Un tracking és una enquesta amb una mostra “en construcció”, on cada dia entren 200 noves enquestes que substitueixen les més antigues, això fa que els canvis es vegin com a tendència i siguin menys abruptes d’un dia a l’altre perquè arrosseguen enquestes d’un moment temporal diferent, i més en una campanya electoral, on en 24 hores poden succeir esdeveniments que somoguin els climes d’opinió. I sempre tota dada sotmesa al marge d’error del treball de camp; l’enquesta com a indicador de tendències i aproximació als resultats finals.

Amb aquest preàmbul, què ens indiquen les enquestes publicades des del 5 de desembre:

  1. A mesura que han passat els dies s’ha incrementat la taxa de participació esperada; és a dir, la campanya interessa, la gent percep que el dia 21 es decidiran coses rellevants per al futur del país, i manifesten en augment ganes d’anar a votar; potser al final no serà tan elevada com les xifres que avui indiquen les enquestes, però si no passa res d’extraordinari, es pot situar entorn el 80%.
  2. Hi ha tres partits que es disputen la primera posició: Cs, ERC i Junts per Catalunya, amb una expectativa d’escons entorn els 30. En relació al primer sondeig, ERC ha perdut força, Cs es mostra bastant estable i Junts per Catalunya ha anat millorat posicions.
  3. De fet, l’equilibri entre ERC i Junts per Catalunya es deu a un decantament progressiu d’antics votants de Junts pel Sí de l’any 2015 ara darrerament més a favor de la candidatura encapçalada per Carles Puigdemont en detriment de la d’Oriol Junqueras.
  4. El PSC millora resultats en relació a les dades del 2015, però sembla estabilitzar-se entorn dels 20-21 diputats, a certa distància de les posicions dels tres primers partits.
  5. Empat tècnic entre CeC i les CUP, amb percentatges de vot entre el 7 i el 8%; per CeC significa un petit retrocés respecte a les dades de l’any 2015, mentre que si la CUP manté fins al final de la campanya aquest percentatge, significaria consolidar un espai, ni que al final pugui perdre algun diputat.
  6. Les CUP tenen una alta taxa de fidelitat dels seus antics electors, i si bé és cert que cedeixen vots a ERC, també ho compensen perquè reben alguns antics votants de JxSí, de CSQP i nous votants, en magnituds no molt grans, però suficients com per compensar les seves pèrdues.
  7. Finalment, amb les dades d’avui, el partit menys votat i amb menys escons seria el PPC, amb un fort retrocés proporcional (en part, no només) a l'increment de Cs. Queden dies de campanya per frenar la magnitud de les fuites i moderar la caiguda, sempre a expenses d’uns resultats menys bons per al partit d’Inés Arrimadas.

Una vegada descrit l’escenari resultant, pot ser d’interès entrar en alguns detalls de les xifres, que segur que ajuden a comprendre les incerteses que hauran de resoldre les urnes:

  1. A falta d’una setmana per la data de les eleccions, la suma dels vots absoluts de les candidatures independentistes oscil·len entre el 46,8% i el 48,4% (dades compreses dins el marge d’error de l’enquesta), per tant, amb les dades actuals, sembla difícil que aquest bloc superi el 50% dels vots emesos.
  2. I no està assegurada la majoria absoluta independentista en escons, ja que, per exemple en el tracking d’avui, se situa en una expectativa entre 67 i 72 escons, però dimarts estava entre 65 i 69 diputats. Clar que aquestes magnituds sempre superen àmpliament l’expectativa d’escons de la suma de Cs-PSC-PPC, que han oscil·lat fins ara entre els 56-60; i sempre amb l’interval de 8-11 diputats de CeC (avui 8-10) com a decisius per decantar majories.
  3. Al llarg d’aquests dies de tracking també s’ha observat com l’electorat de Junts pel Sí de l’any 2015, una vegada assignats els indecisos, passava d’una preferència per ERC del 46,5% al 42,6% d’avui; mentre que les preferències per Junts per Catalunya milloraven del 41,2% al 47,5% d’avui. S’han capgirat les tendències dins aquest segment de l’electorat, que l’any 2015 va representar 1.628.714 persones.
  4. La menor inclinació a votar ERC per part d’antics electors de Junts pel Sí de l’any 2015, redueix l’expectativa d’aquest partit, però no de forma dràstica, perquè ho compensa amb antics votants de la CUP i de CSQP, i entre els nous electors joves i els abstencionistes que ara votarien, ERC capta un diferencial més alt de vots que Junts per Catalunya.
  5. I una altra interna de les dades del sondeig: són el PSC i CeC les dues opcions amb més indecisos entre els seus antics votants de l’any 2015 (30,5% i 34,1% respectivament); caldrà veure finalment com es decanten.
  6. Finalment, si el PPC no millora de forma significativa la seva actual perspectiva electoral (i ho podria fer, atès que avui per exemple registra una relativa menor transferència de votants al partit d’Inés Arrimadas), Cs serà la formació més votada al conjunt de la demarcació de Barcelona, i potser a Tarragona, però en aquest darrer cas, tenir uns pocs vots més no sempre garanteix més diputats que ERC o Junts per Catalunya, i les tres formacions es podrien quedar amb quatre diputats cadascun per aquesta circumscripció.

Cada partit té una setmana per confirmar o desmentir aquestes dades; consolidar o retreure transferències de votants, que al final poden alterar l’assignació d’alguns pocs escons, però vist com d'ajustats estan els blocs, poden ser vitals per saber si hi ha o no majoria d’escons independentistes en el proper Parlament. I després: com es governa aquest Parlament tan fragmentat?, però això ja no és cosa de la demoscòpia.

 

Jordi Sauret és doctor en Sociologia i el director-gerent de Feedback EIS