Avui a UIC Barcelona hem tingut una bona ocasió per aprendre. Enmig de les mitges veritats o completes mentides que ens han regalat aquests dies els que tenen responsabilitats públiques, la universitat ha complert avui una de les seves funcions principals, en una extraordinària sessió amb què inauguràvem la nova etapa de l'Institut Carlemany d'estudis europeus, una reflexió sobre els informes elaborats per Enrico Letta i Mario Draghi, que ha vingut de la mà de dos ponents de luxe, el gran economista Josep Lluís Oller i el no menys prestigiós enginyer naval, Joaquim Coello. A la fila zero d'una aula magna plena de gom a gom s'asseien, a més de persones significades de la nostra comunitat universitària, convidats de luxe com Alfred Pastor, Joaquim Llimona, Joan Mas Cantí o Anton Gasol, a més del promotor de l'acte i estimat professor de la UIC, Víctor Pou: i sí, el format de la sessió era una taula rodona, però en realitat es tractava d'un diàleg entre savis que sabien que havien de parlar amb voluntat divulgativa i en un to distès. No se sentia ni una paraula, tot i que han estat gairebé dues hores abordant els punts clau d'aquests informes, que van ser encarregats per la presidenta de la Comissió Europea i que han concitat en la seva realització la col·laboració de 25 economistes de primer nivell.

Oller ha recordat com en el primer d'aquests informes, Letta descrivia les reformes polítiques necessàries a les institucions de la Unió per garantir l'existència d'un mercat interior robust i àgil on, d'acord amb el que al seu torn desgrana l'informe Draghi, fos possible aplicar prou inversions —en col·laboració publicoprivada— per tal que la Unió Europea esdevingui un actor protagonista del futur en sectors productius més enllà de la construcció i el turisme: una aposta seriosa per la digitalització de les empreses, el desenvolupament d'una indústria que ens permeti ser sobirans energèticament (que en el nostre cas, necessàriament, significa apostar per les energies renovables i l'energia nuclear) i la transferència de coneixement en matèria científica i tècnica que permeti mantenir a Europa el talent que tenim i que ara mateix se'n va perquè només pot fer empresa amb aquest coneixement a països més competitius que Europa.

Avui, el màgic magisteri d'Oller ens ha recordat aquesta por que sembla tenallar Europa per afrontar els seus deures i fer front a les seves responsabilitats, per canalitzar aquest irresoluble tret humà que és la identitat i que s'ha manifestat en totes les guerres que han regat de sang el territori europeu secularment i en la manera en què afronta de manera pecata el fenomen migratori o la definició de les fronteres.

Quina part de l'ànima estaríem disposats a vendre per guanyar la guerra o, si més no, la pròxima batalla?

Coello ens ha regalat una pregunta darrera la qual hi ha la necessitat de decidir què volem ser: com fer compatible la voluntat de pau, llibertat i democràcia que suposadament componen els valors europeus fundacionals amb les necessitats de competitivitat i productivitat que mereixen els nous temps. Coello ens recordava que l'Europa de la solidaritat, sempre discutida en el seu quàntum i en el seu com, ha suposat en la població una seguretat de xarxa en educació, sanitat i pensions que, a voltes, s'ha transformat en la seva pròpia trampa existencial. Perquè, davant aquest marc de justícia social sempre perfectible, els Estats Units i la Xina viuen la feina com una fórmula de realització personal i entenen que és de la seva exclusiva responsabilitat aconseguir que els somnis que persegueixen es realitzin: pagar la matrícula universitària als fills, assegurar-se davant contingències sanitàries o tenir una jubilació digna. Aquests països avui es mouen en paràmetres de més desigualtat, però alhora són capaços de liderar el futur.

Quina part de l'ànima estaríem disposats a vendre per guanyar la guerra o, si més no, la pròxima batalla? Com fer-ho tot alhora, ser goril·la i bonobo del nostre moment civilitzador, aquesta és la pregunta. Com aconseguir que la persona sobrevisqui en la seva dignitat i en el respecte que mútuament ens devem mentre aconseguim despuntar davant potències mundials els escrúpols morals o polítics del qual són menors que els nostres. Tal volta és una bona notícia que USA, amb Trump al capdavant, vulgui deixar de ser el nostre perenne protector? La sessió d'avui ens ha obert mil interrogants, i els ponents d'avui ens han posat deures. Volem indagar i respondre'ls al llarg del temps que tenim al davant, millorant, aprenent dels qui saben, per ajudar els nostres estudiants que construeixin un criteri millor i una actitud crítica en un context tan hostil com apassionant. Oller els ha dit que no se'ls oferirà una feina per a la qual es proposin. Que el món, que aquest país i Europa sencera els està esperant perquè siguin ells els qui diguin en què i com volen créixer com a persones, guanyar-se dignament la vida i retornar a la comunitat tot el que n'han rebut.