Tothom dona per fet, com una evidència, que el jutge García-Castellón intenta boicotejar la llei d’amnistia perquè exerceix com a agent del Partit Popular, però potser resulta que ho fa també en defensa pròpia davant la possibilitat que ploguin sobre ell diversos casos d’irregularitats en les seves actuacions. Alguns juristes han assenyalat que en un altre país democràtic, les actuacions de García-Castellón serien com a mínim objecte d’investigació. Embolicant-se amb la bandera contra l’amnistia, García-Castellón es garanteix el suport institucional d’un poder judicial ja prou decantat contra qualsevol iniciativa que pugui sorgir contra ell per altres operacions que serien tan escandaloses com difícils de defensar.
La batalla del Poder Judicial contra el Legislatiu i l’Executiu només acaba de començar i tot és possible. Tenim per davant diverses comissions d’investigació al Parlament i al Congrés dels Diputats, de les quals poden sorgir novetats documentades susceptibles de ser judicialitzades, algunes potser tan indefensables que a segons quins practicants del lawfare els convé atrinxerar-se per si de cas.
El comissari Villarejo és qui més va interactuar amb el jutge García-Castellón, no només en l’operació Catalunya, sinó especialment en els casos que afecten la corrupció del PP i la persecució de Podemos. S’han publicat diversos àudios sobre aquesta relació i el comissari se’n va fer un fart de fer declaracions al respecte. Justament García-Castellón és l’instructor de la causa contra Villarejo. Fa pocs dies, quan Jordi Basté li va preguntar a Villarejo sobre les seves relacions amb el jutge, va dir que no podia dir res ara que pogués molestar el jutge que porta el seu cas. Tenint en compte que Villarejo té molt material inculpatori de tothom que ha parlat amb ell, tot dependrà de com evolucionin els esdeveniments. De moment, Villarejo segueix en llibertat i no a la presó, segurament prou vigilat i prudentment callat respecte a alguns afers.
A mesura que apareixen evidències de lawfare, el poder judicial s’atrinxera i es defensa atacant la majoria parlamentària legítimament constituïda per impedir la reforma del sistema
Hi ha pocs jutges que hagin fet cas omís del que li planteja la fiscalia tantes vegades com ho ha fet García-Castellón. Sense anar més lluny, la fiscalia ha rebutjat reiteradament les acusacions de terrorisme contra Tsunami Democràtic, Carles Puigdemont i Marta Rovira. També contra el parer de la fiscalia, García-Castellón es va negar de forma sistemàtica que fos cridada a declarar María Dolores de Cospedal, malgrat els àudios que demostraven la relació de la secretària general del PP amb el comissari Villarejo, a qui se li havia ordenat la destrucció de proves que assenyalaven el partit. Al jutge no li van semblar motiu de sospita suficient. En canvi, García-Castellón va ser implacable contra Podemos. Quan va tornar d’Itàlia, el seu antecessor en la plaça havia arxivat l’acusació contra el partit de Pablo Iglesias per suposat finançament il·legal que havia presentat una associació de trajectòria desconeguda. García-Castellón va reobrir l’arxiu, va acceptar testimonis sense proves d’un exgeneral veneçolà implicat en el narcotràfic. Com que no hi havia per on agafar-lo, quan el perjudici al partit ja s’havia aconseguit, tot va quedar arxivat. Llavors Podemos va presentar querella contra el jutge acusant-lo de prevaricació, que la sala penal del Tribunal Suprem, presidida pel magistrat Manuel Marchena, va rebutjar absolutament, en defensa del seu col·lega.
García-Castellón ha assumit ara el paper de punta de llança de l’atac del Poder Judicial a l’Executiu de Pedro Sánchez, per això les crítiques i denúncies al jutge de diversos membres de la majoria parlamentària han estat immediatament contestades pel Consell General i les associacions de jutges. Dels jutges progressistes res no se’n sap. De fet, a Espanya, jutge i progressista ha esdevingut en la pràctica un oxímoron, amb poques excepcions que confirmen la regla, perquè qui calla, atorga. Hi havia una associació anomenada Jutges per la Democràcia que davant el conflicte català ha desaparegut del mapa, i, en canvi, observem un fenomen prou evident de jutges contra la democràcia. Cal entendre que l’amnistia suposa de facto reconèixer que el Poder Judicial va prevaricar en la seva persecució dels independentistes i planteja d’alguna manera restituir la justícia i fer evident la necessitat d’una reforma en profunditat del sistema a la qual no estan disposats els que ara ostenten el poder.
Norman Eisen, expert de la Brookings Institution, assenyala els factors de la involució democràtica: desvergonyiment dels jutges, desdeny de l’ètica, foment de la polarització de la societat i elevació dels interessos personals per sobre de l’interès general
Una manera d’impedir-ho és fer caure el govern de Pedro Sánchez, per això García-Castellón s’ha incorporat en cos i ànima a l’estratègia de boicotejar l’amnistia, no tant per la mateixa amnistia, sinó per dinamitar els acords de Junts amb el PSOE que si es trenquen farien caure el govern de Pedro Sánchez. Per això, a mesura que s’intenta concretar els termes de l’amnistia, García-Castellón mou fitxa per desbaratar-la. Ara mateix ha adaptat la seva acusació a Tsunami i Puigdemont per evitar que es pugui aplicar al president exiliat, amb la qual cosa es fa més necessari que el PSOE voti a favor de l’esmena de Junts que pretén suprimir l’excepció del terrorisme.
I a tot això arribem a la qüestió més de fons com és la involució democràtica, el deteriorament de les institucions, la manca de credibilitat del sistema en general, segrestat per interessos particulars. Independentment de la ideologia de cadascú, és que hi ha alguna institució que estigui lliure de qualsevol sospita, si no de corrupció, de parcialitat? Mai s’havia proclamat tant l’estat de dret per soscavar drets i llibertats.
Amb l’actuació del jutge García-Castellón es fa més necessari que el PSOE voti favorablement les esmenes de Junts que intenten blindar l’amnistia, objectiu que suposarà de totes maneres una carrera d’obstacles fins al darrer minut
Norman Eisen, expert en dret, ètica i anticorrupció i investigador principal de la Brookings Institution, think tank de referència als Estats Units, ha descrit amb precisió la deriva antidemocràtica propiciada per l’administració Trump a còpia d'infiltrar als tribunals jutges més compromesos amb la seva ideologia que amb la ciència jurídica. “Se suposa, diu Eisen, que els jutges han de jutjar qüestions jurídiques segons el fons, independentment de les ideologies personals i ens hem trobat que ara molt sovint fan exactament el contrari”, un fenomen que aquí ha esdevingut pràctica quotidiana des de molt abans que Donald Trump es dediqués a la política. I Eisen enumera els factors que han propiciat la involució: Elevació dels interessos personals per sobre de l’interès general en l’aplicació de polítiques públiques; el desvergonyiment dels jutges que actuen parcialment de manera descarada; la seva contribució a la divisió de la societat, cada cop més polaritzada, i el que ho resumeix tot, el desdeny per l’ètica.
Si el que passa aquí ja té un referent als Estats Units, el desvergonyiment judicial espanyol pot no tenir aturador, seria però un error sucumbir al mal de molts, conhort de bèsties. Norman Eisen recorda que el Congrés encara té poder per canviar les coses. Tot és qüestió de rearmament moral, de resistència democràtica i, sobretot, de coratge.