El passat 26 de febrer El Nacional feia pública la primera enquesta preelectoral per a l’Ajuntament de Barcelona i marcava una posició d’avantatge per ERC, en un escenari de forta fragmentació per ocupar la segona posició més votada. La convocatòria per part del president Pedro Sánchez d’eleccions generals va obligar (l’actualitat s’imposava) a dirigir el segon sondeig sobre què passaria a Catalunya a les eleccions del 28 d’abril, de forma que el 27 de març El Nacional publicava un sondeig que, vistos els resultats, va tenir un altíssim grau d’encert. L’efecte de la campanya acabava de matisar els resultats finals, però novament havíem fixat el terreny de joc: victòria d’ERC, seguit de prop del PSC-PSOE i molt distanciats de JxCAT, ECP i Cs; posicions residuals per al PP i VOX i possibilitat real que el FR obtingués un escó, que finalment per molts pocs vots no assolí. Les dades de les enquestes serveixen per indicar tendències per informar la ciutadania i ajudar els equips de campanya a dirigir els esforços comunicatius.

Ara presentem la primera enquesta després de les eleccions generals i que avalua fins a quin punt aquells comicis poden influir en els resultats del diumenge 26 de maig. La taxa de participació ara serà menor que fa una setmana, però superior a la de les darreres municipals de l’any 2015 i, per tant, caldrà veure a qui beneficia o perjudica l’abstenció selectiva.

També resulta d’interès veure com hi ha grups d’electors que segons les eleccions canvien el vot. I una consideració final: aquells partits que no s’han presentat a les eleccions generals (és el cas de la CUP i Barcelona és capital), ara surten amb desavantatge, ja que han tingut una “apagada informativa” en termes de notorietat que ara l’enquesta reflecteix. És a dir, tenen menys intenció de vot avui que a l’enquesta de febrer. Caldrà veure com evolucionen en les properes setmanes.

A 23 dies per les eleccions de Barcelona, l’inici de la cursa electoral presenta un escenari ajustat, que amb petits moviments pot alterar l’ordre actual i facilitar un tipus d’aliances postelectorals o unes altres:

  1. El 28,4% dels barcelonins amb dret a vot tenen encara dubtes (representa entorn unes 330.000 persones) si bé aquests dubtes normalment es limiten entre dues opcions, o una opció i l’abstenció. De fet, és ERC el partit que està present en el 33,3% de les preferències dels indecisos, segueix amb un 22,1% Barcelona en Comú, un 21% el PSC, un 16,7% Junts per Barcelona, un 14,0% Cs-Valls 2019, amb un 9,4% el PP, un 8,5% VOX, un 7,1% Barcelona és Capital, un 6,6% la CUP i un 3% altres opcions més minoritàries. La resta d’indecisos realment no es plantegen votar. Aquests percentatges sumen més del 100% perquè hi ha electors que computen a més d'un partit, però sí que indiquen les bosses d’indecisos cap a quines opcions apunten. La clau dels resultats finals serà veure quin percentatge d’aquests indecisos aconsegueix maximitzar cada partit i convertir-los en vots reals.
  2. Amb aquest escenari, avui les dades donen un lleu avantatge per a ERC amb Ernest Maragall, seguit de molt a la vora, amb un empat tècnic, de Barcelona en Comú, d’Ada Colau (9.600 vots de diferència i un regidor): 20,77% versus 19,62%.

La fortalesa d’ERC rau en què fidelitza amb seguretat el 65% dels seus antics votants de l’any 2015 —és la taxa més elevada en comparació amb la resta de partits—, i capta molts antics votants de CiU (ara Junts per Catalunya) i, en menor mesura, també atreu antics votants d’Ada Colau. També hi ha una bona entrada de nous votants.

Barcelona en Comú retrocedeix de 11 a 9 regidors perquè fidelitza amb seguretat només la meitat dels seus antics electors de l’any 2015 (si bé molts dels seus indecisos li acabaran fent confiança). Pateix una forta fuita de votants a favor del PSC i en menor mesura a ERC, però l’ajuda a aguantar i tenir possibilitats de ser la formació més votada per una acceptable captació de nous votants (un increment de la participació afavoreix Barcelona en Comú i també al PSC i a ERC).

  1. En tercera posició se situaria ara el PSC de Jaume Collboni (18%), molt impulsat pel reforçament del vot socialista gràcies a Pedro Sánchez, just per davant del 15,85% de Cs amb Manuel Valls (18.000 vots de diferència separarien ambdues opcions i també un regidor).

El PSC va ser el partit que en major mesura va perdre vots i representació en les anteriors eleccions municipals, però ara recupera votants cedits a Ada Colau, també capta alguns electors procedents de CiU 2015, i obté una acceptable quota de nous votants (empatats amb ERC dins aquest target i només una mica per darrera d’En Comú Podem).

  • Manuel Valls milloraria resultats en relació amb l’any 2015, però segurament amb menys empenta del que se li adjudicava fa uns mesos. Fidelitza bastant bé els seus suports en clau de política municipal i continua atraient exvotants del PP, però no acaba d’esdevenir una candidatura suficientment transversal.
  1. Molt més distanciats es situen Junts per Barcelona i el PP (Joaquim Forn-Elsa Artadi i Josep Bou) —9,08% i 6,74% dels sufragis, respectivament—.

A Junts per Catalunya li costa retenir votants, presenta una baixa taxa de fidelització, molts indecisos i un important transvasament de votants a favor d’ERC. En menor proporció també cedeix votants a altres formacions. Realment no han entrat encara en campanya en clau municipal.

El PP avui mantindria els resultats de fa tres anys —dolents—, però aguantant posicions a la baixa (recordeu que diumenge 26 d’abril a Barcelona capital el PP va aconseguir el 6,17% dels vots, una dada superior que al conjunt de la demarcació).

  1. Finalment, pugnen en darrer terme Barcelona és Capital (3,70%) i la CUP (3,15%) —Jordi Graupera i Anna Saliente— per assolir representació, però en ambdós casos les dades actuals són pitjors que les que es registraven en el sondeig del mes de febrer. Sens dubte no ser present al debat públic durant les eleccions generals els ha perjudicat, però amb una lleu millora de les perspectives tornarien a tenir opcions d’entrar al nou consistori i, per tant, incrementar la fragmentació i entrar en el joc d’aliances per constituir majories de govern.

Aquest primer sondeig posteleccions generals no preveu possibilitats d’assolir representació ni per a Vox (1,70%) ni cap altre partit. Aquest és el punt de sortida a falta de 23 dies per a les eleccions del diumenge 26 de maig.

Ara cal veure com comença la campanya electoral i quins temes esdevindran realment factors de decisió de vot en un ajuntament previsiblement molt fragmentat i amb possibilitats de diverses combinacions de pactes de govern. La ideologia dels partits és important i hi ha un mar de fons que beneficia més a uns partits que a d’altres, però després hi ha l’efecte local i la dimensió que donaran els candidats a les seves propostes per governar Barcelona els propers quatre anys. Avui hem descrit el punt de partida, segurament molt condicionat pel que ha passat a les eleccions generals, però aviat veurem si aquestes tendències es consoliden o es detecten canvis significatius.

Jordi Sauret, doctor en Sociologia i director-gerent de Feedback