Sempre s’ha dit que els catalans som molt garrepes, que només pensem en els diners i en poca cosa més; però aquesta conjectura de pa sucat amb oli no és res més que una cortina de fum per amagar la nostra veritable idiosincràsia: els catalans som els europeus més sexuals. Sí, avui començo l’article revelant-vos una veritat que ens ha estat ocultada generació rere generació. Jo, com a filòloga, ja feia temps que la intuïa —els catalans no sabem dir res sense fer servir el verb fotre o cardar (Què cardes?, No he cardat ni brot avui, No fotis!, Es va cardar una hòstia!, Fotia molta pena...)—; però fins fa poc no em vaig assabentar d’una cosa que corroborava totes les meves sospites. Sabeu qui va escriure el primer manual del sexe de l’Europa medieval? És obvi, oi? Un català o una catalana. M’hi jugo una dotzena d’ous que era d’Olot! Perquè ja sabeu què diuen: «qui no carda a Olot no carda enlloc».

El llibre en qüestió es titula Speculum al foder (en català actual: ‘Manual del fotre’ o ‘Manual del cardar’), i el va escriure algun o alguna influencer de l’època, que, per aconseguir més visualitzacions, va decidir escriure’l en català i ser anònim. Fet que em fa pensar que, a l’edat mitjana, el català ho petava molt fort. Però centrem-nos en el que ens interessa realment: de què parla exactament aquest llibre? Doncs mireu, aquest fantàstic manual del sexe parla de postures sexuals, de seducció, del plaer femení (sembla impossible, oi?), de remeis casolans per tenir més libido o per millorar la qualitat de l’esperma; dona consells per tenir una vida sexual més plaent, i, fins i tot, esmenta una eina, el godomassí, que és el predecessor del consolador. Pot ser que a l’edat mitjana estiguéssim molt més avançats intel·lectualment i sexualment? No he deixat de fer-me aquesta pregunta des que em va arribar la bona nova.

Hi ha sis coses que ens permeten tenir salut: menjar i beure; vetllar i dormir; l’exercici i el repòs; les replecions i les evacuacions (entre les quals hi ha l’ejaculació); l’aire que ens envolta, i les passions de l’ànima

Pel que fa al seu origen, la major part de l’Speculum al foder és una traducció d’un tractat en llatí, el Liber minor de coitu, que està basat en el Liber de coitu, que va ser redactat en llatí al segle XII per en Constantí Africà i que es basa en uns llibres àrabs, que, alhora, han begut del Kamasutra indi. Ja veieu que, quan estires el fil (de qualsevol tema), tot va a parar allà mateix: al sexe. I, això, els catalans medievals ho sabien molt bé. Per això no van dubtar a ser els primers a explicar-ho per escrit i a compartir-ho (un secret així no es pot guardar). Aquest fet ens hauria de fer pensar que potser els catalans no som tan garrepes com les enraonies ens volen fer creure (i confirma la meva teoria de la cortina de fum).

Els catalans, sense ser-ne conscients (perquè la informació d’aquest manual és dins el nostre inconscient col·lectiu), fa anys que sabem —com sabia Claudi Galè (metge grec de l’època clàssica)— que hi ha sis coses que ens permeten tenir salut: menjar i beure; vetllar i dormir; l’exercici i el repòs; les replecions i les evacuacions (entre les quals hi ha l’ejaculació); l’aire que ens envolta, i les passions de l’ànima. Ara lligareu caps i entendreu moltes coses. Per què creieu que els nostres ancestres van inventar la sardana, el pa amb tomata i les Aromes de Montserrat? Doncs perquè sabien perfectament que aquestes tres simples invencions englobaven les sis coses necessàries per viure molts anys amb una bona salut física i mental. Com veieu, res de la cultura catalana és fortuït; ni tan sols l’allioli. Però aquesta història ja us l’explicaré un altre dia…