El líder de Demòcrates de Catalunya, Antoni Castellà, acaba de proposar una mesa de partits i entitats independentistes per definir el full de ruta en aquesta legislatura. La formació de Castellà té tan sols dos diputats al Parlament i es va presentar a les eleccions del 21-D dins de les llistes que encapçalava el president d'Esquerra, Oriol Junqueras. Encara que es pot pensar que la seva proposta, com la de qualsevol formació política, és interessada, ja que Demòcrates disposaria així d'un protagonisme polític superior a l'actual, en vista de com han anat les coses els últims mesos al Parlament, hauria de ser una idea a considerar.
Els 70 diputats del 21-D repartits entre les llistes de Junts per Catalunya, Esquerra i la CUP no només no són un bloc homogeni amb les seves lògiques singularitats, sinó que estan més allunyats que mai entre si. La CUP va ser la primera força a anunciar en la mateixa sessió d'investidura del president Quim Torra, a mitjans del mes de maig passat, que passava a l'oposició. I durant aquests mesos les relacions entre JxCat i ERC ho han estat tot menys bones. De tot això n'han estat afectats els partits i els grups parlamentaris. Quant falta perquè salti al Govern? O, fins i tot, perquè a l'executiu català les posicions siguin irreconciliables? L'ANC i Òmnium poden recuperar el protagonisme de la legislatura anterior i han de fer-ho?
El curs polític que s'obrirà d'aquí a unes setmanes tindrà prou voltatge perquè ja es pugui entreveure que l'independentisme cometrà un greu error si l'aborda desunit i sense dir-se a la cara tot el que ara es diu mig d'amagat o a les sobretaules d'aquest estiu atípic.
Els exiliats i els presos han fet un sacrifici enorme. No hem d'oblidar mai el cop d'estat dels que mentre enarboraven la Constitució van arrasar les institucions de Catalunya. Els nous lideratges de la política catalana han de posar en comú les seves estratègies, quin és el projecte compartit i de quina manera seran lleials a l'1-O i el 21-D.