Certament, no escarmenten. Lluny de plantejar-se PP i PSOE si hi ha alguna opció de millorar els òrgans de direcció de la justícia, i en el moment que aquesta pateix sense cap discussió el seu descrèdit més gran en dècades, hem sabut que estan a punt de tancar un acord per a la renovació del Consell General del Poder Judicial consistent que la dreta tindrà deu candidats i l'esquerra deu més i que tan sols es barallen per la presidència. O sigui, pel substitut del nefast Carlos Lesmes.

Diuen que les converses les porten l'actual ministra de ram, María Dolores Delgado, i el seu antecessor, el popular Rafael Catalá. És que és fantàstic: es poden dir de tot, haver trencat relacions, qualificar-se de procolpistes uns i de filoultres els altres. Però, compte: amb les coses de menjar no s'hi juga i el repartiment de cadires en un organisme clau de la justícia cal acordar-lo sense cap debat. No seria més oportú en vista del fracàs actual en l'elecció de membres del CGPJ buscar un sistema diferent? Obrir aquest debat per a què, deuen pensar. A la fi només restaria poder als partits, una cosa que, òbviament, no els interessa.

La justícia necessitarà molta penitència per recuperar el crèdit perdut. Quan en tan poc temps s'han produït tres greus incidents com la plantofada del tribunal d'Estrasburg sentenciant que el líder abertzale Arnaldo Otegi va ser condemnat en un judici injust a l'Audiència Nacional; la decisió de l'impost de les hipoteques, amb el Tribunal Suprem esmenant-se a si mateix i desencadenant-se una onada d'indignació popular; i el més escandalós de tots, que és el cas de l'1-O, que instrueix el Suprem i que té en una injusta i desproporcionada presó provisional nou presos polítics catalans, membres honorables del Govern, del Parlament i de l'associacionisme cívic i per als quals la Fiscalia General de l'Estat demana més de 200 anys de presó.

Aquesta justícia necessita una renovació a fons. Molt a fons. I no que els que han propiciat alguns d'aquests estropellaments trobin col·locació. Però, potser, tot això és molt ingenu. I és que, en el fons, potser ningú no vol arreglar res. I, als pocs que decideixen, així ja els va bé. Potser, fins i tot molt bé.