Estem cada vegada més a prop que l'escàndol de l''Operació Catalunya' no sigui ja la conspiració des de l'Estat contra l'independentisme, sinó l'immobilisme judicial i fiscal d'avui per investigar què va passar, qui va conspirar i qui pagarà judicialment per això. La fabricació de proves contra els independentistes, Podemos i altres enemics polítics durant el govern del PP afecten cada vegada a més causes judicials. Els últims àudios concretament a la família Pujol, després de l'amenaça de l'Al Pacino graciós i mercenari de José Villarejo a l'exnúmero dos d'Interior: "Tinc proves que esteu tots en aquesta moguda", clama enfadat en els àudios difosos per El País i el digital Fuentes Informadas perquè Interior va donar instruccions de "ficar a la nevera" durant tres mesos l'operació.

No falta ningú del triangle de les clavegueres en l'últim lliurament. Hi és la política: l'exsecretari de Seguretat, Francisco Martínez, cedint al xantatge del comissari per donar llum verda a la denúncia de Javier de la Rosa per uns 100.000 euros. Hi són els mitjans: per què el va treure Pedro J? (llavors director d'El Mundo) —diu Villarejo: "Perquè soc l'únic que a les vuit de la tarda li dic a un ximple com l'Inda 'Uy, això. Per què no treus 'pa pa pá'? I a les nou està imprimint-se'". I hi és la Policia. De la Rosa va acabar en la UDEF col·locant aquesta denúncia sense proves.

Els últims àudios ens posen davant un altre capítol més de la fabricació d'informes policials comprometedors per acabar amb dirigents catalans. L'únic propòsit del comissari Villarejo era guanyar diners. El seu entramat de favors a l'Estat facturava milions d'euros a l'any. I no va ser fins a la irrupció de Podemos i el procés quan el govern del PP el va utilitzar com a màxim ariet de la seva acció política. Cada àudio és un detall més de la descomposició democràtica d'aquest PP. Un govern contra "els fills de puta dels catalans", com se sent dir a Villarejo davant el silenci còmplice del llavors secretari d'Estat de Seguretat, Francisco Martínez, mentre organitzen la denúncia de Javier de la Rosa.

Davant d'una barbàrie democràtica de tal magnitud, la Justícia continua sense obrir diligències, sense explicar públicament per què no veu cap indici de delicte en uns àudios que escandalitzen qualsevol. Aquest immobilisme ens arrossega a una Espanya amb menys enteresa i ressorts que la dels noranta. Per contextualitzar, els GAL es van investigar. I també va arribar a l'Audiència Nacional la Unitat Antidroga corrupta de la Guàrdia Civil coneguda com a 'cas Ucifa'. A finals dels noranta, l'esmentada sentència va desmantellar un grup d'agents que van formar una organització de 'narcos' al si de la cúpula de la Unitat Antidroga de la guàrdia civil. La resolució va condemnar a nou anys de presó el comandant José Ramón Pindado, "l'esglaó més alt" de l'organització; i a vuit anys al coronel Francisco Quintero, cap de la unitat. La Unitat Antidroga va desaparèixer i va néixer la Unitat Central Operativa (UCO), l'actual unitat d'elit de la Guàrdia Civil contra el crim organitzat i financer.

És difícil assumir que cada setmana pot sorprendre'ns un escàndol major empaquetat en uns àudios. Però és més difícil sabent que la Justícia no ho persegueix

Més de vint anys després, sabem que nombrosos agents de la UDEF van fabricar proves falses per obrir causes judicials, van actuar al marge de la llei des de la mateixa Policia que lluita contra la corrupció i els delictes financers. Desenes d'àudios i proves després, continuem sense conèixer la dimensió dels seus actes —els àudios de Villarejo són la part del tot—, i no s'ha investigat quants agents que van actuar de manera irregular continuen en actiu.

Cap democràcia no és impermeable a la corrupció de les seves elits. En l'articulació de la divisió de poders, un vigila l'altre. Un triangle de contrapesos per ordenar i garantir la convivència. Des de la política es va expulsar Mariano Rajoy del govern espanyol per la sentència de la Gürtel, homologant Espanya a un país europeu on és incompatible ser cap de l'Executiu amb la corrupció.

La Justícia, que ha gastat anys en el 'cas Dina', instruïda pel mateix jutge de la 'Kitchen', Manuel García Castellón, fa dos mesos que escolta exministres i ex-alts càrrecs sense moure un paper. El fiscal anticorrupció, Alejandro Luzón, que va donar llum verda a causes amb informes fabricats ad hoc i ha supervisat la desencriptació dels àudios de Villarejo, tampoc no s'ha pronunciat. Ni com a garant del dany al públic ni després de la petició de l'acusació popular del PSOE d'incorporar els nous àudios a la causa 'Kitchen'.

Assistim a la paràlisi de la Fiscalia i els jutges davant una trama que ens pertorba tots. Aquest arrossegar els peus del jutge i el fiscal genera una profunda desconfiança i desafecció en les institucions judicials. Obligant el ciutadà a normalitzar actuacions del nivell que s'escolta en els àudios, sumat a la perplexitat d'una instrucció que no es mou. Per no parlar del silenci del PP de Feijóo.

A aquest ritme, calarà la sensació d'una justícia per a rics, una altra per a pobres i una altra que empara els corruptes. Igual no té desgast per al president del Poder Judicial, Carlos Lesmes, o els magistrats que es neguen a renovar els òrgans judicials, però danya el sistema i les institucions que tots habitem. És difícil assumir que cada setmana pot sorprendre'ns un escàndol major empaquetat en uns àudios. Però és més difícil sabent que la Justícia no ho persegueix.