Encapçalo aquest article amb el mateix títol que ho vaig fer el dijous 14 de desembre, doncs la gran majoria de les afirmacions es poden mantenir a la llum dels resultats electorals (resumeixo els punts principals que s’indicaven set dies abans de les eleccions):

  1. La taxa de participació es pot situar entorn el 80%.
  2. Hi ha tres partits que es disputen la primera posició: C’s, ERC i Junts per Catalunya. En relació al primer sondeig, ERC ha perdut força, C’s es mostra bastant estable i Junts per Catalunya ha anat millorant posicions.
  3. De fet, l’equilibri entre ERC i Junts per Catalunya es deu a un decantament progressiu d’antics votants de “Junts pel Sí” de l’any 2015, ara darrerament més a favor de la candidatura encapçalada per Carles Puigdemont en detriment de la de l’Oriol Junqueras.
  4. El partit menys votat i amb menys escons seria el PPC.
  5. A falta d’una setmana per la data de les eleccions, la suma dels vots absoluts de les candidatures independentistes oscil·laven entre el 46,8% i el 48,4%, per tant, sembla difícil que aquest bloc superi el 50% dels vots emesos.
  6. I no està assegurada la majoria absoluta independentista en escons, doncs per exemple en el tracking d’avui se situa en una expectativa entre 67 i 72 escons, però dimarts estava entre 65 i 69 diputats. Clar que aquestes magnituds sempre superen àmpliament l’expectativa d’escons de la suma de C’s-PSC-PPC que han oscil·lat fins ara entre els 56-60; i sempre amb l’interval de 8-11 diputats de CeC (avui 8-10) com a decisius per decantar majories.
  7. Al llarg dels dies de tracking també s’observava com l’electorat de Junts pel Sí de l’any 2015, una vegada assignats els indecisos, passava d’una preferència per ERC del 46,5% al 42,6% d’avui; mentre que les preferències per Junts per Catalunya milloraven del 41,2% al 47,5% d’avui. Progressivament es capgiraven les tendències dins aquest segment de l’electorat, que l’any 2015 va representar 1.628.714 persones.
  8. La menor inclinació a votar ERC per part d’antics electors de Junts pel Sí de l’any 2015, redueix l’expectativa d’aquest partit, però no de forma dràstica, perquè ho compensa amb antics votants de la CUP i de CSQP, i entre els nous electors joves i els abstencionistes que ara votarien, ERC capta un diferencial més alt de vots que Junts per Catalunya.

Com he dit, aquests vuit punts estan extrets del meu article del dijous 14 de desembre, i el dia 21 per la nit el diari escocès The National publicava la darrera enquesta, i situava els paràmetres de les eleccions del dia següent en aquestes dimensions que veuran que són acceptablement encertades (sempre amb un marge d’error del +3,16%):

  1. Taxa de participació esperada (81,52%), quan realment ha estat del 81,95%. Encert absolut.
  2. C’s serà el partit més votat a Catalunya amb 1.020.539 vots (22,54%), quan realment ha estat del 25,37% (+2.83 punts i 1.102.099 vots; dins el marge d’error de l’enquesta); i s’indicava que seria clarament la força més votada a la demarcació de Barcelona, i amb menys dimensió també a Tarragona, com així ha estat.
  3. S’indicava un frec a frec entre ERC i JxCAT: l’enquesta donava 21,28% per ERC i 19,97% per JxCAT. Els resultats han avalat aquestes magnituds, però en sentit invers: 21,65% per JxCAT i 21,39% per ERC. Magnituds molt ajustades i també dins els marges d’error de la pròpia enquesta.
  4. Unes hores abans de les eleccions, l’enquesta publicada per The National indicava que JxCAT seria la força més votada a les demarcacions de Girona i Lleida, però amb menys força de la que realment s’ha produït: en efecte de “vot útil” del darrer moment.
  5. L’enquesta de poques hores abans del dia de les eleccions, donava per la suma de JxCAT+ERC+CUP el 47,68% del vots i entre 67 i 70 escons; finalment la suma real de vots, amb una taxa de participació absolutament quadrada, ha estat del 47,53% dels sufragis i 70 diputats. Encert absolut.
  6. I la suma entre C’s+PSC+PP donava el 43,95% dels vots i entre 54 i 58 escons; i els resultats reals han estat del 43,44% dels vots i 57 escons. També encert absolut.
  7. Al PSC se li atorgava un intenció de vot del 14,88% dels vots i entre 19-21 escons, i finalment ha obtingut un punt menys (13,88%) i 17 escons; en el penúltim tracking se li va calcular una expectativa entre 17-19 escons, però el darrer dia semblava que millorava, clar que en darrer moment també ha estat víctima del cavall “guanyador” de C’s dins el bloc dels constitucionalistes.
  8. I finalment s’atorgava a CeC el 7,75% dels vots i 10 diputats, i finalment ha obtingut el 7,44% dels vots, i 8 diputats. Un petit retrocés respecte la previsió, però sempre amb previsions per sota dels resultats de l’any 2015.

L’enquesta del 21 de desembre indicava que hi havia un 27,1% d’indecisos (1.505.129 persones), i justament el comportament d’aquests indecisos han modificat lleument els equilibris dels partits “intrablocs” però no “entre blocs”. Els dos partits més petits de cada bloc (CUP i PP) s’enfonsen en el darrer moment a favor del líder de cada bloc: en el cas del PP per un reforçament de C’s, i també en detriment del PSC com a “vot útil” per acabar amb el procés independentista. I en el cas sobiranista, ERC manté les expectatives que se li donaven en l‘enquesta, però en canvi, la CUP s’enfonsa a favor de JxCAT. De fet, segurament la transferència de votants seria de la CUP a ERC, i potencials votants d’ERC a favor de JxCat.

I una darrera dada per veure com el tracking de Feedback per El Nacional i The Nacional va marcar molt bé les tendències i ajuda a entendre els moviments dels indecisos dins el mateix bloc just en el darrer moment, i segurament també es deu als encerts d’una estratègia de campanya més que una altra: el primer sondeig publicat el dia 5 de desembre, els antics votants de JxSí de l’any 2015 mostraven una preferència per ERC del 46,5% per davant del 41,2% de JxCAT, en canvi, en la darrera enquesta publicada al vespre del dia 20, les dades s’havien capgirat i la preferència per JxCAT se situava al 47,6% per davant del 41,5% d’ERC. Aquest canvi de comportament, incrementat en el darrer moment, més la percepció que la CUP no era el millor instrument per fer front al “bloc del 155” expliquen les transferències internes i la foto exacta dels resultats electorals.

Ha estat un plaer poder ajudar a indicar les tendències que anaven evolucionant a mesura que avançava la campanya.

Jordi Sauret; Doctor en Sociologia; director-gerent de Feedback EIS