Enric Juliana, formidable especialista en corrents i en tota mena d’agitacions d’ultradreta per la universitat Mary Poppins ⸺ Aravaca of course o fins i tot of horse ⸺ i ben apadrinat pel reputat professor Steven Forti delle Veline, va emetre sentència pel tuister. Ahir. Repic de tambors, sisplau. Analitzà sagaçment l’acudit televisiu dels Bricoheroes, el del gos que ha après d’ensumar espanyols, i respirà profundament, satisfet, les altes concentracions de diòxid de sofre ja es podien qualificar d’evidents, d’innegables. Se sentí de nou l’inquisidor Bernat Gui ⸺ Bernardus Guidonis en la llengua comú ⸺ movent exactament la túnica com ho imaginà Umberto Eco a El nom de la rosa, amb una mica d’afectació, tampoc no passa res, també amb la teatralitat del Dràcula Béla Lugosi aixecant la cella. Juliana, com a expert en el Mal en majúscula, com a sanador d’ànimes i heroic vigia social, fou lacònic i precís en el seu terrorífic diagnòstic, no hi havia temps per perdre: “salvinisme”. Patapam, ja ho tenim. És a dir, pareu atenció, el director adjunt del primer diari de Catalunya, identificà inequívocament la ideologia xenòfoba all’italiana, específicament de la marca de Matteo Salvini, el gran fatxa italià, el príncep de les tenebres. En això, com en tot, hi ha classes. Lluquets i Rovellons, vigileu molt ara que s’acosten festes i que arreu del país podreu tornar a representar els Pastorets, que amb aquest fred aquest any sí, aquest any sí que acompanya. El dimoni pot ser arreu, on menys te l’esperes, nyac i nyam i nyam. En banyeta ha seduït i ara posseeix l’ànima d’aquests pobres dos nois, en Peyu i en Jair Dominguez, malaguanyats, què farem ara. I mai no ho hauríem dit, oi que no, tan bons jans que semblaven. Sempre saludaven. Els gossos catalans mai no han ensumat espanyols, només ensumen catalans colpistes i anticonstitucionalistes, enemics de la fèrtil cultura comuna, la de Quevedo, aquell gran home que va determinar que un català “es un ladrón de tres manos”. Ara l’acudit sí que fa gràcia i el podrien passar per Radio Nacional d’Espanya.
Diuen els experts que la Reductio ad Hitlerum o jugar la carta dels nazis (i similars) és una fal·làcia argumentativa que desacredita qualsevol pretès i precipitat analista polític. Que quan treus aquesta carta és que ja no tens cap més argument i millor que callis. Perquè estableixes culpabilitats per associació, no pas perquè tinguis ni la més remota idea del que estàs dient. Hitler no fumava, per tant, tots els antitabaquistes són nazis. Salvini fa acudits sobre els estrangers o els de fora, per tant, fer broma sobre els d’un altre país o d’una altra localitat, és un pecat mortal. Així, tot. Ja no podem dir allò tan bonic de Terrassa, mala raça o Sabadell, mala pell. O que a Holanda només hi ha jugadors de futbol o meuques, ui, això ja no ho podem dir perquè hi ha una inquisició en marxa. L’espanyolisme més groller porta anys i panys intentant vincular l’independentisme a la ultradreta europea, quan en realitat els Salvini, els Éric Zemmour i Marine Le Pen, amb qui s’abracen és amb Santiago Abascal i els nois verds de Vox. L’independentisme català és tan nazi, mireu si és nazi que els nazis, els autèntics, els que van acollonir tothom i no els que s’imagina Juliana, van segrestar i torturar l’independentista Lluís Companys, el van lliurar als amics dels nazis, els franquistes, que el van assassinar. I ara el continuen insultant els hereus dels franquistes i amics dels nazis. Fixeu-vos si n’és de nazi l’independentisme. Mentre no hi hagi un exèrcit català no hi podrà haver mai ultradreta catalana. ¿Què serien els Fasci italiani di combattimento sense les armes, què serien les Schutzstaffel o SS sense armes de destrucció massiva, què seria de l’espanyolisme sense les reiterades amenaces de l’exèrcit espanyol, de la policia i de la Guàrdia Civil, sense el formidable aparell de propaganda que tenen, amb tots els mitjans atacant sempre i tothora l’independentisme, amb la cruel persecució judicial, i també amb les còmiques i periòdiques declaracions de Joan Tardà en contra de la llibertat d’expressió dels independentistes?