La setmana passada la Plataforma per una Fiscalitat Justa, Ambiental i Solidària va presentar l’estudi Beneficis fiscals. Beneficis per a qui?, en el qual es posa negre sobre blanc un dels temes més complexos i opacs de la nostra estructura tributària: els beneficis fiscals.
Els pressupostos generals de l’Estat situen en 31.867 milions d’euros anuals el que es deixa de recaptar amb aquestes minoracions de les càrregues tributàries. A Catalunya la xifra representa el 5% del PIB, uns 10.280 milions d’euros. I la pregunta que ens fem tots plegats és sobre si està plenament justificada aquesta pèrdua de recaptació per a les arques públiques. Realment, deixar d’ingressar aquests diners, afavoreix tothom per igual? Podríem fer polítiques socials amb la recaptació? I finalment, si la fiscalitat ha de tenir un clar paper redistributiu en qualsevol societat avançada, els beneficis fiscals estan plenament d’acord amb aquest principi?
Doncs bé, l’informe és si més no demolidor. Dels vora 8.000 milions d’euros estudiats de beneficis fiscals, 7 de cada 10 no tindrien cap justificació. És a dir, que el legislador utilitza els mecanismes tributaris d’una forma opaca i poc transparent, en el fons, el que s’està produint és una disminució arbitrària dels ingressos dels pressupostos públics.
Anem a pams. Un dels impostos més generalistes és l’IRPF. Malauradament, dels beneficis fiscals recollits en aquesta figura impositiva no tothom se’n pot beneficiar. Aquelles persones no obligades a presentar declaració de la renda en queden excloses. És a dir, queden fora de poder gaudir-ne dels avantatges les rendes més baixes, que representen més de 6 milions de persones de les quals el 60% són dones. Però un dels beneficis fiscals més estesos és la reducció de la base imposable per aportacions a sistemes de previsió social (plans de pensions, mútues...). D’aquesta reducció, se’n beneficien el 56% dels qui declaren rendes d’entre 150.000 i 600.000 euros anuals. En canvi, dels qui perceben entre 12.000 i 21.000 euros l’any, només l’11% pot beneficiar-se’n. Normal. Amb salaris com els que tenim, qui es pot permetre tenir un sistema de previsió social? Només els que cobren més. I en ple debat sobre la sostenibilitat de les pensions, la pèrdua de vora 800 milions d’ingressos en aquest concepte és, si més no des d’un punt de vista ideològic, complexa. Pot semblar estrany, però les deduccions per famílies nombroses o persones amb discapacitat també es concentren en les rendes més altes. Així doncs, l’estudi conclou que els beneficis fiscals que giren al voltant de l’IRPF són clarament regressius, i beneficien les classes més altes molt més que a qualssevol altres.
En el cas de l’impost de successions i donacions i el de patrimoni, s’ha acabat tenint més beneficis fiscals que previsió de recaptació
De l’apartat de deduccions de l’impost de societats, es posa en alerta que dels 2.127 milions d’euros que s’han deixat d’ingressar, el 63% no té cap objectiu concret i es posa en evidència que la majoria són usats per SOCIMIS i SIVAVS, estructures que fomenten l’especulació. En el cas de l’impost de successions i donacions i el de patrimoni, s’ha acabat tenint més beneficis fiscals que previsió de recaptació.
La fiscalitat és un tema complex. Molts cops ens fa mandra. No l’entenem i se’ns fa difícil. I d’això se n’aprofiten. Els lobbys, les patronals, grups d’interès... tenen persones que es dediquen a exercir pressió damunt del legislador perquè la seva aportació tributària es vegi reduïda. I pel que veiem en l’informe de la Plataforma, se’n surten. No fan frau. No fan res il·legal. Senzillament, aprofiten aquesta complexitat per establir mecanismes a favor seu, amb la complicitat de determinats partits polítics. Després, ells mateixos, que són els màxims beneficiats d’aquestes polítiques, situen que no hi ha diners i que cal fer polítiques d’austeritat.
La fiscalitat és un dels elements que pot contribuir més a la cohesió social de qualsevol país. Amb ell, es poden fer polítiques públiques que ajudin els més desafavorits. Però, també, la societat ha de tenir la percepció que és un element transparent i que tothom hi contribueix depenent de les seves possibilitats. L’informe presentat per la Plataforma situa que molts dels beneficis són arbitraris i només beneficien les classes més altes. I això és un desastre. Les percepcions creen estats d’ànim. I si la immensa majoria de ciutadans i ciutadanes pensa que el sistema fiscal és injust, com realment ho és, tenim un problema. Ha perdut la seva finalitat. Els beneficis fiscals no són efectius, si més no són regressius. Denunciem-ho i actuem. El que ens cal és una fiscalitat justa, transparent i progressiva. Tornem-li el seu paper: el de redistribuïdora de la riquesa.