Els Estats Units han col·locat la qüestió fiscal al primer lloc de l'agenda econòmica i política mundial. El pla del seu president, Joe Biden, transmès a 135 països, és aprovar un impost més fort a les grans corporacions globals, que a casa seva afectarà el grup dels Gafa: Google, Amazon, Facebook i Apple, així com les grans firmes farmacèutiques (les Big Pharma). I, alhora, aplicar un tipus d'impost mínim mundial per a les multinacionals, que podria ser del 12,5%.

La secretària del Tresor americà, Janet Yellen, va escriure al Wall Street Journal el 8 abril que "moltes de les empreses més grans del país no van pagar impostos federals sobre les rendes el 2020". I va afegir que "els impostos més baixos no van atreure la producció i la inversió a les nostres costes per una raó òbvia: altres països veuen el que fem i actuen en conseqüència. Al final, el resultat és una cursa en què el que està en joc és qui pot reduir els impostos corporatius més i més ràpid".

Aquesta estratègia es va traduir a traslladar els diners a paradisos fiscals, entre els quals han destacat països del Carib, com les Bermudes i les illes Caimán, on les multinacionals durant molt de temps han anat col·locant els seus beneficis a través de muntatges sofisticats, així com en economies europees, com és el cas d'Irlanda. Aquesta via, d'altra banda, ara resulta més fàcil quan es tracta d'activitats numèriques basades sobre actius desmaterialitzats.

L'Administració americana vol retenir aquests recursos per finançar els més de 2 bilions de dòlars previstos en un pla d'infraestructures, com ara aeroports, carreteres, banda ampla o I+D. Aquest seria el primer pilar de la revolució fiscal.

El segon pas seria la creació d'un tipus mínim mundial d'impost, que, segons s'ha estudiat, podria ser del 12,5%. Segons Janet Yellen, "hi ha polítiques que són mútuament beneficioses, en les quals tots guanyen." A Europa, Alemanya, Espanya i França han donat el seu vistiplau a una iniciativa en la qual l'OCDE estava treballant des de fa anys.

Pequín reclama una reducció dels aranzels nord-americans sobre les importacions 'made in Xina'

La Xina podria sumar-se a la iniciativa, però Pequín reclama una reducció dels aranzels nord-americans sobre les importacions made in China. El problema en el seu cas és què passarà amb Hong Kong, el setè paradís fiscal més gran del món i d'Àsia, quan en el present l'illa canalitza al voltant del 70% de la inversió estrangera a la Xina. Per això, i d'entrada, el professor de Finances Zhao Xijun insisteix que "els Estats Units ha de ser el primer a fer els canvis".

Al seu torn, l'FMI és partidari d'afegir a la iniciativa de Washington una "taxa Covid" temporal als més rics aplicant impostos sobre les fortunes i les herències, segons va indicar en el seu últim informe fiscal del 7 d'abril.

Segons Angus Deaton, premi Nobel d'Economia i professor de la Universitat de Princeton, on està treballant en un estudi oficial de la desigualtat als EUA, "un impost sobre el patrimoni és una mala manera de pagar els deutes i probablement es tornaria permanent si s'introduís".

El tema, en general, és polèmic, i ho veurem en els propers mesos, mentre l'equip de Biden prova d'acostar-se a Pequín, amb qui desitja compartir una "estratègia competitiva". Aquest estiu sortirem de dubtes.