Ens hauríem de remuntar a les eleccions espanyoles del 2011 per trobar una campanya electoral en la qual Catalunya com a subjecte polític hagi tingut un protagonisme tan escàs com en aquesta del 2023. Hi ha hagut entre aquella ocasió i l'actual quatre cites amb les urnes per a l'elecció d'un president del govern espanyol i, en totes, Catalunya i la seva situació política ha estat en el centre de tots els debats. Primer, per la demanda d'un estat independent, en els comicis del 2015 i 2016, i, després, per la situació que generava l'exili i la presó dels líders del procés en les dues convocatòries que van tenir lloc el 2019, quan es van haver de repetir davant de l'absència d'una majoria d'investidura.

En aquesta del 2023 això ja no és així. En part, també, perquè mediàticament tot el pes està posat en l'eix de la possible arribada de la ultradreta al govern a través del Partit Popular. També perquè cada vegada sembla menys probable que Pedro Sánchez pugui arribar a tenir opcions d'una majoria política alternativa a Alberto Núñez Feijóo, l'única equació en la qual els independentistes catalans podrien tenir joc i cartes polítiques valuoses. Però, sobretot, perquè l'espanyolització de la campanya ha agafat els partits sense un esquema clar i efectiu sobre el valor i la utilitat de votar-los.

És cert que Esquerra Republicana ha proposat a Junts per Catalunya i la CUP d'apujar conjuntament el preu d'una nova investidura de Pedro Sánchez, però la falta d'unitat política i estratègica entre els partits independentistes ha convertit aquesta crida en pràcticament un brindis al sol. Alhora, no sembla que la campanya estigui contribuint a mobilitzar l'electorat independentista, una part del qual defensa obertament l'abstenció en les eleccions espanyoles fins i tot com a càstig als mateixos partits d'aquest espai.

En tot cas, la barrera de la utilitat del vot, ara que s'ha arribat a l'equador d'una campanya electoral atípica, continua sent el llast més gran que no han aconseguit deixar anar, si fem cas a les enquestes, ni Esquerra Republicana, ni Junts per Catalunya, ni la CUP, tot i que la representació d'aquests últims és més testimonial. Quan falta poc més d'una setmana de campanya, la pulsió del vot útil pot ser més determinant en contra que la certesa que el vot independentista acabarà condicionant polítiques a Espanya. I aquest és un greu problema, ja que només hi ha una àmplia bossa d'electors potencials per als partits que donin alguna utilitat real al vot.