En relació a les dades del sondeig publicat per ElNacional.cat el passat 3 de maig, l’enquesta d’avui indica com baixa en cinc punts el nombre d’indecisos (passa del 28,4% al 23,3%, que representa unes 270.000 persones, si bé la majoria sí que expressen preferències partidàries) i baixa també la previsió de mobilització electoral (passa del 72,1% al 69,76% ara). La combinació d’aquests dos factors (menys indecisos i menys participació selectiva) genera alguns canvis en l’escenari que descriuen les enquestes a mesura que avança la campanya:
- D’una banda, es manté l’empat tècnic per la primera posició entre Ernest Maragall i Ada Colau (amb només 1,25 punts més per a ERC; dades compreses dins el propi marge d’error de l’enquesta), i, per tant, amb resultats molt ajustats: 9-10 versus 8-9. Qualsevol de les dues opcions finalment pot ser la més votada.
- En relació a les dades de fa uns dies, perd força la candidatura de Jaume Collboni del PSC, directament relacionada amb una menor mobilització i segurament per un afebliment de l’efecte positiu que li ha reportat el triomf de Pedro Sánchez (PSOE) en les eleccions generals. La menor participació selectiva d’un electorat que es va mobilitzar en clau de política espanyola afecta les perspectives del PSC a Barcelona ciutat (ara 6-7 regidors, però fa uns dies les previsions eren de 8), tot i això, millora de forma significativa respecte als resultats de l’any 2015.
- Estancament de la llista de Manuel Valls entorn dels 6-7 regidors, en una situació d’empat tècnic amb el PSC.
- Milloren les possibilitats de Junts per Catalunya, que tot i que segueix perdent molts vots en relació als seus resultats de sortida (eleccions del 2015), l’inici de la campanya i el protagonisme de Carles Puigdemont ha permès a aquesta formació recuperar posicions i situar-se ara en un escenari d'entre 5-6 regidors.
- En relació a fa uns dies, el PP perd força, si bé amb dades per sobre del 5% preceptiu per assolir representació (ara 5,34%, però per sota del 6,74% que es registrava en l’enquesta just després de les eleccions generals, similar al 6,17% que el PP va registrar a Barcelona ciutat en les eleccions generals). Junt amb el PSC, el PP és l’altre partit que una menor participació electoral li resta possibilitats d’èxit.
- Finalment, en la primera enquesta després de les eleccions generals, aquells partits que no hi havien participat (cas de Barcelona és Capital i la CUP) havien perdut notorietat i obtenien una intenció de vot del 3,70% i 3,16%, respectivament. Ara, però, la campanya municipal ja ha començat i han incrementat moderadament les seves possibilitats d’assolir representació. Tècnicament, en l’actual enquesta ambdós partits estan per sota del 5%, però ja han superat per molt poc el 4%, i, per tant, comença a ser el moment de tenir en compte la possibilitat que assoleixin representació (0-2). Aquest fet, lògicament, afecta negativament la resta d’opcions i, per tant, els intervals assignats a cada partit.
Barcelona és Capital i la CUP són les dues formacions que avui concentren comparativament menys suports, però ambdues sumen el 8,2% dels votants i, per tant, segons com vagin els resultats finals, els electors independentistes disgregats en quatre candidatures (ERC, JxCat, CUP, BCN-Capital) poden finalment tenir a l’Ajuntament menys representació en termes de regidors que el nombre de votants reals (cas similar al que va passar amb Front Republicà en les eleccions generals, que per molt poc no va assolir l’escó, que moltes enquestes els hi assignàvem).
En breu, ElNacional.cat publicarà també una enquesta sobre les eleccions al Parlament Europeu a Barcelona ciutat. Veurem la força dels lideratges per sobre els partits i com, segons cada elecció, els factors de decisió de vot són uns i els resultats ―ni que sigui el mateix dia― són diferents: una cosa és l’Ajuntament de la nostra ciutat i una altra escollir els nostres representants a nivell europeu, són dos papers diferents i el que es reclama de cada líder també és diferent.