Que el monarca Felip VI dilluns visiti políticament Poblet és una manera com una altra de vindicar-se la genètica, de presumir de la sang que té a les venes. D’exaltar l’herència de son pare, En Joan Carles, i de recordar als catalans tots, fins al republicà més republicà, que ell és el legítim senyor feudal, descendent directe, tan directe com una fletxa, tan directe com una transferència bancària, descendent dels nostres gloriosos comtes reis medievals, uns reis sebollits majoritàriament al reial panteó d’aquell reial i descomunal monestir. Si és per presumir d’avantpassats il·lustres Felip VI també podria haver tingut altres idees per gesticular davant de les càmeres. També podria haver anat a buscar el sepulcre del primer i remot Borbó històric, N’Aimar de Borbó (segles IX i X) allà al Berry, acompanyat potser per les càmeres de la National Geographic. O encara ho tenia més fàcil, podria haver visitat la tomba de Ramsès II a la Vall dels Reis, coneguda pels especialistes com a KV7. Si hem de creure’ns els egiptòlegs —que ja ens els creiem—, el faraó va ser pare biològic d’almenys 152 fills, de manera que avui dia podem trobar el seu rastre genètic i faraònic en una significativa proporció de la població mediterrània. Ho dic pensant en la fecunda aclimatació, tan estupenda, que han tingut els Borbons amb la població hispànica des del segle XVIII. Almenys per aquest motiu de sol i platja. Pel que fa als Grècia, ja costa més de creure que mai s’hagin barrejat amb els seus súbdits. La dinastia reial grega, els mal anomenats Grècia, o millor dit, els Slesvig-Holstein-Sonderburg-Glücksburg-Beck, només cal veure’ls, són tan mediterranis com un estofat de foca. Pensant en això dels orígens més relació té Felip VI amb els jutges que van deixar en llibertat Carles Puigdemont que no pas els que el vam votar.

Reivindicar la sang il·lustre va ser històricament un bon recurs, de vegades coronat amb èxit. Escolteu, genteta, fins ara m’he fet passar per Jordi Galves però, de fet, ara us ho diré, sóc l’únic descendent directe del Timbaler del Bruc. Veniu tots i adoreu-me ara. Però des del 1993, les coses ja no seran mai més igual. Aquell any un grup de científics van elaborar una tècnica d’estudis genètics de l’ADN que permeten saber qui és el pare genètic d’una persona amb una certesa del 99,998 per cent. Gràcies a aquesta anàlisi s’ha pogut saber, sense l’ombra d’un dubte, que Albert II de Bèlgica tenia una filla natural o que la vident Pilar Abel no és pas filla de Salvador Dalí. Per aquest camí podríem tenir moltes sorpreses. Sobretot si recordem que la Constitució Espanyola vigent proclama en el seu article 57 que “La Corona d’Espanya és hereditària en els successors de S. M. Joan Carles I de Borbó, legítim hereu de la dinastia històrica”. La legitimitat històrica de l’actual casa de Borbó potser quedaria anul·lada si les proves d’ADN fossin discrepants. Només per posar un exemple a l’atzar, n’hi hauria prou que Alfons XII, besavi de Felip VI, fos fill de la reina Isabel II i d’un dels seus amants, el militar valencià Enric Puigmoltó i Mayans, vescomte de Miranda. Quina seguretat podem tenir de la legitimitat dinàstica de Felip VI, de la legitimitat que exhibirà a Poblet? Quin grau de parentiu es pot establir científicament entre les reials despulles de Poblet i l’actual monarca? De fet, ningú no sap què o qui hi ha dins els reials sepulcres que va construir Frederic Marès. Els originals van ser profanats en més d’una ocasió, buidats i els esquelets més o menys reconstruïts. Si un dia s’obren i s’analitzen potser tindrem moltes sorpreses i descobrirem misteris per omplir uns quants documentals.