Vint-i-quatre hores d'histèria col·lectiva. Fa temps que aquest país nostre no es permetia un empatx de tantes hores de felicitat seguides aparcant els problemes quotidians i els temes que marquen l'agenda informativa. Les catarsis tenen aquestes coses: acostumen a ser balsàmiques i aturen el rellotge del temps. Des que Sergio Roberto va marcar el sisè gol contra el Paris Saint -Germain, una onada imparable d'eufòria i emoció va recórrer les quatre cantonades de Catalunya. Els barcelonistes som així: no hi ha res que ens agradi més que assolir l'impossible i llevar-nos l'endemà veient com el món sencer ens elogia per una gesta inoblidable, i el madridisme rabiós comença a justificar l'injustificable.

No sé si el Barça guanyarà la Champions aquest any, però la màgia de la nit del 8 de març el torna a situar com el gran favorit després d'aconseguir dos nous rècords: és el primer equip que assoleix deu vegades consecutives els quarts de final de la gran competició continental i mai ningú no havia estat capaç de superar un quatre a zero en una eliminatòria. Si l'aconsegueix serà la quarta en nou anys després de les conquerides el 2009, 2011 i 2015. Una fita a l'abast tan sols d'una generació de futbolistes inigualable que pot permetre's el luxe de perdre durant els 95 minuts del partit la seva estrella Leo Messi i trobar el relleu com a líder de l'equip en el brasiler Neymar. Que carai! Esclar que s'ha perseguit judicialment d'una manera implacable el jugador i el Barcelona pel seu fitxatge i igual com amb Leo Messi s'ha provat de desestabilitzar el club. Algú pot seriosament dir-ne el contrari? A què s'ha dedicat en aquest tema l'Advocacia de l'Estat i la seva responsable durant molts anys, Marta Silva Lapuerta, tan propera a Florentino Pérez que va formar part de la seva junta directiva en el Reial Madrid?

Però la revenja és un plat que se serveix fred i Neymar, que segurament no en sap de contractes, de futbol sí que en sap. Es va carregar l'equip a l'esquena, es va fer gegant i va justificar plenament el seu fitxatge, molt poques setmanes després que s'anunciés que l'Audiència Nacional li obria judici oral, a ell i al Barça, una vista que se celebrarà al llarg d'aquest any. No va ser, ni de gaire, el millor Barça. Sí el més èpic. El més esbojarrat. El més afamat. El més ferit. El que sap que el millor rival per a quarts no pot ser cap altre que el Reial Madrid.