Tot i que sortim, pel cap baix, a una matisació o correcció diària del que abans havia declarat de manera grandiloqüent, el president dels Estats Units, Donald Trump, està traspassant línies massa perilloses i enormement preocupants. La seva última manifestació insistint que Israel lliurarà Gaza als Estats Units quan acabin els combats, convidant els palestins de la Franja que es desplacin als països veïns o a altres de més llunyans, com Espanya, Irlanda o Noruega, simplement perquè al govern de Tel-Aviv no li ha agradat la posició d'aquests tres estats europeus, és una barbaritat. La Casa Blanca havia matisat hores abans un pronunciament semblant que, a més, incloïa el desplegament de soldats nord-americans, cosa que va ser negada. Però Trump, lluny de refredar el tema, ha tornat a insistir-hi sense esmentar que pensava convertir aquesta zona arrasada per Israel en la Riviera de l'Orient Mitjà.
El ministre de Defensa israelià ha posat de seguida fil a l'agulla i ha ordenat al seu exèrcit que prepari un pla que permeti la "sortida voluntària" dels habitants de la Franja de Gaza. Estaríem parlant que uns dos milions de persones deixessin les poblacions on viuen avui per iniciar un camí incert cap enlloc. Hongria és l'únic país europeu que ha aplaudit les posicions de Trump i el primer ministre hongarès, l'ultranacionalista Viktor Orbán, ha lloat les seves habilitats negociadores. La resta de països, suposo, proven com sigui de no obrir una guerra frontal amb els Estats Units, conscients dels riscos que corren si són assenyalats per Trump. Mentrestant, ja s'especula obertament sobre grans inversions immobiliàries estatunidenques en una zona on el que avui hi ha són milers de cadàvers, després de la invasió israeliana, com a resposta al brutal atac de Hamàs del 7 d'octubre del 2024.
Ningú no s'acaba de creure el que Trump diu sobre Gaza però tampoc ningú no assegura que no passarà
El més preocupant de tot és que, en aquests moments, ningú no s'acaba de creure el que diu Trump, però tampoc ningú no assegura que això no passarà. El president nord-americà se situa en un terreny en què té totes les de guanyar. Té una legió de seguidors —no confondre amb tots els votants que va aconseguir— que, com es va veure a les últimes eleccions, creuen a ulls clucs tot el que diu. Així, disposa d'un tauler de joc prou gran perquè el segueixin en la seva proposta acríticament i no li retreguin cap de les seves rectificacions. Ja n'hem vist unes quantes, d'aquestes últimes, però els seus simpatitzants tendeixen a ficar-les al cistell de les coses que farà, encara que les estructures de Washington, sempre poderoses, li han impedit en altres ocasions que les pogués dur a terme.
El dia ha acabat, almenys fins a aquesta hora, amb un nou desafiament. En aquest cas, al Tribunal Penal Internacional, amb seu a la Haia, després d'haver signat una nova ordre executiva per sancionar-lo per haver posat els EUA i Israel en perill per les seves acusacions. L'ordre executiva preveu sancions econòmiques o restriccions de visat per a funcionaris i els seus familiars. No sabem què proposarà demà, ni cap a on dirigirà els seus dards en les pròximes hores. Per això, molts actors internacionals es posen de manera imprudent de perfil. Però la veritat és que aquest to amenaçador i fanfarró genera una gran intranquil·litat mundial. Avui, res no ens agafa lluny i tot té repercussions en les nostres vides.