En el moment d'escriure aquesta columna, ja passen quatre dies, disset hores i onze minuts des que TV3 va emetre el reportatge "Infiltrats" al 30 minuts, diumenge passat. El programa va ser un èxit d'audiència i va generar moltíssimes reaccions a les xarxes socials, lògicament, però hi ha una sèrie de gent que sembla que encara no l'ha vist. O pitjor encara: que ha vist com l'Estat infiltrava policies als moviments socials dels Països Catalans i ha decidit no dir-ne res al respecte. Qui sap per quin motiu Jèssica Albiach, per dir un nom al vol, encara no ha pogut fer cap tuit criticant unes infiltracions abismalment desproporcionades. Potser té el mòbil esgavellat, ja que n’estic segur que als Comuns, abanderats de les lluites socials i els drets humans, els sembla tan vomitiu com a mi això d’espiar persones normals com si fossin terroristes. Sobretot quan, en el pitjor dels casos, l'únic delicte que poden cometre és penjar un cartell a una paret on diu "Prohibit fixar cartells".

La sorpresa, en canvi, rau en el fet d’entrar al timeline d'X de la presidenta dels Comuns al Parlament de Catalunya i adonar-se que sí que li funciona el mòbil, ja que des de diumenge passat ha piulat i repiulat un fotimer de coses, la majoria d'elles relacionades amb algun triomf polític d'un ministre de Sumar a l'executiu del govern espanyol. En canvi, ni una sola publicació referent al fet que membres de la Policia Nacional mentissin i es fotessin al llit de persones, literalment, per tal de sostraure informació i dinamitar des de dins la feina d'organitzacions amb qui, teòricament, els Comuns comparteixen lluites.

També en el moment d'escriure aquest text, fa més o menys tres dies, tres hores i quaranta-nou minuts que han sortit a la llum els documents desclassificats del Centre Nacional d'Intel·ligència que constaten la seva relació amb l'imam de Ripoll. Els arxius deixen clar que els serveis d'espionatge van tenir fins a cinc converses amb el cervell dels atemptats del 17-A, però que això va ser tres anys abans de la massacre de 2017, quan Abdelbaky Es-Satty era a la presó de Castelló i va quedar descartat com a possible confident. Ara bé, els documents també revelen que els contactes entre el CNI i l'imam van continuar quan va sortir en llibertat, ja que se li va donar un número de contacte del CNI per col·laborar. Potser la Llei Mordassa impedeix fer tuits preguntant-se si és gaire normal que l'autor de l'atemptat terrorista més important del segle XXI a Catalunya tingués el telèfon del CNI, però, ja que Gerardo Pisarello, per dir també un nom a l'atzar, no n'ha dit ni piu.

Ben mirat, ara que ho penso, fa set anys que el seu partit és al govern i no només no ha derogat aquesta llei que mordassa les nostres llibertats democràtiques, sinó que lògicament en aquest temps tampoc el govern espanyol ha fet el mínim intent de desclassificar els documents del CNI i aixecar la catifa sobre el que va passar aquell fatídic 17-A a Barcelona, una ciutat aleshores governada per Barcelona en Comú. Queda evident que, també en aquesta ocasió, les úniques lluites compartides han estat amb l'Estat i el PSOE, que no ha mogut lleugerament fitxa fins que no ha vist perillar el suport de Junts. Potser perquè en política, fins i tot en els partits que es vanten d'estar més a l'esquerra que ningú, l'única lluita que preval és la que es comparteix amb el poder.

Ara que ho penso, en el moment d'enviar aquest article al diari ja fa dos dies, dues hores i vint-i-tres minuts d'ençà que la Bressola, en un comunicat que s'ha de llegir com un crit d'auxili, ha explicat que la xarxa d'escoles en català a Catalunya Nord està al precipici d'un col·lapse econòmic. Un dels motius d'aquesta situació rau en el fet que les ajudes econòmiques del Departament dels Pirineus Orientals i la Regió d'Occtiània són massa minses, però sobretot que l'Ajuntament de Perpinyà, des que l'ultradretà Louis Aliot n'és alcalde, ha tallat en sec les subvencions a l'educació en català i n'ha incrementat les càrregues d'impostos, segurament pel mateix motiu que també va canviar l'eslògan municipal i Perpinyà ja no és La catalane, sinó La rayonnante. Suposo que David Cid, per dir també algú que ara m'ha passat pel cap, tampoc no deu haver tingut wi-fi aquests últims dies per fer una simple mostra de suport a la Bressola, tal com han fet molts membres de la CUP, per exemple, malgrat que es tracti d'una escola pública.

Entenc que pel portaveu dels Comuns al Parlament, però, la Bressola no és res més que un exemple de la privatització de l'educació, per això donar-hi suport seria fer-li la rosca al neoliberalisme, que lògicament és una cosa molt més greu que compartir executiu amb ministres com Grande-Marlaska o governar a Barcelona gràcies als vots de Manuel Valls. Un home, per cert, recentment nomenat ministre del govern francès i que no fa pinta de moure ni un dit per mirar d'ajudar, des de París, que la canalla de Prada de Conflent o Argelers pugui aprendre la llengua amb la qual el mateix ministre va néixer. En realitat, només fa falta fer aquesta mica de memòria per no sorprendre’s amb la inexistent reacció d’aquests últims dies davant d’aquests fets per part de l'univers polític dels Comuns i, en general, de tota aquella esquerra 'indignada' sorgida del 15-M que sempre clama teixir lluites compartides amb l'esquerra sobiranista. A l’hora de la veritat, però, quan cal defensar totes aquelles aquestes lluites que crèiem compartir i que impliquen la defensa de la catalanitat, de la sobirania nacional o de l’enfrontament a l’Estat, la seva única resposta, com una lluita més partida per la meitat que no pas compartida, és la d’aquests últims dies: el silenci.