No he vist la pel·lícula Emilia Pérez, per la qual l’actriu trans Karla Gacía Gascón ha estat nominada als Premis Òscar. Estic convençut —no tinc per què dubtar-ho— que l’actuació de García Gascón és mereixedora d’aquest reconeixement. Segur que el film també està molt bé. Però no és de cinema del que els volia parlar, sinó de la polèmica que ha esclatat entorn de l’actriu espanyola (Alcobendas, 1972) arran d’unes piulades al seu perfil de Twitter (ara X) de fa uns anys, però tampoc no gaires. El mullader té molt a veure amb la política, almenys si l’entenem en un sentit ampli (que, d’altra banda, és el seu autèntic sentit). García Gascón va publicar un bon grapat de comentaris de caràcter xenòfob i també alguns de catalanofòbics (entre d’altres: "Invitaron a un independentista catalán a una boda y acabó comiendo solo en una esquina, no podía soportar repartir la comida entre todos"). Això —vull dir els comentaris xenòfobs, no pas els que va fer sobre els catalans— li ha costat una allau de crítiques —ella afirma que fins i tot ha rebut amenaces de mort— i, entre altres conseqüències, ha fet que Netflix l’apartés de la promoció de la pel·lícula de la qual és protagonista. Tothom dona per segur que ha perdut qualsevol opció a guanyar l’Òscar.

El cas García Gascón confirma una cosa que a alguns de vegades els costa d'entendre: els estúpids i la gent que fa coses blasmables (igual que, d’altra banda, la gent encantadora) estan molt ben repartits entre la població. Increïblement ben repartits. Hi ha males persones de dretes i males persones d’esquerres. Bones persones de dretes i bones persones d’esquerres. I el mateix passa si parlem de la gent de centre. Que una persona —sigui trans o no— pensi i digui burrades, no ens hauria de sorprendre. Com deia, tot plegat està molt ben repartit. El fet de ser trans no et fa immune a la neciesa. Tanmateix, en aquesta polèmica és com si alguns hagin descobert la sopa d’all: s’han quedat astorats pel fet que sigui una dona trans —que estic convençut que arran de la seva transsexualitat ha hagut de vèncer moltes dificultats i superar molts tràngols amargs al llarg de la seva vida— qui es condueixi energumènicament. Ser trans no et converteix automàticament en una bona persona (ni no ser-ho tampoc, és clar). Haver patit discriminació o menyspreu, ser una víctima del tipus que sigui, et fa mereixedor de respecte i consideració moral, però no et dona la raó ni converteix màgicament els teus comportaments en lloables. Ja sé que tot això pot sonar molt elemental, però —cregui'm, amable lector— de tant a tant cal repetir-ho.

Ser una víctima del tipus que sigui et fa mereixedor de respecte i consideració moral, però no et dona la raó ni converteix màgicament els teus comportaments en lloables

El segon element en què paga la pena aturar-se és si, realment, la indústria del cinema té raó en castigar l’actriu —fins al punt de perdre tota opció a l’Òscar— per uns comentaris, d’altra banda, detestables. Que pensi i digui —pensés i digués— estupideses ha d’influir en la seva valoració com a actriu? Al cap i a la fi, aquests premis te’ls donen per fer bé la teva feina, no per les teves idees o per ser una persona de conducta exemplar. Sí, ja sé que en aquest moment tot està barrejat i tot va a una, i que el públic tendeix a no separar gaire l’artista de la seva obra. Però potser els acadèmics sí que ho haurien de diferenciar, si poden. De provar de discernir. Que què en penso jo? Doncs, que rebutjo completament els comentaris de García Gascón, però és injust —malauradament, tal volta també inevitable, en soc absolutament conscient— que aquests comentaris li facin perdre —si és que el podia guanyar— l’Òscar a millor actriu.

Afegit: realment, voleu dir que hem de fer (tant de) cas del que digui una actriu sobre els musulmans o els catalans? I del que opini un jugador de futbol sobre Woody Allen o la física de partícules?