Estic començant a comprendre el sentit profund de la doctrina de la cancel·lació: la gent només cancel·la aquell qui odia i les idees que no comparteix. Si pel que sigui simpatitza amb el subjecte o amb el missatge, llavors pot separar autor i obra i encongir-se d'espatlles. L'exemple més evident el trobem en Karla-Sofía Gascón.

Gascón diu ser dona, encara que no ho sigui. El drama del fet trans és que la paraula defineix el conflicte: d'una realitat biològica a l'exigència de ser considerat pel proïsme en funció de la pròpia representació mental. Encara bo que en això el feminisme és tan conservador com jo i adverteix: no pots deixar de ser el que ets, i en tal condició irremeiable mereixes el mateix respecte i consideració que qualsevol altre ésser humà, ni un gram menys, però tampoc ni un més. Deixem de banda el fet que un univers percentualment tan ínfim com el col·lectiu trans ha vingut a trastocar la reivindicació de la dona d'ocupar el seu lloc al món. I també aquí afegiria que ho ha fet llastant la seva possibilitat de ser reconeguda en aquest paper diferent, complementari i tan important com el de l'home amb el qual participa en la construcció de l'organització social. Deixem també de banda un altre fet cert, i és que ser d'un sexe o d'un altre, i sentir-se d'aquest, d'aquell, de tots o de cap no avala la bondat o maldat d'un subjecte, ni el seu grau de civisme, ni les seves capacitats. Qualsevol persona arriba aquí amb una maleta de talents dels quals haurà de respondre al final per la manera com, amb els seus vicis i virtuts, els hagi conreat. També Karla-Sofía Gascón.

Ser d'un sexe o d'un altre, i sentir-se d'aquest, d'aquell, de tots o de cap, no avala la bondat o maldat d'un subjecte, ni el seu grau de civisme, ni les seves capacitats

Gascón s'ha revelat menyspreadora i prepotent i, al més pur estil Rubiales, ho sosté i no ho esmena: és que el món m'ha tractat malament, diu. El món m'ha fet així, com a la rebel Jeanette. I res, que el dolor la justifica en el seu menyspreu cap a altres col·lectius minoritaris com el seu, i probablement tan apallissats per la intransigència i falta de sentit i tacte dels altres. Potser és cert, però hauria de valer per a qualsevol que es comporta d'aquesta manera, no? També a Rubiales el món el va fer així? Per això no parlarem de com, potser, ha agafat fama per la seva condició sexual en aquests moments en què tot el que és alternatiu mola. He de dir que jo no he vist Emilia Pérez, així que no sé si abans va ser encimbellada injustament o ara se la vilipendia amb la mateixa injustícia. Perquè per a mi el més grotesc de la situació és la manera en què alguns han decidit sortir en la seva defensa per separar autor i obra. Vaja, que pot ella merèixer, malgrat tot, el premi i el reconeixement que van ser negats a Will Smith després de la seva plantofada de protector masclista, a Kevin Spacey per un tocament de genoll homosexual a un jovenet que va resultar improvat, a Mel Gibson per les seves declaracions de mascle sobrat, a Polanski per les seves abusades dones tan joves, o a Woody Allen perquè la seva fillastra era per a ell sexualment més consistent que Mia Farrow.

Autor i obra. En el cas de ser trans rabiosa, hem d'oblidar els seus pecats a l'hora de valorar el seu treball? Sempre he cregut que sí i ara no canviaré d'opinió, però que ho recordin els qui han repudiat autèntics monstres cinematogràfics del nostre temps pel fet de no compartir les seves idees. I si no, que li ho diguin a Clint Eastwood. Sembla que només alguns tenen llicència per pecar.