Una setmana després d’haver començat la campanya electoral, les dades apunten que s’incrementa encara més l’expectativa d’una participació rècord, fins i tot superior a la que es va produir l’any 1982 en unes eleccions generals concebudes com a plebiscitàries a favor de la democràcia després de l'intent de cop d’estat del 23 de febrer de 1981. A mi, particularment, em costa creure que se superi de molt el 80%, però els ciutadans així ens ho manifesten (83,14%); caldrà veure si aquesta expectativa es manté fins al darrer moment. Però més enllà de la xifra exacta final de participació, el sol fet que voti molta més gent que l’any 2015 no és neutre, doncs el comportament d’aquests nous electors beneficia clarament Cs en primer terme, i millora les expectatives del PSC.

Més participació implica que la suma entre els partits que formen els dos blocs antagònics s’escurça: 46,84% dels vots per a ERC-JxCAT-CUP i 44,22% per a Cs-PSC-PPC, i les possibilitats que els partits independentistes obtinguin majoria absoluta en escons no és impossible, però els intervals s’ajusten a la baixa (65-69 escons).

Encara falten molts dies de campanya electoral, i sembla que la suma de vots dels partits independentistes serà —per un petit marge— superior als partits constitucionalistes, i CeC al mig amb una expectativa de vot entorn del 8%. De fet, el partit de Xavier Domènech potser no repetirà els resultats de l’any 2015, però l’evolució de la campanya sembla que l'afavoreix i lentament mobilitza electorat potencial, de manera que a part de ser decisiu per decantar majories entre blocs, sembla que no patiria l’enfonsament que algunes enquestes li havien pronosticat, si bé tampoc milloraria resultats.

Cs guanya perquè s’imposa clarament a la demarcació de Barcelona i per poc a Tarragona (gràcies en molts casos als nous electors ara mobilitzats), mentre que a Girona i Lleida consolida les posicions obtingudes l’any 2015 i millora sobretot a remolc del PPC en aquestes dues demarcacions. Són vasos comunicants. I la mateixa fortalesa de Cs com a “vot útil contrari a la independència” limita el creixement del PSC. El que resta de campanya electoral marcarà la pugna pels vots transversals entre aquests tres partits, tot el que augmenti el PPC i el PSC serà en detriment de Cs.

I una cosa similar passa dins el bloc independentista: ERC perd força, que es redistribueix entre JxCAT i la CUP. Lentament la base de Junts pel Sí de l’any 2015, tot i que quasi a parts iguals, s’està inclinant més a favor de Junts per Catalunya que per ERC, en canvi, els nous votants independentistes (en molts casos gent jove) s’inclinen més per ERC que per JxCAT, i una bossa significativa de votants (o potencials votants) de la CUP podrien afavorir ERC en el darrer moment, en magnituds més altes que les actuals. Els dies que resten de campanya i les estratègies dels diferents partits intentaran canviar aquests resultats, atès que dins de cada bloc hi ha molts electors que podrien votar més d’un partit.

 

Jordi Sauret és doctor en Sociologia i el director-gerent de Feedback EIS