VALLEKAS s'escriu amb “k”, com tot el que pot escriure's amb “ka” en l'argot okupa. Vallekas és el barri de Pablo Iglesias, però a partir del 20D pot ser el nou veïnat d'Ada Kolau. Si En Komú Podem, la confluència d'esquerres munyida per l'alcaldessa de Barcelona aconsegueix la viktòria en les generals a Katalunya, com va vaticinar l'enquesta del CIS, els kolauites-podemites seran el grup parlamentari katalà més gran al nou Kongrés, cosa ke obre una perspektiva inèdita. Pot ser que Kolau es koli a l'eskala de Pablo, i, després de posar la primera pika a Vallekas i amb el temps i una kanya (ella és molt kanyera, però no es deixa enganyar fàcilment amb quatre kanyes), fins i tot aspiri a tallar-li la kueta com a kandidata a la Monkloa al líder de Podemos.
L'okupa vallekà, entre l'hispanopunk anyenc i el kalimotxo de barraka de fira, va ser un dels nutrients del moviment dels indignats. El maig del 2011, quan tot s'ensorrava, a les places d'Espanya que conflueixen al quilòmetre zero de la Puerta del Sol es va oficiar l'enterrament de Zapatero i es va obrir la porta de bat a bat a la majoria absoluta de Rajoy. “L'esquerra? Al fons, a la dreta”, resava un dels lemes. (Pedro Sánchez acaba de descobrir-ho amb pànic encara que ho sublima amb això de la pinça blava-taronja-morada contra el PSOE)
El 2011, Iglesias es va equivocar i va apostar per l'IU del seu amic Alberto Garzón. Era tot massa roig. Després ho va veure morat, és a dir, clar, i el 2014 va assolir la victòria moral en les europees, encara que només es tractava de 5 eurodiputats. Si al segle XVI els comuners de Castella, de l'ensenya morada dels quals sorgeix el color corporatiu de Podemos, van plantar cara a Carles de Gant, rei de les Espanyes i futur cèsar alemany, els podemites del XXI van renovar el desafiament contra Merkel des del centre del nou Reich.
Iglesias -que sembla haver esmenat molts dels errors del 27S- va ser sotmès ahir a Badalona a un bany de kolauisme en estat pur per tenir a ratlla el neofelipisme amb kua
Catalunya es va afegir una mica tard a la revolta, però els comandos autònoms de la Plataforma Antidesnonaments (PAH) dirigits per Colau van ser políticament més efectius. Gairebé tant com els guerrillers invisibles de la CUP. Colau va posar al carrer Xavier Trias en les municipals. L'alcaldessa emergida dels escraches té ara la clau dels pisos socials habilitats pel seu antecessor convergent per pal·liar el drama dels expulsats dels habitatges impagables de l'última Gran Depressió Immobiliària per la voracitat dels bancs i els fons voltor. Contra aquests “criminals” continuava clamant ahir l'alcaldessa al gran míting d'ECP a Badalona, una altra de les ciutats en què l'impossible va succeir. Iglesias –que sembla haver esmenat molts dels errors comesos el 27S– va ser sotmès ahir a l'antiga Baetulo romana a un bany de kolauisme en estat pur per tenir a ratlla el neofelipisme amb kua.
Ada va guanyar per la mínima l'alcaldia de Barcelona perquè el PSC es va enfonsar a Nou Barris i altres dels seus “feus” històrics. ERC –a diferència de l'ocorregut amb la CUP, que ha regalat un senador al PP (García Albiol!) per no deixar a l'estacada Catalunya Sí que es Pot, malgrat restar-li a JxSí– ni volia ni estava preparada per a un multipacte amb el plàcet dels populars perquè Trias conservés la vara d'alcalde. L'analogia és simple: on hi va haver maragallisme hi pot haver colauisme. Però això és quedar-se a mitges.
ECP podria ser el nou PSC-PSOE. Amb la diferència que Colau ja ha conquerit el grup propi (català) al Congrés abans d'obrir-se les urnes. El que va ser CiU i mai no va poder ser el PSC
És cert que ECP es disputa el 20D la primera plaça a Catalunya –va per enquestes– amb C's, ERC i DiL. La CUP, malgrat ser absent de la cursa electoral, pot ser determinant –el rocós Quim Arrufat ja ha dit que donarà el seu vot al colauisme diumenge que ve–. Si ho aconsegueix, ECP podria ser el nou PSC-PSOE, el partit que fins al 2011 sempre va guanyar a Catalunya les generals. Però, a diferència dels socialistes catalans, Colau ja ha conquerit el grup propi (català) en el Congrés abans d'obrir-se les urnes. ECP podria ser en la nova política espanyola el que a la vella va ser CiU i mai no va poder ser el PSC segrestat pel felipisme.
En l'inici de la seva singladura per les Espanyes, l'alkaldesa ja ha obligat el “partit germà” a corregir el programa electoral per incloure-hi un referèndum només a Katalunya, com va avançar Pilar Carracelas a El Nacional. Pablo ja ha dit “apoyaré”. Per això mateix, no fos kas, Kolau ja busca pis buit a la komunitat hispanovallekana de propietaris.