L'FMI preveu per a aquest any global una gran alça d'un 3,9% de l'economia mundial, però els fets revelen que s'estén un sentiment global de desencant.

A l'informe de la primavera, el Fons Monetari Internacional (FMI) ofereix un quadre general positiu, però tant la seva directora gerent, Christine Lagarde, com l'economista en cap de la institució, Maurice Obsfeld, adverteixen que s'acumulen núvols tant a Occident com a l'Àsia.

A Europa i als EUA es percep un malestar persistent de les classes mitjanes, que veuen que a elles no els ha arribat la sortida de la crisi. La desigualtat és el factor més assenyalat a la major part dels casos. A les recents eleccions italianes s'ha vist clarament. I la ressonant victòria de Viktor Orbian a Hongria assenyala un avançament clar de les forces polítiques populistes.

A la Xina, on el PIB ha crescut un 6,8% el primer trimestre, per sobre del que s'esperava, Christine Lagarde ha advertit del risc d'endeutament lligat a les "noves rutes de la seda". Els projectes de Xi Jinping per ampliar la presència mundial xinesa a través d'aquesta xarxa poden pujar a 8 bilions de dòlars, la qual cosa ampliaria el deute de l'imperi del centre i dels països implicats.

L'FMI ha assenyalat fa poc que el deute mundial ha arribat a un màxim de 164 bilions de dòlars, un 40% més que el 2007, amb la Xina com a responsable de la meitat de l'augment. Aquesta càrrega pesarà molt sobre el potencial global de creixement.

El futur és incert i surten els núvols que adverteixen de potencials riscos en marxa, segons ho percep l'FMI

Maurice Obsfeld ha assenyalat dos riscos per als EUA: una guerra comercial amb la Xina (que també s'hi veuria implicada) i una gran alça dels tipus d'interès per part de la Reserva Federal, que podrien debilitar-ne l'activitat econòmica. Les enquestes revelen, a més, una pèrdua d'impuls del consum americà. Als EUA es parla, fins i tot, d'un cert "cansament del creixement".

A Europa els projectes a llarg termini sembla que també es ressenten de l'esperit de laxitud dominant.

El president francès, Emmanuel Macron, pressiona la cancellera alemanya, Angela Merkel, per treure la Unió Europea de la paràlisi en què es troba. Macron mira de fer que es creï un Fons Monetari Europeu que actuï de matalàs financer en qualsevol crisi futura del grup, mentre proposa nomenar un ministre de Finances de l'eurozona que gestionaria un pressupost comú de centenars de milers de milions d'euros.

El bloc conservador al partit de Merkel insisteix que no ha d'acceptar cap reforma que posi fi als contribuents alemanys finançant les despeses extres generades pels socis. Quant a la creació de noves institucions, responen: "Ja en tenim moltes, per què n'hem de fer més?" L'euroescepticisme, fins ara creixent, avui es veu a la llum del dia.

El futur és incert i, malgrat que la situació ha millorat, surten els núvols que adverteixen de riscos potencials en marxa, segons ho percep l'FMI.