Des del mateix dia dels atemptats de Barcelona i Cambrils s'ha posant l'accent en dues coses que van molt lligades: l'actuació dels Mossos d'Esquadra i el relat que acaba sent hegemònic tant a Catalunya com a Espanya i a la comunitat internacional. La primera qüestió va ser clau, ja que només a partir d'una unanimitat molt àmplia que la feina feta per la policia catalana era satisfactòria es podia imposar la batalla de la comunicació. Com succeeix sempre en aquesta mena de baralles, no hi ha dos guanyadors quan dues administracions proven de ser-ne la triomfadora.
Nou dies després de la tragèdia continuen publicant-se notícies i reportatges als mitjans de comunicació internacionals que haurien d'inquietar el Govern espanyol. D'entre els últims apareguts destaca un mitjà tan temperat i allunyat de l'independentisme català com The Economist. L'influent setmanari britànic, que és seguit per governants, líders d'opinió i el sector dels negocis del món sencer, escriu al seu darrer número que després dels atemptats molts ciutadans catalans pensen que Catalunya seria un país més segur si fos independent i retreu a Mariano Rajoy el seu quietisme.
Sense cap mena de dubte, la batalla s'ha decantat clarament als mitjans de comunicació internacionals. Potser per això, el Govern espanyol ha hagut de reforçar a les últimes hores la seva presència pública. Compareixent aquest divendres Rajoy, excepcionalment, al final d'un Consell de Ministres i dissabte amb un desembarcament a Barcelona d'autoritats de l'Estat i de dirigents polítics, que fins i tot s'ha anunciat que arribaran en tres avions. Tot per assistir a la manifestació convocada per la Generalitat i l'Ajuntament al passeig de Gràcia. Serà, segurament, el colofó a una unitat agafada amb agulles aquests dies. I l'inici del camí cap al referèndum. Però tot això serà a partir de diumenge.