Després d’unes hores de comèdia barata, només per entretenir l’opinió pública, pensada tan sols per trasbalsar periodistes i persones que no tenen altra feina, vet aquí que es confirma el que ja vam dir, l’operació perquè Esquerra Republicana governi tota soleta. I aquí pau i després glòria. Dolors Sabater, de la CUP, àcrata de Badalona, si te la imagines al costat de Xavier García Albiol no sembla tan llarga i, sobretot, la veus molt bona persona. No té gaire mèrit, ara que hi penso, tothom sembla bona persona si el poses al costat del fatxa llargarut. De manera que s’ha produït una reunió de tràmit entre Esquerra Republicana, Junts per Catalunya i la Candidatura d’Unitat Popular, perquè els de la CUP després de jugar a ser socialistes ara juguen a ser sociables, quina feinada, a promoure la pau, quina gran idea, perquè garlant la gent no s’entén, no senyora, però què s’ha pensat vostè, que la política no és per fer amics. El comunicat que s’ha emès després de la cimera de les tres forces independentistes només el signa la CUP i és molt graciós. Està ple de bones intencions i d’extraordinàries paraules, o sigui que malament, que temps perdut, que aquí cada partit va a la seva i dins de cada partit, tothom que pot també va a la seva, especialment a Junts per Catalunya. Ho explico perquè encara queda algun antic convergent que fa veure que no ho ha acabat d’entendre i continua arrossegant-se com el caragol treu banya, com el caragol treu bava, per la moqueta d’una conselleria, d’una direcció general, d’un burot remot on Kílian Jornet va perdre l’espardenya.

Algun dia el poble s’adonarà que les direccions dels partits són el principal obstacle per a una autèntica solució política al conflicte català.

Carles Puigdemont sap que Esquerra Republicana repeteix la mateixa jugada del primer i del segon tripartit, i que la decisió està presa des de fa temps, probablement des que Joan Tardà reclamà en públic no repetir l’aliança independentista. De fet, és igual haver obtingut el 52 per cent dels vots o el 100 per 100 si després de les eleccions —sempre després—, has deixat l’independentisme com aquell que deixa de beure, de fumar i de fornicar perquè la Guàrdia Civil t’acabi signant un certificat de bona conducta. Esquerra governarà en solitari amb els vots amics del PSC i de les comunes, sobretot perquè la direcció del partit se sent impune per fer exactament el que vol, sense tenir present el mandat popular, sense escoltar la voluntat d’unitat independentista que registren totes les enquestes. Si Esquerra Republicana, Junts per Catalunya i  la CUP s’unissin per formar un sol partit independentista seria com quan els bancs es fusionen. Molts càrrecs hi perdrien la feina. Per això no ens ha d’estranyar que els manaires de cada partit estiguin més interessats a viure de la política que en la independència del nostre bon país. A les manifestacions per la separació, a les concentracions a favor dels presos i dels exiliats, a les periòdiques trobades independentistes és impossible saber què vota cadascú només a cop d’ull. Algun dia el poble se’n cansarà i, de sobte, cauran els murs entre patriotes catalans. Algun dia el poble s’adonarà que les direccions dels partits són el principal obstacle per a una autèntica solució política al conflicte català. Serà com quan va caure el Mur de Berlín, que separava alemanys comunistes dels capitalistes. Alemanys d’una banda i de l’altra. Dividits artificialment gràcies a tota mena de xerrameca política. Mireu-los ara, quan acaben les existències de cervesa a les terrasses de Mallorca. No sabríeu mai de quin tros del país han sortit.