Mariah Carey i Love Actually ja són a la cantonada i això vol dir que torna la clàssica polèmica del pessebre de Barcelona. I com que és el primer cop des de l’any 2010 que a totes dues bandes de la plaça de Sant Jaume hi governa el PSC, amb Salvador Illa a la banda muntanya i Jaume Collboni a la banda mar —com els agrada dir als barcelonins—, hi havia una certa —tampoc no ens passem— expectativa sobre quina mena d’instal·lació ens posarien aquest any a la plaça de Sant Jaume. Doncs bé, ja tenim la resposta: un gran estel de vint puntes que, diuen, inclourà espectacle lumínic i musical. Dues tones i mitja de ferro, metacrilat i LED, un diàmetre de nou metres, forma d’icosaedre —vint puntes amb bases piramidals i on cada punxa fa quatre metres de llarg— i de nom "Origen".
L’estrella s’il·luminarà als vespres i projectarà alhora llums a les façanes de tots dos palaus, a partir del 29 d’octubre i fins al 5 de gener. Molt bonic, segur. Xevi Bayona i Àlex Posada en són els creadors, i el cost és de 145.000 euros. Que no sé si és car, comparat —atenció— amb els 50.000 euros que costarà el pessebre de l’Ajuntament. A casa ens surt gratis cada any. Ah, sí, sí, de pessebre n’hi haurà. Dos. Als patis de carruatges corresponents de l'Ajuntament i de la Generalitat.
Barcelona vol ser tan cosmopolita, que s’oblida que el que fa atractiva una ciutat és la seva personalitat
A aquesta decisió de posar un estel, que, reitero, és esperada cada any, s’hi afegeix, com a debat, l’enllumenat que ha triat l’Eix Comercial del Raval per il·luminar carrers com els de Joaquín Costa, Tallers, Ferlandina, Valldonzella, Sant Pau i la rambla del Raval, entre d’altres: simples garlandes de bombetes de colors, les mateixes que poden il·luminar una festa major, una revetlla de Sant Joan o un anunci de cervesa. Però, un moment, és casualitat que no hi hagi motius nadalencs entre les bombetes? No ho és. El seu dissenyador, Imanol Ossa, ha dit clarament que la proposta s’ha treballat per "fugir dels tradicionals llums de Nadal" i amb un propòsit, diu, inclusiu: "En un barri tan multicultural, fer llums de caràcter religiós no tenia gaire sentit. Per això, vam optar per garlandes de colors, un element festiu que acosta els llums a tothom". Llums d’hivern, en diuen. Com si els llums de Nadal, que ja són un element més econòmic i cultural que no pas religiós, expulsessin algú per ells mateixos. Algú que no sigui un Grinch com servidor, és clar.
El cas és que, sobre aquesta segona proposta, la multiculturalitat i multireligiositat no estan renyides, en principi, amb el fet que cada confessió celebri de manera oberta les seves festes de capçalera. A l'última Setmana Santa, a Ceuta, van coincidir el Ramadà musulmà i la Setmana Santa cristiana, i la imatge, siguis creient o no, era d’una bonica convivència entre les processons i els cartells de "Feliz Ramadán". A Barcelona, així, com a concepte, li passa que vol ser tan cosmopolita, que s’oblida que el que fa atractiva una ciutat és la seva personalitat, no els supermercats oberts les 24 hores, els locals de brunch i les franquícies que pots trobar a cada carrer de cada ciutat del món, sigui cosmopolita o provinciana. El pessebre no és exclusiu ni de Barcelona ni de Catalunya. De fet, el seu origen és italià. Però sí que és un dels quadres costumistes més estesos de la Mediterrània cristiana. Si jo fos turista, m’esperaria i m’agradaria trobar això en una ciutat com Barcelona. Per trobar una pista de gel i un gran arbre de Nadal, me n’aniria a Nova York. De la mateixa manera que si volgués celebrar Halloween, no triaria la capital catalana, però, en canvi, m’agradaria veure les parades de castanyes.