Som aquí, som aquí, tots, i som tal i com la mare que ens va parir, tu, Aznar ridícul, tu, Aznar-Escorial, Escorial que vol dir que ve d’escòria, indesitjable individu, per sempre més cavalcant a la dreta d’Àtila, perdut completament en la teva espiral d’arrogància i d’avarícia, d’engany i de mentida, d’estupidesa sense límits. Sí que hem conegut assassins més humans que tu, fins i tot lladres més fraternals que tu, i sens dubte enemics terribles més dignes de consideració. Afortunadament ens recordes cada dia que passa la banalitat del mal, el ridícul permanent d’Espanya, la profunda vergonya que ens fas tu i el totalitarisme que representes, el franquisme, l’imperialisme desbocat, la guerra i el saqueig que tu encarnes millor que ningú, falangista. Som aquí, i som al costat correcte de la història, afortunadament no tenim res a veure amb tu perquè no creiem en la tirania de  la repressió, ni en la violència de la imposició, ni en el segrest permanent al qual sotmets la democràcia. Tu i la colla de saltataulells que heu convertit l’estat espanyol en una nau pirata, on no es respecta el dret internacional, ni hi ha justícia ni llei, on els éssers humans no són lliures i iguals entre ells.

Han passat quatre anys i cap dels nostres ha canviat de bàndol. De fet, cada cop  que ens comptem i ens tornem a comptar som més colla, i som aquí, nosaltres tots, els partidaris de la independència, els partidaris de perdre’t de vista, perquè un dels grans atractius de marxar d’Espanya és aquest, poder oblidar-te per sempre més, a tu i els que són com tu, dirigents polítics endollats per les elèctriques, privilegiats pel grandíssim capital, polítics de l’egoisme polític més obscè, del classisme més desvergonyit, de la immoralitat més sincera, que ja no es pot dissimular ni s’aguanta dreta. Tu com Felipe González, com M punt Rajoy, com José Luis Rodríguez Zapatero, com Pedro Farsánchez, com Joan Carles de Borbó, sou una colla de vividors i de maltractadors, i ens heu ensenyat l’autèntic motiu pel qual el món va tan malament, ens heu demostrat que sou un pes mort, la gran nosa, que ens cal desfer-nos de vosaltres perquè la vida continuï, perquè Catalunya continuï, perquè no hi ha futur possible amb aquesta casta paràsita, amb una aristocràcia colonial, els més clars enemics del poble. Sou sinistres.

Som aquí, som la majoria de Catalunya, som la nació catalana que voleu eliminar, però per això mateix encara estem més determinats i més decidits: no us ho deixarem fer. Primer ens haureu de matar per poder derrotar-nos. Som el país sencer que batega per la llibertat i que us escup a la cara. Han passat quatre anys i ara ja ens coneixem tots millor, ara us serà infinitament més difícil tornar-nos a enganyar amb les vostres treves parany i les vostres paraules buides, ara ja sabem el gran secret que els polítics catalans tampoc no ens volen dir. Que no hi ha res a fer. Que Espanya mai no aturarà la repressió ni la persecució dels catalans, que mai tornarem a la placidesa de l’autonomia perquè ja hem entès qui sou i què voleu. No deixareu de perseguir-nos perquè el dia que Espanya deixi de reprimir-nos s’acabarà Espanya, perquè el dia que Espanya deixi d’estomacar-nos obrirem la porta de bat a bat, dignament, i marxarem per sempre, sense mirar enrere. Som aquí, com la mare que ens va parir. Contra vosaltres tenim un lema força eficaç, de tres síl·labes, que sabem que us derrota i us encabrona força. Va, que us el dic: Puig-De-Mont.