Encara que fa moltes setmanes que dura, l'elaboració, debat i desacords permanents per la denominada llei del 'només sí és sí' entre els socialistes i la ministra d'Igualtat, Irene Montero, ha trobat aquest dimecres un punt aparent de no retorn per les acusacions formulades per la dirigent de Podemos acusant el Partit Popular de promoure la cultura de la violació. Les paraules de la ministra morada van tenir una resposta contundent de Meritxell Batet, que les hi va retreure des de la presidència del Congrés i li va demanar contenció en el llenguatge després d'assenyalar que l'expressió utilitzada no era adequada en termes parlamentaris. La socialista Batet no va ser l'única a entrar al drap amb una ministra del govern de coalició amb Unidas Podemos, ja que la polèmica de la llei del 'només sí és sí', lluny d'amainar, cada dia que passa té un nou front obert.

I és que, a hores d'ara, són pocs els que discuteixen que la llei, aprovada el mes d'agost passat a les Corts, no és tan precisa com hauria de ser i que la feina jurídica feta és deficient. No es tracta només que hi hagi jutges que estiguin aprofitant la situació per debilitar el govern de Pedro Sánchez, fent-lo pagar peatges antics i molt diversos, sinó que al Ministeri d'Igualtat li ha faltat pulcritud i astúcia per no haver-se posat en aquest embolic i no haver obert la via a interpretacions que acaben afavorint excarceracions en una qüestió tan delicada, perillosa i sensible com són els delictes per violacions. El PSOE no sap com apagar aquest foc, mentre els jutges fan interpretacions diverses a moltes zones d'Espanya, i un dia s'inclinen per la revisió de la llei, un altre per esperar que el Suprem dicti doctrina i els que menys per no fer res.

Però tota aquesta situació, a més de deteriorar el govern transmetent una imatge d'incoherència —encara que ni Sánchez no pensa a cessar-los, ni Unidas Podemos a anar-se'n— posa de manifest les esquerdes d'una coalició que es necessita tant com es detesta. Els socialistes han de créixer electoralment per impedir un govern entre PP i Vox, però també necessiten que Unidas Podemos no s'enfonsi i resisteixi en les posicions que actualment té. És una quadratura del cercle gens fàcil, ja que és aparentment refractari el que li ve bé al PSOE amb el que necessita la formació morada i viceversa. A més a més, barons socialistes significatius que veuen com pot perillar la seva posició en les pròximes eleccions municipals o autonòmiques disparen sense cap rubor contra Pedro Sánchez. Així, és absolutament irreconeixible un PSOE en què un dirigent territorial, aquest dimecres ha estat l'aragonès Javier Lambán, hagi utilitzat paraules gruixudes contra un secretari general que a més és president del govern.

Així, Lambán ha afirmat en la clausura d'una taula rodona sobre les autonomies que a Espanya li hagués anat més bé si el secretari general del PSOE no fos Sánchez. Unes paraules que agradaran a la dreta i amb les quals Lambán busca reforçar les seves posicions per a la reelecció a l'Aragó a les autonòmiques del mes de maig. Hi ha moltes maneres de dir les coses, però Lambán ha escollit la més àcida, important-li poc perdre el favor de Sánchez. Una cosa que és molt inusual en una organització en la qual no es mou una fulla sense que el secretari general hi doni el vistiplau. Encara que sempre hi ha hagut barons discrepants —abans eren Ibarra, Bono i Chaves— la virulència i els atacs no eren tan directes i demolidors.

Amb un altre president diferent de Sánchez, l'allau de problemes que té a sobre —caldria afegir-hi, entre els més greus, la reforma de la sedició i el nomenament, ara per ara fallit, de nous membres del TC— seria com per pensar que té davant una barrera infranquejable. Però aquest president del govern va tornar de la mort política i sembla acostumat a viure sempre amb un peu a la tomba.