A un any de les eleccions municipals de Barcelona la majoria dels ciutadans suspèn la gestió del conjunt del govern de la ciutat (3,67), i de forma encara més accentuada la gestió de l’actual alcaldessa Ada Colau (3,04) —només aprova entre els seus votants de l’any 2019—. En general es respira un clima d’opinió on es té la percepció que la majoria de serveis no funcionen del tot correctament, perquè menys el transport públic, i en part les mesures per evitar la contaminació i preservar el medi ambient, la resta de serveis avaluats obtenen notes de 4 o menys, i de forma especial els ciutadans de Barcelona censuren les mesures per facilitar l’accés a l’habitatge, els impostos municipals, les ajudes al comerç local, la neteja de la ciutat, la seguretat ciutadana i la manca de planificació de la ciutat per encarar els reptes de futur.

Certament, a jutjar per l’estat de l’opinió pública a un any de les eleccions municipals de 2023, és d’un rotund suspens l’acció del govern municipal, per bé que l’experiència demoscòpica ens ha demostrat fins ara que les bases que donen suport a Ada Colau es mobilitzen molt en la recta final, de forma que en altres moments, enquestes desfavorables després les ha sabut revertir. Però aquest és l’estat d’opinió avui, a un any de les eleccions.

Paral·lelament a la mala gestió del govern municipal, tampoc s’albira un lideratge clar en termes de ciutat en la resta de formacions polítiques, de forma que l’electorat avui dia (almenys en aquesta projecció) sembla que votaria més per la proximitat a les sigles dels partits polítics que per un projecte de ciutat i carisma dels líders locals d’aquestes formacions, de fet alguns partits ni tan sols tenen els lideratges confirmats. En aquest escenari de mal govern municipal, però amb falta de projectes alternatius, el resultat és més fragmentació (podrien assolir representació fins a 8 grups), i un escenari obert per ésser el partit més votat entre ERC i PSC (amb tendència a l’empat tècnic) i ECP en una resilient tercera posició. La resta de formacions resten molt allunyades de les primeres posicions.

En resum, a un any de les eleccions municipals: Ada Colau suspèn; alta probabilitat de molta més fragmentació a l’Ajuntament de Barcelona; falta de lideratge i cursa per esdevenir la primera força política entre tres partits (ERC, PSC i ECP —en aquest ordre—).

Les enquestes serveixen per captar climes d’opinió i prendre decisions en funció d’aquesta informació; i això ens ho han demostrat just fa un mes les eleccions presidencials franceses. Per a la primera volta els sondejos del mes de gener donaven un escenari que més enllà que Emmanuel Macron sempre se situava com el més votat —com així va ser— hi havia en aquell moment un empat tècnic per competir contra ell entre Marine Le Pen, Valérie Pécresse i en alguns moments va semblar que també Eric Zemmour tenia opcions d’arribar en segona posició, mentre que Jean-Luc Mélenchon assolia només entorn l'11% dels sufragis decidits. Després de tres mesos de (pre)campanya i amb equips dissenyant estratègies, el resultat va ser que Marine Le Pen va connectar molt millor que els altres dos competidors potencials, que a l’abril s’havien desinflat, mentre que Jean-Luc Mélenchon va saber remuntar, agrupant el vot d’esquerres, i per poc no supera Marine Le Pen. Res estava escrit encara al mes de gener i els equips de campanya de cada candidat/a tenien encara uns mesos per consolidar o canviar els estats d’opinió, segons el cas.

Les enquestes són variables perquè reflecteixen els canvis d’una opinió pública volàtil i sotmesa a estímuls continus i contradictoris, i amb aquestes dades del sondeig d’avui, a un any vista per les eleccions del maig de 2023, a Barcelona alguns partits tenen temps de canviar de candidat/a, altres de repensar i projectar millor el seu model de ciutat, i això sense comptar amb altres opcions que avui encara no es capten en la demoscòpia, però que segur que s’estan preparant per oferir un projecte diferent dels barcelonins. Les dades d’avui són un punt de partida d’una llarga cursa de resistència, amb unes opcions millor situades que d’altres, però on res és encara definitiu.

Jordi Sauret; Doctor en Sociologia; director-gerent de Feedback