Les recents declaracions de Federico Jiménez Losantos contra la República Federal Alemanya només poden suscitar rebuig al món civilitzat i democràtic. Només des d’un profund menyspreu per les decisions i conviccions de les altres persones, només des d’un amarg complex de superioritat nacionalista espanyola —que no amaga un inevitable i complementari sentiment d’inferioritat, de malaltissa consciència d’identitat diminuta— poden explicar els greus insults, les crues amenaces, i el que és més greu i inacceptable, la desvergonyida apel·lació al terrorisme i a l’odi contra el poble alemany que el periodista va proclamar el passat divendres 6 d’abril des del seu programa radiofònic. Sembla clar que Federico Jiménez Losantos oblida que la concessió de la seva freqüència radiofònica —atorgada en el seu dia pel govern d’Esperanza Aguirre— no el faculta, en virtut del seu indiscutible dret a la llibertat d’opinió, a utilitzar la radiodifusió sonora en ones mètriques amb modulació de freqüència, de titularitat pública, per proferir crides a la violència i a l’odi a cap col·lectiu. La irritació davant la negativa del tribunal estatal de Slesvig-Holstein a concedir l’extradició per alta traïció del president Carles Puigdemont no eximeix aquest ni cap altre periodista de les seves responsabilitats cap a la societat. Unes responsabilitats que no és la primera vegada que Federico Jiménez Losantos negligeix i que van propiciar que l'expulsessin de la cadena COPE, així com condemnes per delictes d’injúries greus amb publicitat o per intromissió il·legítima en el dret a l’honor. En el seu voluminós currículum personal cal recordar les edificants declaracions de gener del 2016, en què va arribar a expressar el seu desig de matar dirigents de la formació política Podemos: “Veo a Errejón, a la Bescansa, veo a la Rita Maestre y me sale el monte, no el agro, el monte, si llevo la lupara disparo. Menos mal que no la llevo”.

Encara que Federico Jiménez Losantos va publicar ahir un article amenaçant i exculpatori al diari Libertad Digital en el qual nega l’evidència, la veritat és que les seves manifestacions són greus i responen al costum d’utilitzar el seu estudi radiofònic com si es tractés de la consulta del psicoanalista on donar curs a qualsevol obsessió verinosa. En el seu editorial de les set del matí de divendres passat no només va tractar de “racistas”, “chorizos y prevaricadores” els jutges alemanys, de “naziroja” la ministra alemanya de Justícia, també va qualificar el govern de M. Rajoy, en una cascada d’improperis, de “basura humana”, d’“eunucos, sabandijas”, de “colección de villanos miserables, mendaces y corruptos”, i va arribar a qualificar la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría de “leño”, “lerda”, “analfabeta funcional, abobada del Estado”. “En política exterior lo que cuenta es la fuerza y la determinación”, va afirmar en la seva embogida arenga Jiménez Losantos, i va concloure, desolat, que “no somos nada, somos menos que nada. Nos han insultado como nación”. Va passar tot seguit a un dels seus temes predilectes: el terrorisme. Segons Jiménez Losantos, “es momento de recordar el estado de derecho alemán: la Baader-Meinhof. Si la hubiéramos tenido en España no hubiera hecho falta el GAL, dirán algunos”.

Ja que el terrorisme havia estat esmentat en el seu editorial de les set, Jiménez Losantos va insistir en les seves idees sobre la violència en l’editorial posterior, el de les vuit. La seva manera de pensar es va expressar així: “Si en lugar de tener espías para preparar dossieres contra Cifuentes tuviéramos espías para hacerle la vida imposible a los separatistas españoles y jorobar a los estados que no nos ayudan —como siempre se ha hecho en los países dignos de respeto, siempre—… Y no hace falta llegar al GAL ¿eh? Aunque el GAL funcionó extraordinariamente bien. Es decir, moralmente será detestable, pero hay que reconocer que Francia dejó de ayudar a los etarras. En el momento en que empezaron a aparecer cadáveres en los pueblos turísticos del sur de Francia, oye, qué casualidad, que empezó a funcionar la justicia francesa. Dios escribe recto con renglones torcidos...”. I va afegir més tard, reprenent els seus plantejaments sobre la violència i les solucions expeditives:  “En el siglo XVII teníamos tercios. No se hubieran atrevido los alemanes a hacer esto”. “Alemania ha demostrado que no reconoce la Constitución española ni la intangibilidad de las fronteras… ¿Por qué? Por racismo, probablemente, porque ellos son de una raza superior, nosotros somos una raza inferior, ellos son arios, nosotros somos cerdos, pigs…”. “España durará más que Alemania, es más vieja, más antigua, y durará más que Alemania… Que Alemania sepa que en España no se le va a perdonar”. “El ratón al gato le puede hacer toda clase de fechorías. Toda clase de fechorías. En Baleares, todas. En Baleares hay como 200.000 alemanes de rehenes. En Baviera pueden empezar a estallar cervecerías. Ya, pero usted ¿qué propone, una acción? Naturalmente. Nos han abofeteado, nos han dado una patada en los dídimos”.

Mentre que Jiménez Losantos, víctima del terrorisme de Terra Lliure, sembla que té dret a dir tot tipus de barbaritats, hi ha rapers com Valtònyc que han d’entrar a la presó per fer ús del seu dret a la lliure expressió. Després ens diran que la justícia és igual per a tots i que no existeixen els presoners polítics a Espanya.