A la llotja del Santiago Bernabéu s’hi fan negocis perquè és la llotja de Franco. Són els negocis dels “hombres únicos” dels que parla Florentino Pérez: ell i els seus amics mimats pel Boletín Oficial del Estado, els homes de negocis i polítics que exhibeixen el seu poder gegantí mentre miren futbol i decideixen el que ha de ser i com ha de ser Espanya. Són el “capitalisme Cibeles” del mestre Sanuy, els protagonistes històrics de la impunitat, els professionals del “porque lo digo yo”, tan pagats d’ells mateixos, tan contents d’haver-se conegut que no poden entendre que molts, com Gerard Piqué, ni els admirem ni ens agraden gota. La llotja del Madrid va néixer amb Franco i continua, sense Franco, amb poques diferències de posada en escena. On hi havia Franco ara l’emèrit (Felip VI no hi va) o Aznar o figura senyera similar. Fixeu-vos si és un lloc d’arribistes i de mercadeig que fins i tot hi ha fotos on s’hi veu el Pequeño Nicolás preguntant “qué hay de lo mío”. Fixeu-vos si és veritat que s’hi fan negocis que ho han explicat tant Jesús Gil y Gil com Luis Bárcenas. Fixeu-vos si és veritat que s’hi fan negocis que James juga al Madrid perquè don Florentino té interessos a Colòmbia. A Espanya la immensa majoria passem per finestreta, els “hombes únicos”  passen majestuosament per la llotja. La llotja del Bernabéu està feta amb el ciment que l’empresa Huarte va ‘distreure’ de les obres del “Valle de los Caídos”, pagada en plena postguerra, per tant, amb els diners de tots per al gaudi de només alguns privilegiats. Al Bernabéu es feien els besamans al Caudillo i al Bernabéu el règim en ple feia les seves adhesions “inquebrantables”, els “coros y danzas” de la Sección Femenina i es celebrava la victòria contra la pèrfida Rússia Soviètica de la mà (del cap) de Marcelino. A la llotja del Bernabéu és on es parla del “señorío del Real Madrid” i enlloc més perquè estan convençuts que l’única opinió vàlida és la que tenen ells. Per això el Reial Madrid va gaudir d’un tracte de favor en l’antic projecte de l’aleshores nou estadi de Chamartín i ara amb la Ciutat Esportiva de Valdebebas. És tan important la llotja del Bernabéu que no té alternativa. Quedem-nos només amb dos exemples, el matalasser Felip de Borbó i el culer Rodríguez Zapatero. Com que no volen anar al Bernabéu no van pràcticament a cap estadi. És o el Madrid o no res. Per això l’expresident del govern espanyol mai va trepitjar la llotja del Futbol Club Barcelona. Mai no li haurien perdonat.