Escric avui aquestes línies mentre observo com Boris Johnson publica a les seves xarxes socials un comentari cridaner: "Crec fermament que la covid-19 va ser causada per una fuga de laboratori. Els xinesos ens deuen respostes adequades i el nostre govern hauria de començar a exigir-les". És març de 2025. Just cinc anys després que els governs decidissin aturar el món explicant-nos que un virus provinent de la Xina suposava un greu perill per a la nostra salut. Ens van repetir que el SARS-COV-2 provenia d'un mercat de mariscos, de xinesos que mengen pangolins, i més tard ens van parlar d'uns gossos os rentador. Del fet que hi havia un laboratori a escassos 300 metres d'aquest mercat, on es feien experiments molt perillosos amb coronavirus i ratpenats, no van voler parlar-nos-en. Com tampoc de l'eliminació dels arxius sobre això a finals d'estiu del 2019. Ni del finançament nord-americà que s'invertia en les investigacions de "guany de funció" (o sigui, enredar amb un patogen per fer-lo més contagiós i letal).

No li donaré ara la tabarra amb aquest tema, perquè hi hauria molt a explicar (una altra vegada més). Només li recordo que fa un parell de setmanes a Alemanya es va filtrar que els serveis oficials d'intel·ligència haurien facilitat a la Cancelleria d'Angela Merkel, així com a la d'Olaf Scholz, un dossier amb informació que confirmava l'origen de laboratori del virus. Igual que van fer els serveis d'intel·ligència dels Estats Units fa ja diversos mesos.

A Espanya no es mou ningú. No diuen ni piu. Encara que aquesta setmana li ha caigut entre les mans l'Agència a Mónica García, davant dels ulls d'un Fernando Simón que donava gairebé per fet que se n'erigiria en director. No sé si els vots de Junts, del PP i de Vox tenen alguna cosa de sentit amb el que s'amaga darrere l'OMS i tots els seus entramats (on a Mónica García li encanta participar), però en qualsevol cas, m'alegro que aquest nou xiringuito hagi d'esperar mentre algunes veritats surten a la superfície.

I aquesta setmana també hi ha hagut una veritat de les grans que ha omplert, per fi, titulars. Va arribar divendres, i va sorprendre tant que encara alguns estem assimilant la importància que té. Em refereixo a la notícia que titula: "Sentència pionera a Barcelona: els efectes secundaris de la vacuna de la covid són accident laboral". Una notícia que aborda diverses qüestions importants: les vacunes contra la covid-19 sí que han danyat persones. Una cosa que s'ha estat negant per activa i per passiva sota el mantra de "segures i eficaces" que ens van voler vendre com a propaganda publicitària del producte.

Ja s'ha demostrat que no van ser eficaces, perquè no van tallar les transmissions, no van generar la protecció de ramat, i tampoc no van evitar els milions de morts que s'ha dit també per activa i per passiva. Aquesta afirmació es va fer amb un estudi estadístic basat en suposicions, que ha estat ja refutat per anàlisis contrastades. No (com diuen els verificadors), no és cert que aquestes inoculacions salvessin milions de vides, perquè no hi ha manera de demostrar realment una asseveració com aquesta sent rigorosos. El que sí que s'ha pogut constatar, amb moltíssima dificultat —a causa dels bloquejos del sistema— és que, en molts casos, les inoculacions han generat greus problemes de salut i morts. Què els ha passat als qui es van inocular i han patit efectes adversos? Doncs que s'han sentit sols, maltractats i enganyats.

Als qui van decidir no inocular-se els van perseguir, censurar, insultar, i asfixiar per tots els mitjans. És un motiu per celebrar la sentència que va parir Barcelona divendres. Perquè és un raig de justícia davant d'una enorme foscor

Aquesta sentència que vam conèixer divendres, reconeix punt per punt la demanda presentada per Pedro García, un docent considerat en pandèmia "personal essencial", que van convèncer de la importància de la seva inoculació removent en ell (i en tantíssims milions de persones) una obligació ètica i social per fer-ho. Quan va quedar afectat greument, la resposta del sistema va ser que la decisió d'inocular-se la va prendre voluntàriament. I bàsicament, que els riscos els havia assumit ell. Això és el que el ministeri de sanitat ha dit fins i tot públicament, intentant ara eximir la seva responsabilitat davant dels missatges donats de manera constant i "oficial". Això sí, Pedro té informes que constaten la causalitat entre els trombes i la inoculació rebuda.

Les inoculacions es van produir mentre els assajos clínics estaven avançant, per la qual cosa els efectes adversos es van afegir als prospectes a mesura que anaven apareixent en la població. Li recordo que precisament la d'AstraZeneca va ser retirada mesos després d'inocular-se a milers de treballadors essencials, en comprovar-se que estaven apareixent problemes com els trombes que David va patir. Aquesta sentència obre la porta ara que treballadors considerats essencials com David puguin reclamar davant de la justícia el mateix que ell, i els sigui reconegut com a accident laboral el dany causat per aquests productes. I atenció, no només per la inoculació d'AstraZeneca, sinó també per les d'altres marques que també els van ser administrades (Pfizer, per exemple, en el cas de sanitaris).

La campanya oficial realitzada per convèncer la gent que s'havia d'inocular, suposa, segons la demanda presentada per l'advocat expert en àmbit de la salut, Francesc Feliu, que s'estava compel·lint els treballadors essencials a actuar en un "acte de salvament". I el jutge li ha donat suport. Són molts i molt importants els detalls que aborda aquesta sentència. Una sentència pionera a Espanya, però també a Europa, i probablement servirà també a nivell global perquè d'altres en prenguin nota. En aquesta entrevista que l'advocat em va donar en primícia ho explica perfectament. Pot veure-la prement aquí. No només és important per als qui van ser considerats treballadors essencials. Si veu l'entrevista, trobarà el perquè d'això i el perquè de la importància que té el que acaba de passar.

Ara és moment de preguntar-se pels ictus, els trombes, les miocarditis, pericarditis, problemes neurològics, i centenars d'efectes adversos que han anat afegint-se als prospectes de les inoculacions contra la covid. I és temps que vostè sàpiga, estimat lector, que pot prendre mesures sobre això. Potser l'han volgut convèncer que la inoculació no ha tingut res a veure, i que ha estat aquest virus, que ara es confirma que va ser creat en un laboratori. Sent així, potser el terme "virus" hagi estat un altre engany, com el de la "vacuna", que ni va ser segura ni eficaç per a milions de persones. Potser caldria parlar, com fan ja molts experts que van ser atacats sense pietat, d'armes biològiques. Espanta, però davant del panorama que tenim pot ser que ja es vagi entenent millor. No seria tan absurd recordar la presència de persones uniformades de les forces de seguretat de l'Estat a les rodes de premsa inicials. Com tampoc no ho seria recordar que el finançament per a aquests experiments provenia del departament de Defensa nord-americà. Un detall gens menor.

Ja sé que tot això és difícilment digerible. Però està ja perfectament documentat i contrastat. Com ho està el fet que als qui van decidir no inocular-se els van perseguir, censurar, insultar, i asfixiar per tots els mitjans. Igual que han fet amb els qui sí que es van inocular i van alertar dels danys soferts. Tot això és una tremenda injustícia que s'ha de denunciar. I per això, estimat lector, és un motiu per celebrar la sentència que va parir Barcelona divendres. Perquè és un raig de justícia davant d'una enorme foscor.

Dependrà de vostè que la llum s'obri pas. Que s'acompanyi tantes persones danyades. I que a la pròxima que ens preparin, ho tinguin més complicat per tornar a enganyar-nos.