Aquesta setmana hem sabut que el PSOE està a favor de separar-se de Castella. Però Lleó, malpensats, Lleó. El grup socialista de l’Ajuntament d’aquesta ciutat ha donat per bo un informe legal favorable al fet que la província de Lleó s’independitzi de la comunitat autònoma de Castella i Lleó i que esdevingui una comunitat autònoma pròpia. En realitat ho ha tirat endavant per la pressió d’Unión del Pueblo Leonés (UPL) que des de fa 30 anys demana exactament això. Actualment, els socialistes tenen l’alcaldia d’aquesta ciutat, però governen en minoria i necessiten els 5 regidors d’UPL per aprovar la majoria de les mesures, pressupostos inclosos. Amb aquest informe han donat llum verda a explorar les possibilitats legals d’aquesta independència respecte a Castella. Pobrets, els lleonesos. No saben què els hi ve al damunt.
Per començar, imagino, que això no ho decidiran només els lleonesos. Suposo que ho hauran de votar tots els habitants de Castella i Lleó. Això si s’arriba a votar perquè, ja se sap que els referèndums provoquen divisió. D'aquí a uns mesos, per tant, els partidaris que Lleó continuï dins de Castella acusaran els que volen la independència de generar conflictes innecessaris allà on hi havia pau i tranquil·litat. I si això ja és greu, més ho serà durant les festes de Nadal en què s’evidenciarà que la independència de Lleó respecte a Castella trenca famílies. Pares contra fills. Germans contra germans. Cunyats tots.
Quan se'ls hagin acabat tots els arguments preguntaran als lleonesos què posa al seu DNI
Si Lleó vol tenir un nou estatus polític és perquè considera que Castella els roba. I això sí que és poc metafòric perquè s’ha pogut comprovar que durant anys la pertinença a Castella i Lleó els ha comportat rebre menys diners públics, ja siguin dels pressupostos autonòmics, estatals o dels Fons FEDER europeus. Les infraestructures tampoc han respectat l’especificitat lleonesa i el centralisme de Valladolid sempre ha escombrat cap a casa en aquest àmbit. Malgrat tot això, segur que quan els partidaris de la independència de Lleó vulguin defensar-ne la separació, els contraris demanaran que es deixi de parlar del "tema” i, per contra, es passi a parlar de les “coses que interessen a la gent”.
De sobte, però, aquests que demanen parlar de “les coses que interessen a la gent” trauran a relluir tot de calamitats que li passaria a Lleó en cas que marxés de Castella. Els pensionistes lleonesos no cobrarien la pensió, els títols universitaris no tindrien validesa i Lleó “vagaria por el espacio por los siglos de los siglos” perquè serà expulsada de la UE, i de res serviria tenir passaport comunitari: Y la europea?. I més greu que tot això, els clubs de futbol de Lleó no podran jugar la Lliga; gravíssim. Ah, i quan se’ls acabin tots els arguments llavors n’esgrimiran un d’infal·lible: els preguntaran què posa al seu DNI. I com que al seu DNI posarà que administrativament són de Castella i Lleó això els obligarà tota la vida a ser-ho.
Tenir la raó no us l'ha donat
A més de la província de Lleó, UPL considera que Zamora i Salamanca són territoris lleonesos i, per tant, aquestes dues demarcacions haurien d’acompanyar-la en el procés de separació de Castella. L’article 144 de la Constitució sí que contempla la creació de noves comunitats autònomes, però deixa ben clar que les noves només podran ser-ho si són uniprovincials, res de federar-se. I com que l’any 1978 es va aprovar la Constitució, ja està, no hi ha res a fer. Llàstima, gràcies per haver-ho intentat.
Us diria, amics lleonesos, que si això passa potser podríeu celebrar un referèndum sense demanar permís a Valladolid, però aleshores pot ser que enviïn policies a carregar contra els votants. Uns policies que, per cert, hauran estat esperonats al crit de “A por ellos”, on “ellos” sou vosaltres. També pot passar que, pel simple fet d’haver organitzat aquesta votació posin desenes de persones a la presó. D'altres pot ser que s'exiliïn i a d'altres al cap d'uns anys encara els espiaran els mòbils amb un programa anomenat Pegasus. O també que les institucions castellanes intervinguin les lleoneses, com l’Ajuntament o la Diputació. Us semblava que Europa mai permetria una cosa així, però la veritat és que sí. I això que no haureu tirat ni un paper a terra i que haureu fet la revolució amb un somriure. Tenir la raó no us l'ha donat i pensareu que mai més aconseguireu separar-vos de Castella. Però Castella continuarà fent de Castella, continuaran havent-hi els motius perquè Lleó sigui independent, us organitzareu, us aixecareu de nou i, com ja vau anticipar, ho tornareu a fer.