traduir-ho, però queda molt millor en espanyol, tu diràs. VOE, escolteu si no fa bonic això: “Los maricones no deberían estar en la Guardia Civil” o “prefiero tener un hijo muerto o drogadicto que maricón”. Què deu passar amb l’ús de les armes i la difusió inevitable de la ultradreta? Com s’ho fan perquè els uniformats, si és que decanten,  decantin sempre cap al mateix costat? Aquí, a l’Espanya colonial, aquestes coses no passen. L’any passat Angela Merkel va fulminar una unitat d’elit, sencera, de l’exèrcit alemany, perquè tenia lligams amb l’extrema dreta. Havien acumulat parafernàlia nazi i havien robat explosius i armes en previsió d’una propera guerra civil alemanya, van dir. Merkel, a l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa del 20 de abril de 2021, preguntada per la senadora d’Esquerra Republicana Laura Castel sobre la ideologia ultradretana dins l’exèrcit espanyol, va ser tan germànica com eloqüent. “A Alemanya, va dir, el nostre exèrcit és dur contra l’extrema dreta. S’ha de ser transparents i fer públics els casos que es detectin. Els nostres comandaments militars responen al principi de la Innere Führung, és a dir, no només estan entrenats militarment sinó que han de tenir una iniciativa política que promogui activament els principis democràtics entre els soldats (...) L’exèrcit també té una finalitat política, d’educació política, els soldats són ciutadans uniformats i, per tant, s’han de comprometre amb els valors democràtics fonamentals del país.”

Les paraules de la cancellera són encara més feridores quan constatem el progressiu divorci de la nostra societat amb la policia, amb la gent armada que ens hauria de fer sentir protegits, i no pas espantats. I no ho dic només perquè ahir se’ls va quedar fregida una persona reduïda pels Mossos de l’Esquadra amb una pistola tàser a Badalona, probablement un accident, però un accident inacceptable. Ni ho dic tampoc per la no resolució, per ara, del cas de la pobra noia violada a Igualada. Ho dic perquè totes les informacions que arriben als periodistes és que la ultradreta s’escampa com un càncer dins del cos. També diuen que alguns polítics volen fer un museu dels horrors al local de la Policia Nacional Espanyola de Via Laietana, com si l’horror fos avui una cosa només del passat. Com m’agradaria d’equivocar-me i haver de rectificar.