Quan l'exconseller del govern d'Isabel Díaz Ayuso, Enrique López, llavors també coordinador de Justícia de la direcció nacional dels populars, va dir allò de "El PP té el suport de la major part de la carrera judicial" hi va haver enrenou encara que verbalitzava en veu alta una realitat coneguda. Els jutges afiliats a associacions professionals reconegudes pel Consell General del Poder Judicial suposen una majoria absoluta conservadora i de les quatre principals associacions, no arriba al 10% els que estan afiliats a Jutges i Jutgesses per a la Democràcia, l'única de progressista. En el moment actual, tots els candidats a presidir l'Audiència Nacional o bé van entrar a la cúpula judicial nomenats pel PP, o són de perfil conservador. Amb aquesta balança desnivellada i aliena a la representació d'una societat més plural que els seus jutges, una cosa és assumir que la Justícia tingui un biaix conservador i una altra és la politització d'aquest biaix.

No hi ha a penes exemples d'atacs de jutges a polítics conservadors i és llarga la llista d'exabruptes inadmissibles contra progressistes i nacionalistes. Les investigacions que acaba d'obrir el CGPJ per imposar possibles sancions disciplinàries són eloqüents. Els insults del jutge Manuel Ruíz de Lara anomenant "psicòpata" el president o "barbigoña" Begoña Gómez; o la impunitat del jutge Eloy Velasco per ser candidat a presidir l'Audiència i pensar que no el treu de la pugna anomenar Irene Montero "caixera de supermercat" per denigrar-la com a eurodiputada i exministra. Aquests dos últims casos, amb expedients acabats d'obrir, s'endinsen en un patró que cal veure com acaba. Cal veure si la nova presidenta del Poder Judicial, Isabel Perelló, té un compromís més gran en el control disciplinari i els sanciona o acaba com sempre, actuacions que una vegada passada la polèmica pública, els expedients acaben en res.

Hi ha jutges que han vulnerat l'obligada exemplaritat, la neutralitat i la imparcialitat sense que hagi tingut conseqüències

El control al Poder Judicial està en la forma i en la fiscalització de com exerceixen el seu poder des d'un dels tres pilars de l'Estat, quan la seva funció jurisdiccional resulta sens dubte extravagant. El balanç d'aquest any és el d'una judicatura que —des de la seva cúpula— alguns dels seus membres han sucumbit en massa ocasions a la polarització i, en conseqüència, al descrèdit de la seva imatge. Hi ha jutges que han vulnerat l'obligada exemplaritat, la neutralitat i la imparcialitat sense que hagi tingut conseqüències. Hem vist alguns professionals de la judicatura manifestar-se amb la toga posada a la porta dels tribunals contra una llei d'Amnistia que emana de les Corts i ni tan sols estava redactada. Membres d'un Consell bloquejat insultant càrrecs públics o membres conservadors que van redactar durs articles d'opinió contra l'esmentada llei i ara es neguen a acceptar la recusació al Constitucional, com és el cas del magistrat José Mario Macías. D'altres han compassat decisions judicials amb l'evident calendari electoral, des de la petició de processar Puigdemont per terrorisme la setmana de la investidura de Sánchez a la citació de Begoña Gómez la setmana de les eleccions europees. No és nou, el cas Neurona —la causa contra Podemos que va acabar arxivada del tot— també ocupava portades amb resolucions sense fons ni lògica, però coincidents amb setmanes de campanya electoral.

L'hemeroteca d'aquesta legislatura té una àmplia casuística i reflexa com, poc acostumats a sotmetre's a control, alguns han saltat al camp del polític. El futur judicial del govern espanyol es juga en el pròxim curs. Es dilucidarà quines causes tenen fons i quines han estat en part artificis judicials dirigits per les acusacions personades d'extrema dreta. Veurem si la causa contra el germà del president, a qui se li va adjudicar una fortuna inexistent, acaba en alguna cosa; o si el cas contra Begoña Gómez acaba sent una cascada de peces separades abocades a l'arxivament. L'inici informatiu de la setmana vinent està ja marcat per aquesta agenda. Primer amb l'interrogatori al cap de gabinet d'Ayuso, Miguel Ángel Rodríguez, en la causa contra el fiscal general i la declaració de David Sánchez com a imputat. El cas Koldo, la causa amb més profunditat penal i una corrupció amb recorregut per aclarir, seguirà també el seu curs. El 2024 nombrosos jutges han posat la seva imatge en perill i amb ella el prestigi de la Justícia. El 2025 tenen el repte de no semblar ni exercir de braç executor de l'oposició o pitjor, del seu propi biaix.