És un debat recurrent, la serp d'estiu en versió precampanya electoral. La llista més votada a la carta que ha plantejat Alberto Núñez Feijóo s'ha anat corregint i rectificant com va fer Alfonso Fernández-Mañueco amb el protocol fantasma antiavortista de Castella i Lleó. De les generals, ha passat a les autonòmiques, fins a quedar-se en les municipals. És un debat recurrent, abans el va treure Rajoy el 2016 i fins i tot el PSOE el 2019. Si avui manés la llista més votada, la governabilitat seria una altra a mig país. I gairebé cap no respondria a la representativitat i al sistema parlamentari basat en acords de govern.

Les dues majories que sostenen Feijóo, l'absoluta d'Andalusia i la majoria de Madrid, no s'haurien consolidat. La tercera i més tòxica, a Castella i Lleó, la va aconseguir amb Vox davant el candidat socialista, Luis Tudanca. Ayuso va treure el pitjor resultat del PP en la comunitat en les seves primeres eleccions —avui encara governaria Ángel Gabilondo— i Susana Díaz va guanyar Juanma Moreno. El "pacte entre perdedors" al qual s'arriba en "despatxos tancats", com han qualificat des del PP, troba el seu millor exemple en el primer govern andalús i la foto de les tres dretes amb un paper dels acords que no es va fer públic.

Feijóo també ho va anunciar a Galícia, però mai no la va aplicar quan va tenir-ne oportunitat. A Ourense, va guanyar el PSOE, però l'expresident gallec va col·locar el tercer en lliça, Gonzalo Pérez Jacome. En el pacte de repartiment nacional del PP amb Ciutadans van arribar a acords com el de Palència, on mantenen un acord amb Cs i Vox en el qual van fer alcalde el candidat Ciutadans amb 3 regidors, mentre que el PP en té 9 i el suport d'un regidor de Vox. Amb la llista més votada, el PP hauria perdut Madrid, Saragossa i Múrcia. A més, de manera natural, ja governa la llista més votada en 3 de cada 4 municipis.

Sense majories de govern, sense blocs d'investidura, la conseqüència és la inestabilitat i un desgovern abocat en massa ocasions a mocions de censura

Com que les contradiccions del passat no importen i la proposta és a futur, Feijóo s'ha trobat les resistències internes dels seus candidats demanant-li de recollir corda de cara a les autonòmiques. Ximo Puig podria ser el més votat i, tot i així, el PP tindria opcions amb Vox depenent del resultat. Emiliano García-Page serà el més votat? Segur, segons totes les enquestes. Amb la reforma de la llei electoral manxega de María Dolores de Cospedal, no estaria tot dit. El mateix a Extremadura, segons el CIS.

Cap dirigent popular no ha donat suport al president del PP. I cap no ha criticat Isabel Díaz Ayuso per desmarcar-se'n. Una hora abans que Feijóo presentés el Pla de qualitat institucional a Cadis, la presidenta de Madrid ha baixat de la proposta públicament. La presidenta de Madrid vol reforçar el seu poder autonòmic al cinturó vermell controlat pel PSOE o bé pels socialistes i les marques d'esquerres. Moreno Bonilla també vol recuperar alcaldies a Andalusia. Quina garantia té sense el consens dels seus propis candidats? Cap.

La proposta a benefici propi del PP tindria lloc en una reforma de la llei electoral. Un debat massa profund per plantejar-lo amb el rebuig intern, Vox inclòs, quatre mesos abans de les eleccions. La carta de la governabilitat de Feijóo és part del pla de "qualitat institucional". Tanmateix, generaria una inestabilitat als ajuntaments que avui no tenen i limitaria el poder dels plens municipals sense necessitat de buscar acords. Per no parlar del marc des d'on ho planteja: un Pedro Sánchez il·liberal que governa amb majories il·legítimes, quan no hi ha res més il·liberal que qüestionar les majories de govern elegides per les urnes.

De moment, la llista més votada és un cos estrany en el nostre sistema electoral. Quan els ciutadans voten fragmentàriament, la lectura és un mandat d'acords o diàleg; quan han volgut majories absolutes, les han votat. Avui, la llista més votada són majories artificials que després s'enfronten al sistema parlamentari. I una vegada investit, arriba la realitat: amb qui governes, com tires endavant les lleis o les ordenances. Sense majories de govern, sense blocs d'investidura, la conseqüència és la inestabilitat i un desgovern abocat en massa ocasions a mocions de censura.

Les eleccions municipals són a totes les comunitats, és un dels principals comptadors de qui guanya i qui perd en nombre de vots. Un dels principals paràmetres indicatius de com va la carrera cap a les generals. És molt probable que la proposta no arribi viva a maig. De moment, que Feijóo recorri un altre cop a la llista més votada és una mostra més que les seves enquestes internes no li donen una victòria per governar ni tan sols pactant amb Vox.