Aquest divendres la Guàrdia Civil s’ha personat a la redacció d'El Nacional, seguint les instruccions de la jutgessa Mercedes Armas, per notificar a la direcció i l'empresa editora l'ordre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que li requereix “que s'abstingui d'incloure en el seu mitjà propaganda o publicitat relativa al referèndum de l'1 d'octubre, en qualsevol manera”, advertint que “en cas de no fer-ho podran incórrer en responsabilitats penals”.

Sense que puguin trobar-se precedents en quaranta anys de democràcia a l’Estat espanyol, la mateixa operació ha tingut lloc en les redaccions d’altres quatre mitjans de comunicació privats: El Punt Avui, Vilaweb, Racó Català i Nació Digital. És una sinistra ironia que hagi estat precisament en el Dia Internacional de la Democràcia, instituït per l’Assemblea General de Nacions Unides, quan una jutgessa, seguint les ordres del TSJC, hagi decidit personar l’institut armat espanyol de naturalesa militar, la Guàrdia Civil, en diversos mitjans de comunicació, per comunicar-nos la notificació judicial d’acord amb la qual no podem publicar, si no és amb risc de responsabilitats penals, una informació determinada.

Davant la gravetat de la situació, que considerem anòmala en un Estat de dret i en un sistema democràtic, ens considerem obligats a fer les següents consideracions i a posar-les en comú amb els nostres lectors, les nostres lectores i la ciutadania:

El Parlament de Catalunya, legítimament constituït i en compliment dels drets que li atorga l’Estatut de Catalunya, segons el qual “el Parlament representa el poble de Catalunya” (art. 55), va aprovar amb majoria absoluta, el passat 6 de setembre, la Llei del Referèndum d’autodeterminació. En compliment de la seva funció executiva (art. 68), el Govern de la Generalitat legítimament constituït, va signar, en ple i amb tots els seus consellers, el Decret de convocatòria del referèndum del Primer d’Octubre i el Decret de mesures complementàries que havien de desplegar-lo. I, d’acord amb tot plegat, davant la realització d’un referèndum decretat per un Govern en plenitud i exercici de les seves funcions (i sense que hagin estat suspeses), emparant-se en la llei d’un Parlament en plenitud i exercici de les seves funcions (i sense que hagin estat suspeses), el Govern va posar en marxa la campanya institucional habitual per publicar un anunci, en mitjans de comunicació públics i privats, amb el qual informava la ciutadania de Catalunya de la pròxima celebració del referèndum.

El Nacional, sense entrar a valorar, perquè no li pertoca, el fons de la qüestió, va decidir, evidentment, publicar aquest anunci institucional del Govern de Catalunya. Els mitjans de comunicació, en els sistemes democràtics, exerceixen, com és sabut, el paper de mitjancers crítics entre les institucions de govern i la ciutadania: d’una banda, tenen el deure d’informar de manera veraç sobre les iniciatives legislatives, executives i judicials de les diferents institucions de l’Estat, i, d’altra banda, tenen l’obligació de vehicular, en nom de la ciutadania a la qual es deuen, la necessària vigilància crítica dels governants i les seves institucions davant de qualsevol incompliment de les seves funcions i de qualsevol abús del seu poder. És, a més, en defensa de la legítima aspiració del Govern de la Generalitat a comunicar directament i sense mediacions, a través de publicitat, els seus actes, que El Nacional va decidir, amb plena consciència de la seva responsabilitat cívica, la publicació de l'anunci institucional del referèndum per part de la Generalitat.

I és per això, davant de la notificació judicial, que considerem absolutament inacceptable la intromissió judicial en l’exercici de la llibertat d’expressió i de la llibertat de premsa d’El Nacional i dels altres mitjans advertits, i, per descomptat, considerem també absolutament inacceptable, com una amenaça impròpia d’un Estat de dret, l’advertència, en to d’amenaça, de les responsabilitats penals que se’ns comuniquen per l’exercici d’aquesta mateixa llibertat d’expressió i de premsa.

Considerem absolutament inacceptable la intromissió judicial en l'exercici de la llibertat d'expressió i de la llibertat de premsa i l'advertència en to d'amenaça de les responsabilitats penals que se'ns comuniquen

La Primera esmena de la Constitució dels Estats Units, la primera democràcia moderna instituïda al món, consagra, des de 1791, el caràcter inviolable i sense restriccions de cap mena, ni tan sols per part del Congrés, de la llibertat d’expressió i de premsa. I la Declaració Universal dels Drets Humans, aprovada per l’Assemblea General de Nacions Unides el 1948, estableix, en l’article 19, que “tota persona té dret a la llibertat d’opinió i d’expressió” i que “aquest dret inclou el de no ser molestat a causa de les pròpies opinions i el de cercar, rebre i difondre les informacions i les idees per qualsevol mitjà i sense límit de frontera”.

En conseqüència i en la línia del que s’estableix, en aquests textos fundacionals, respecte als drets fonamentals de la llibertat d’opinió, d’expressió, d’informació i de premsa, des d’El Nacional considerem que no hi ha instància política ni judicial que pugui prendre cap iniciativa que pretengui coartar aquestes llibertats i aquests drets inviolables. Sense llibertat d’opinió i d’expressió, sense llibertat d’informació i de premsa, no es donen les condicions fonamentals, és a dir necessàries, elementals i bàsiques, que defineixen un sistema democràtic.

És per això, en l’exercici de la inviolabilitat universal de la llibertat d’informació i de premsa, i en l’exercici de la responsabilitat cívica que considerem que defineix la comesa dels mitjans de comunicació en un sistema democràtic, que assumim que no hi pot haver cap instància política ni judicial que pugui prescriure a cap mitjà de comunicació i, per descomptat, tampoc a El Nacional, què és el que ha de publicar i què és el que no pot publicar. Denunciem, igualment, d’aquesta manera, les coaccions policials de què els tribunals pretenen servir-se per intimidar els mitjans de comunicació i forçar-nos a desistir de la nostra responsabilitat inalienable en l’exercici del dret i la llibertat d’informació i de premsa.