Un ambient de catastrofisme ha amenaçat aquests dies prenadalencs el món econòmic i polític. El sobresalt dels 'armilles grogues' a França, la detenció de l'alta executiva xinesa Meng Wanzhou al Canadà, les tribulacions de Theresa May amb el Brexit, l'enfrontament obert davant del pacte sobre les emigracions proposat per l'ONU i l'atemptat islamista a Estrasburg han deixat una empremta d'inquietud de cara a les pròximes festes de Nadal.

Al final, Emmanuel Macron va admetre que li havia faltat sensibilitat davant de les preocupacions de la gent corrent i va prometre corregir la seva imatge arrogant, acompanyant el seu mea culpa amb la promesa de 10.000 milions d'euros per poder augmentar el poder de compra dels seus conciutadans a partir de gener del 2019.

Les protestes dels gilets jaunes (armilles grogues) van sorgir el 17 de novembre, quan gairebé 300.000 manifestants van sortir al carrer per protestar per l'augment de l'impost sobre la gasolina i el dièsel dins de la transició ecològica que havia de seguir França. La revolta ―que ha tingut trets populistes― ha arribat a posar en perill el futur del model d'economia i de la democràcia gal·la.

Segons sondejos, el 59% dels francesos no van trobar convincent la intervenció del president, però els ha agradat que s'eliminin els impostos sobre les hores extraordinàries. De manera que si el suport al moviment de carrer i de xarxes socials s'ha debilitat per sota del 50%, ningú no assegura que s'hagi tancat la crisi dels gilets jaunes.

La guerra freda comercial cada vegada ofereix nous senyals d'avançar en línies de risc creixent

Una altra història que ha tingut una gran ressonància va ser la detenció al Canadà de Meng Wanzhou, directora financera del poderós grup tecnològic Huawei, per ser sospitosa de violar les sancions americanes contra l'Iran.

El grup xinès, que és el primer proveïdor mundial de xarxes de telecomunicacions i número dos dels fabricants de smartphones, suscita desconfiança per la seva proximitat amb el govern xinès. Aquesta proximitat va començar amb el fundador de la companyia i pare de Meng, Ren Zhengfei, que va muntar al llarg de 10 anys la xarxa de telecomunicacions de l'exèrcit xinès. Des de Pequín s'argumenta que Washington prova de frenar l'avenç tecnològic del país, del qual Huawei és un símbol, especialment en la 5G i l'internet de les coses.

A Europa hi ha sospites que Huawei utilitzi les seves xarxes per a l'espionatge de les seves empreses, igual com en els EUA. L'històric operador britànic BT va anunciar la setmana passada que posava fi a la col·laboració del grup sobre equipaments per a les 4G. A França i Alemanya segueixen de prop la seva trajectòria, mentre Austràlia i Nova Zelanda han tancat les seves portes al grup xinès.

Al Canadà, un jutge ha deixat en llibertat condicional Meng, mentre Donald Trump va assenyalar a Reuters la seva disposició a intervenir en el cas si les negociacions comercials donaven mostres de progressar.

En qualsevol cas, Pequín ja ha reaccionat retenint dos ciutadans canadencs mentre als EUA la cadena hotelera Marriott ha estat objecte d'una operació de hackers que ha sostret dades de 500 clients, entre ells informació bancària i de relacions personals i professionals. Les sospites recauen en l'Oficina de Seguretat xinesa. No obstant això, la Xina s'ha mostrat aquests dies disposada a importar soja americana i a modular els seus avenços tecnològics. Són, de moment, les últimes dades de la guerra freda comercial, que cada vegada ofereix nous senyals d'avançar en línies de risc creixent.