Et pot agradar molt Leo Messi, però això no treu que te’n recordis d’ell, de tota la seva parentela, i de la Mare de Déu de Luján, patrona de l’Argentina, quan juga malament. O quan et sembla que juga malament. Pots ser del Barça, de tota la vida, i un bon dia tenir ganes d’afusellar-ne tota la directiva, sense judici previ ni mesures de gràcia. Pot ser fill de Xenacs i trobar que és un poble de mala mort, lleig i sense esmena possible, un descolloni de la humanitat, una vergonya que s’ha d’amagar. Et poden agradar molt les seques i, precisament per això, en un restaurant, demanar una truita a la francesa, quan veus quina mena de mongetes han anat repartint a les altres taules, pels claus de Crist. I al capdavall, que pots estar defensant l’opció política que et sembla millor, o l’opció que diries que és la menys dolenta, i que hi hagi dies que estiguis molt enrabiat amb els que se suposa que són els teus. Efectivament, ja està bé que no coincideixis sempre amb els polítics que votes, ja està bé, és sa, que si sempre estiguessis d’acord amb ells serien gurus i la política esdevindria una mena de secta satànica i acrítica. No pots estar sempre d’acord amb el que fan. Però per la mateixa raó, no pot ser que no estiguis mai d’acord, en els darrers temps, amb res del que estan fent. La vergonya del que vam viure ahir al Parlament de Catalunya és difícilment superable. Són una colla de deixats, d’irresponsables, de ganduls, d’immobilistes, de farsants, de cínics, de covards. Acusant-se mútuament entre els tres partits independentistes per, al final, no fer res. Jugant a la falsa resistència, a l’autonomisme més semblant al de Miguel Ángel Revilla que a l’independentisme de Francesc Macià. Si no us voleu enfrontar a la presó no haver-vos presentat a les eleccions. Sou tan decebedors que és com si jo ara deixés de fer el comentari pel qual em paguen. Com si ara no digués el que he de dir. Que és exactament el que penso fer com a senyal de protesta. La mare que us ha parit.