JuntsxCat va tancar aquest diumenge 27-O el seu congrés, no per casualitat, set anys després de la votació al Parlament que va proclamar unilateralment una independència que va quedar en l'àmbit de la mera declaració. Una declaració coetània a l'aprovació d'un insòlit 155 per part del Senat, amb els vots de PP i PSOE, que d'una manera desproporcionada va dissoldre la cambra catalana, va fer cessar el seu Govern i va obrir un cicle repressiu que va continuar el 30-O amb una querella criminal de la Fiscalia General de l'Estat que molt pocs dies després duria a la presó, amb caràcter preventiu, bona part d'aquell govern (el vicepresident Junqueras, els consellers Turull, Rull i Forn, la consellera Bassa, i la presidenta del Parlament, Carme Forcadell), mentre que el president Puigdemont, els consellers Comín i Puig i la consellera Ponsatí esquivaven aquesta situació, ja que s'havien exiliat abans que se'n decidís l'arrest.

Aquest inici ens fa entendre com aquest congrés, malgrat decidir-s'hi una línia renovada que pretendrà la independència passant per donar-li prèviament més força al poder local i autonòmic des de la centralitat i la transversalitat, no es pot entendre sense l'existència d'un procés que convergeix en el plebiscit de l'1-O del 2017 i en la votació parlamentària del 27-O. I tampoc no es pot entendre sense la repressió, sense aquesta presó patida pel reelegit secretari general del partit, Jordi Turull, o l'actual president del Parlament, Josep Rull. O aquest exili de set anys ja, que pateix l'electe president del partit, Carles Puigdemont, i el seu eurodiputat, Toni Comín, als quals el Tribunal Suprem rebutja d'aplicar l'amnistia des d'una interpretació jurídicament inacceptable del delicte de malversació. Tampoc sense la greu condemna de presó i inhabilitació que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va pronunciar contra l'anterior presidenta del partit, Laura Borràs, que presidirá la fundació Fundem després de l'acord amb el partit Demòcrates,  per un suposat fraccionament de contractes públics que tampoc no suportaria una anàlisi juridicopenal correcta.

Diferents observadors presents en aquest congrés coincideixen a destacar i) que el lideratge de Puigdemont és clar, comunament acceptat i serveix d'element de cohesió a una organització plural i transversal, ii) que la moral de victòria, malgrat estar absent dels principals governs locals i del govern nacional català, és elevada, enfront de la implosió d'ERC i la CUP i iii) que Puigdemont i una molt gran majoria dels juntaires van optar per una organització militant, dirigida a l'executivitat i l'operativitat. Les candidatures als òrgans de direcció van rebutjar, en aquest sentit, les llistes obertes.

Puigdemont va anunciar la necessitat que Junts competeixi directament amb el govern del PSC d’Illa

Però en aquest superior grau de cohesió no va irrompre la pluralitat que és essencial a aquesta força catalanista i que fins i tot es potencia ara. D'una banda, incloent en el conjunt organitzatiu importants forces municipalistes (Impulsem Lleida, Impulsem Penedès, JuntsxIgualada o JuntsMartorell) amb l'objectiu de ser primera força en poder local després de les pròximes municipals del 2027. D'una altra banda, combinant la integració de l'espai humanista i personalista dels Demòcrates de Catalunya d'Antoni Castellà, successors de la UDC fundada per Carrasco Formiguera el 1931, amb la continuïtat dels tres sectors reconeguts (d'esquerres, liberal i socialdemòcrata) que té accés directe a l'executiva. Aquest pluralisme ideològic va determinar una transacció que va impedir la proposta de derogació dels impostos de successions i patrimoni.

Més enllà d'aquest caràcter militant i operatiu, d'aquesta organització sota un lideratge i una direcció forts i definidors, i d'aquesta pluralitat transversal en la cerca de la centralitat, de ser el core o pal de paller del país, Puigdemont va anunciar la necessitat que Junts competeixi directament amb el govern del PSC d’Illa i intenti construir ponts i estructures de societat civil comunes amb ERC, perquè probablement és molt cert que la competitivitat entre nacionalistes li va fer molt de mal al sobiranisme i que hi ha desenes de milers de votants i simpatitzants d'ERC que poden transitar al vot i a la simpatia juntaire.

Sens dubte, JuntsxCat, dramàticament absent del Govern de la Generalitat i del poder local de totes les diputacions i dels principals governs locals del país mediterrani, ha de transitar un llarg camí fins a la reconquesta d'aquests poders local i autonòmic. Haurà de demostrar que té solucions encertades per als principals problemes de Catalunya, entre els quals la coexistència entre la immigració i la integració social entre catalans d'origen i de residència. I haurà de saber emprar les eines institucionals, però sense oblidar l'objectiu que dona sentit a la seva existència i al lideratge de Carles Puigdemont, que no és un altre que el reconeixement del dret a decidir de la ciutadania catalana i la possibilitat d'exercir-lo lliurement. Illa ja té al davant una proposta que sembla competitiva.