Si a Catalunya existeix un lloc agermanador de gent diversa, aquest és la Feria de Abril. La fan al Fòrum de BCN, exactament al mateix indret on al Primavera Sound es reuneixen els hipsters més extrems. La gran diferència, a part de la música, de l'estètica i de tot (en general) és que, en un espai de pocs metres, en comptes d’hipsters pots trobar-t'hi la caseta de Societat Civil Catalana fent sonar Los Romeros de la Puebla a tot volum i la caseta de l'ANC fent sonar Los del Río a tot volum. I amb un èxit semblant en segons quins moments del migdia.

Sí, perquè com m'ha comentat un (molt) atrafegat cambrer d'una desbordada caseta on a dos quarts de tres de la tarda aconseguir menjar-hi és una heroïcitat, “la Feria és rebujito, sevillanes i, sobretot, música alta”. Per cert, aquest mateix cambrer és també autor de les frases: “Avui ha vingut tot Barcelona a dinar” i “Feia tres anys que no muntàvem caseta a la Feria. I avui he recordat per què”. És la caseta on hi ha diversos cartells anunciant coses, però no queda clar si són les especialitats de la casa o és un desig-protesta, tenint en compte l'actualitat d'aquests dies: 

Com que segurament vostè ja ha anat a la Feria alguna vegada, no cal que li recordi que això vindria a ser com el Mercat Medieval de Vic. O sigui, una excusa com una altra per halar i endrapar, però amb la música a tota hòstia (no sé si això del volum ja ha quedat prou clar).

Hi ha un moment de la sarsuela Doña Francisquita, a l'acte segon, en què Fernando canta allò de “Por el humo se sabe dónde está el fuego”. Doncs bé, aquí, com a Vic, “por el humo se sabe dónde està el cerdo”, perquè les casetes (allà parades pretesament rústiques) competeixen a veure qui cou més trossos de porc elaborats en diversos formats i acompanyats de tota mena de fregits. Tot i que no només de porc i fregits viu la Feria:

Total, que si vostè és vegà i fanàtic de la quinoa, aquest no és el seu lloc. Ara bé, sàpiga que si és partidari del Chill Out amb sofàs, no només de soroll viu la Feria. Sí, n'hi ha molt, però també hi ha establiments que ofereixen espais de calma, tot i que anunciats discretament just a sota de l'oferta de "menú y perrito" (per cert, el que s'anuncia és allò verd del darrere):

Però, a banda de la part alimentària, la Feria es distingeix per ser un lloc on els partits polítics hi van a veure que hi pillen. Això sí, fidels al seu estil. En absència del PP i dels comuns (o no els he sabut veure), Esquerra proposa “La Bodega Republicana”, un cant a la unió ancestral entre el partit i Andalusia:

A diferència de la resta de casetes, aquí el menjar no és a la vista. Hi ha una pissarra on et comuniquen el que hi ha, des de musclos fins a una cassoleta de sípia amb mandonguilles, però res de brasa amb porc fumejant.

El PDeCAT, en canvi, sí que té brasa, menjar a la vista i també disposa d'una pissarra on anuncia el material. Totalment en castellà. Deuen pensar que a la Feria ningú no entén el català:

A can PSC són els més professionals de tots i, no només tenen ple per dinar, sinó que hi ha gent esperant torn. Segurament ajuda la imatge d'un senyor que emplata amb diligència racions d'arròs que extreu d'una immensa paella.

Ah, i si vol postres, té un munt d'opcions. Per la vistositat de la performance permanent, li recomano la xurreria El Artesano. Allà, una veu clavada a la d'en José Manuel Parada, li explica mitjançant uns immensos altaveus (a un volum evidentment per sobre del llindar del dolor) que “El Artesano es donde todo está muy sano”, que les patates fregides les fan a mà, que la xocolata artesana (que també la fan a mà) no engreixa i que fan xurros des del 1907.

Si encara no ha anat a la Feria, només per això i per poder retratar-se al photocall de Societat Civil Catalana, ja val la pena treure-hi el nas:

Això sí, abans de fer-hi cap, documenti's sobre l'estètica més oportuna, cortesia de la caseta de Los Juaneles:

I bon profit!