L'Audiència Nacional inicia aquest dilluns el judici del major Josep Lluís Trapero i l'excúpula de la Conselleria d'Interior que, abans de començar el procés públic que se celebrarà a San Fernando de Henares, ja és tota una suma d'irregularitats. La principal, mantenir la petició de rebel·lió per part de la fiscalia, quan és del tot evident que és insostenible després del judici del procés al Govern de la Generalitat i als líders socials independentistes celebrat l'any passat al Tribunal Suprem i que va acabar amb condemnes amb un centenar d'anys de presó.

Llavors per què es manté l'acusació per rebel·lió quan el Suprem ja la va descartar per a tots els jutjats que tenen un rang superior, inclòs el conseller Quim Forn? Ben senzill, perquè sinó el judici no podria celebrar-se a l'Audiència Nacional i hauria de tenir lloc en una instància superior com és el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) o a l'Audiència Provincial de Barcelona.

Si no fos perquè el major Trapero representa, en molts estaments policials i polítics de Madrid, poc menys que una peça major de l'engranatge independentista català des d'aquella brillant actuació del cos de Mossos d'Esquadra en l'atemptat gihadista d'agost de 2017 a Barcelona i Cambrils, que es va bastar per desarticular sense més ajuda policial el comando terrorista, molt probablement l'exposició pública de l'exresponsable de la policia catalana no hauria estat tan alta. Ni el malestar mediàtic amb ell, tampoc.

L'atemptat es va saldar amb 24 persones mortes, vuit d'elles terroristes, però la impressió generalitzada és que la policia catalana va exercir com una veritable policia integral en un moment clau de la història i davant d'un compromís d'enorme envergadura. Després va venir el referèndum de l'1-O i la declaració d'independència del 27-O però imputar Trapero de desídia o col·laboració amb el Govern és una gran exageració.

Qualsevol que va tractar Trapero en aquells anys que va ser al capdavant dels Mossos sap de la seva integritat i professionalitat. Però la persecució que ha viscut no hi entén, de raons. D'aquí ve l'absurd d'un judici així en què els seus superiors ja han estat absolts del delicte i pel qual el major, l'ex-secretari general d'Interior Cèsar Puig i l'ex-director general de la policia Pere Soler s'enfronten a 11 anys de presó i la intendent Teresa Laplana a 4 anys.