Avui iniciem el primer lliurament d’unes dades que s’aniran actualitzant, però el punt de partida a poc més d’una setmana per a les eleccions del 14 de febrer ve marcat per les següents dades de context: només el 63,8% dels catalans majors d’edat manifesten una preferència clara per anar a votar (amb total o bastant seguretat), i després caldrà veure quants d’aquests electors realment ho fan, i també com afecta l’abstenció selectiva a uns partits més que a altres. En termes generals, un 30,7% de l’electorat encara no té decidit el vot. El primer dubte que han de resoldre molts ciutadans encara, i la darrera setmana de campanya hi pot ajudar, és decidir entre votar o abstenir-se, i si es vota, decidir per quin partit, atès que les dades sí que indiquen volatilitat i canvis en relació al comportament del desembre del 2017, però com va passar fa tres anys, els grans canvis es produeixen intrablocs (a favor o en contra clarament de la independència).

La segura menor participació electoral, sens dubte ve motivada per la por a contraure el virus de la Covid en el col·legi electoral (així ho creu el 55,8% dels enquestats), però també per una mala valoració transversal de tots els polítics que encapçalen les diferents propostes: cap aprova i només obtenen valoracions acceptables per part dels electors més propers als seus posicionaments. No hi ha lideratges transversals de país. I un altre factor per ajudar a entendre l’allunyament entre ciutadania i partits polítics: els dos grans temes que realment preocupen ara, (bona) gestió de la crisi sanitària i recuperació econòmica, fins ara no han esdevingut els eixos de campanya, ni segurament cap partit trasllada a la ciutadania que realment en tingui la solució. Finalment, i relacionat amb aquest punt, hi ha un gran malestar social que no recullen les enquestes en forma de vot, però hi és, i és cert que avui no el canalitza en exclusiva cap partit (tot i que algun ho intenta), i per tant, aquest clima de crispació social, incertesa i de vegades també de manca d’horitzó pot esdevenir un altre factor explicatiu per a la desmobilització.

Es calcula que entorn el 61,2% del cens pot anar a votar, per tant els resultats seran plenament legítims i expressaran unes preferències que deixaran el Parlament amb més partits i més fragmentat de la història de la democràcia

Però malgrat tot, els ciutadans estem convidats a escollir el govern per als propers quatre anys, i avui entorn el 61,2% del cens es calcula que pot anar a votar, per tant els resultats seran plenament legítims i expressaran unes preferències que deixaran el Parlament amb més partits i més fragmentat de la història de la democràcia. És un fenomen que recorre tots els països amb sistemes electorals proporcionals, però a Catalunya els 135 escons es repartiran entre vuit opcions, amb el que això implica de reflex d’una societat molt plural i complexa, amb molts matisos, i que li costa trobar mínims comuns denominadors.

I ja en termes estrictament de projecció electoral, el punt de partida que ens marca l’enquesta d’avui és el següent:

  1. Quan falta una setmana per a les eleccions, és molt factible que el PSC sigui el partit més votat (si bé no amb el nivell que va assolir Cs l’any 2017), perquè recupera gran part dels electors que l’any 2017 varen votar Cs com a vot útil contra la independència, que, combinat amb la divisió a parts similars entre JxCat i ERC, esdevé segur el partit més votat a la demarcació de Barcelona (i per poc, potser també a Tarragona); però el desigual repartiment de suports arreu del territori i el prorrateig d’assignació de diputats per demarcacions situen els seus resultats amb un empat tècnic en termes d’escons amb les dues principals formacions independentistes.
  2. Segueix l’empat tècnic entre JxCat i ERC, que es disputen la segona plaça en termes de vots absoluts, però amb resultats d’escons molt similars. I paral·lelament dins l’espai independentista, la menor participació electoral reforça els partits amb bases més mobilitzades com és el cas de la CUP (i també generacionalment més joves, i per tant amb menys por de contagiar-se de la Covid en el col·legi electoral). Resultat: increment del suport electoral per a la CUP.
  3. La suma dels vots independentistes arriba al 48% (JxCat, ERC, CUP, PDeCAT i Primàries), i si es posen d’acord els tres partits que obtindran representació, tindrien majoria absoluta al Parlament.
  4. Cs és un dels grans perjudicats d’aquestes eleccions, per un efecte de retorn de part dels seus electors al PSC, fuites a favor de Vox, però també perquè té el percentatge més alt de les seves bases de l’any 2017 amb poca o gens predisposició per anar a votar.
  5. Vox entrarà amb força al Parlament, per la menor participació electoral, però sobretot perquè rep significatius suports de votants procedents de Cs i del PP; mentre que aquest darrer partit no troba el seu lloc en les eleccions al Parlament, ja que per un discurs nítid contra els independentistes resulta més efectista Vox, a jutjar pel que diuen els electors enquestats.
  6. En Comú Podem manté els suports amb una possible tendència moderada a l’alça, sempre en funció del grau de pèrdues que tingui a favor del PSC de Salvador Illa. La suma ECP i PSC queda lluny de la majoria absoluta, en el millor dels casos, 44 diputats, però amb un pacte amb ERC, és l’altra opció de govern que donen avui les dades.
  7. Finalment, el PDeCAT es quedaria sense representació parlamentària, i amb ell els hereus directes de l’antiga Convergència. Aquest ampli espai de fa unes dècades s’ha fragmentat, s’ha fixat nous horitzons i sembla que l’electorat no en tingui nostàlgia. El país ha canviat.

Seguirem observant durant la propera setmana els canvis que es produeixen a mesura que s’apropi la data del 14 de febrer.

 

Jordi Sauret és doctor en Sociologia i el director-gerent de Feedback