Just en els darrers dies de campanya, quan es prenen moltes decisions de vot o, si més no, es ratifiquen tendències i molts indecisos acaben optant per una de les seves opcions de preferència, la llei electoral vigent impedeix publicar enquestes, per tant, avui ElNacional.cat publica la darrera enquesta sobre el possible desenllaç de les eleccions del diumenge 26 de maig a la ciutat de Barcelona.

Durant aquest mes de maig hem publicat tres sondejos sobre l’evolució del vot a Barcelona, i quan falten 4 dies efectius de campanya, més el dia de reflexió, comença la recta final de campanya amb el següent escenari:

  • Encara hi ha un 18,8% d’indecisos (representa unes 218.000 persones), però aquesta xifra s’ha reduït de manera significativa durant aquest mes (28,4% el 3 de maig i 23,3% el 15 de maig).
  • Sembla confirmar-se que la participació electoral se situarà per sota del 70% (ara ens surt entorn el 68%); a mig camí entre el 60,59% registrat en les eleccions municipals de l’any 2015 i per sota del 78,33% de les eleccions generals de fa un mes a la ciutat de Barcelona.
  • Sempre ERC ha estat la primera força en intenció de vot al llarg de tota la sèrie mensual (10 regidors a primers de mes, després 9-10 i ara 10-11), per tant, és un partit que està aguantant les perspectives i fins i tot amb tendència a una lleu millora.
  • Barcelona en Comú sempre s’ha situat en segona posició, amb alguna oscil·lació, però que en aquesta recta final de campanya està millorant la seva tendència (9 regidors, 8-9 i ara 9-10).
  • Realment es pot parlar d’un empat tècnic amb petit avantatge per a ERC, ja que l’interval inferior de les expectatives d’ERC són 10 regidors, el mateix número en la banda alta de BeComú. I això encara amb un nombre significatiu d’indecisos i a l’espera dels darrers arguments apel·lant al “vot útil” dels darrers dies de campanya.
  • En tercera posició s’ha consolidat el PSC, amb oscil·lacions que tenen a veure amb una major o menor mobilització electoral en clau PSC-PSOE / Pedro Sánchez (8 regidors en la primera enquesta mensual, just després de les eleccions generals; després 6-7, i ara torna un horitzó de 7-8, per tant, el vuitè regidor està a l’abast del PSC-Collboni).
  • Manuel Valls amb Cs se situaria com la quarta opció més votada (7 regidors, 6-7 i ara novament 6-7 regidors). Igual com el PSC, una major mobilització electoral de votants que normalment són abstencionistes beneficia les expectatives d’aquesta candidatura, mentre que menys participació podria fins i tot posar en perill el sisè regidor que ara el sondeig li atorga. A diferència dels altres tres partits anteriors, Manuel Valls no nota un “efecte campanya” i manté estables els seus suports.
  • En cinquena posició ara se situaria Junts per Catalunya, que han vist com la campanya els permetia millorar expectatives (4 regidors just després de les eleccions generals; després 5-6, i ara novament 5-6). Una millora de JxCat voldrà dir que ERC perd força i que la candidatura de Jordi Graupera segueix baixant en expectatives. De fet, els mateixos electors que en clau municipal no situen aquesta opció entre les primeres, en termes de vot respecte al Parlament Europeu, en aquests moments el sondeig torna a donar un avantatge a aquesta formació liderada per Carles Puigdemont i el paper (expectativa) que pot jugar en la política europea. De manera que es demostra com els electors, malgrat ser dues eleccions el mateix dia, poden votar coses diferents en cada urna, i a Barcelona JxCat pot ser la força més votada en les eleccions europees, com ja vàrem avançar en el sondeig de la setmana passada.
  • Finalment, en posicions de tenir representació per la mínima, se situen dos partits ideològicament antagònics: d’una banda, el PP, que a mesura que avança la campanya perd intenció de vot (3 regidors en l’enquesta just després de les eleccions generals; 2 després, i ara 0-2). Tècnicament, segueix tenint avui un percentatge de vot estimat superior al 5%, però per poc, i, per tant, està en la línia plausible segons el propi marge d’error de l’enquesta de no arribar a aquest llindar preceptiu per assolir representació municipal.
  • I a la CUP li passa justament el contrari, a mesura que avança la campanya, guanya força (en el primer sondeig just després de les eleccions generals, on aquesta formació no s’havia presentat, se li assignaven 0 regidors; i tant en el segon sondeig com ara, les expectatives són de 0-2). I això que encara l’enquesta li assigna un percentatge de vot inferior al 5%, concretament un 4,43%, però amb tendència constant a la millora.
  • Finalment, la candidatura de Barcelona és Capital, impulsada per Jordi Graupera, ha seguit una dinàmica irregular (0 regidors, 0-2 i ara 0 regidors amb un 3,13% de la intenció de vot). La fortalesa d’ERC com a vot útil per situar un alcalde independentista a Barcelona, sumat a la millora d’expectatives de JxCat i la CUP, deixen menys espai per a una quarta força competint per un espai electoral amb coordenades similars, però també és cert que el llindar del 5% tampoc els queda tan lluny.

Ara caldrà veure com els nivells de participació / abstenció selectiva activen o desactiven grups d’electors. I com cada partit en aquests darrers dies de campanya assoleix maximitzar (o no) els seus arguments de vot, de manera que els seus potencials possibles electors els apropin a la banda alta o baixa de les seves perspectives actuals. Segons sigui la combinació d’aquests factors de decisió de vot, veurem quins arguments acabaran pesant més o menys, i això condicionarà la política de pactes per la governabilitat de la capital de Catalunya en un sentit o en un altre, ja que de vegades no és tan important qui arriba primer, sinó qui pot generar més sinergies i construir una majoria de govern estable.

Jordi Sauret és doctor en Sociologia i director-gerent de Feedback EIS