Tot el que sigui prevenció, protegir els joves i l’educació, hi estic d’acord, malgrat que afecti el meu sector. S’ha aprovat la llei que prohibeix beure i vendre alcohol a col·legis o altres centres de menors, i també en activitats relacionades amb l’esport. L’ambigüitat del 'beure amb moderació' s’ha de tornar radical amb els nens i els adolescents, perquè un 93% assegura que li és molt fàcil accedir-hi. El que no sé és quant els costarà canviar de mobiliari patrocinat per les marques de begudes alcohòliques a les terrasses dels bars, on els pares feien petar la xerrada mentre esperaven que els nens sortissin de les extraescolars. Les dades són alarmants des del 2020: un 28% dels adolescents d'entre 14 i 18 anys s’han emborratxat l'últim mes. I està molt bé que a les publicitats no es puguin utilitzar imatges de menors de 21. Sí, com als Estats Units. El que passa és que, amb el seu puritanisme, també provoquen que els americans al llindar dels 21, com que no han tingut prou educació sensorial a casa, es desfasin a la mínima que poden beure. Recordo quan tenia 25 anys i estudiava a Califòrnia i em demanaven el carnet per comprar uns bombons amb una mica de licor. O si algú em feia ensumar el seu vi, de seguida venia un cambrer a demanar-me la identificació. Bonic semblar més jove? Als EUA estava, no cal dir-ho, aprenent sobre l’enoturisme de Napa (Disney Wine) i Sonoma, mirant amb certa enveja com ells s’organitzaven amb transport públic perquè el destí brillés encara més.

Al centre d’interpretació del ferrocarril de Carinyena, t’expliquen la importància del comerç del vi a les rutes. Quan surts de les ciutats de França, Itàlia i la península Ibèrica, tot és un mar de vinyes. No en va, són els tres principals països productors. França, amb dotze milions de visitants l’any, amb un 39% del mercat internacional i 10.000 cellers accessibles. Itàlia encara va més forta: catorze milions d’enoturistes l’any, on un 50% dels seus visitants van a veure algun dels seus 20.000 cellers, perquè són part del made in Italy (i del dolce far niente). I Espanya? Doncs amb tres milions l’any, va creixent anyada rere anyada un 10%. El futur del vi és vendre l’experiència, més que no pas el producte en si.

Cada vegada es demana que les visites siguin més actives —com ser enòleg per un dia— i no passives

Acabo de presentar la sisena edició de FINE, la fira d’enoturisme a Valladolid, on s’ha constatat aquesta majoria d’edat del turisme enològic espanyol. No arribem encara a la imatge mental que l’enoturisme és un MUST de la llista, com quan vas a Bordeus o a la Toscana. Però igual que el visitant sap que part del viatge és tastar la tipicitat de la nostra gastronomia, també sap que hauria de visitar un celler. “No és tant com ho fas bé, sinó de la massa que tens”, diu el gurú Paul Wagner per explicar l’èxit de Napa Valley i a la seva proximitat a San Francisco, per exemple. Barcelona té tres rutes, com el Penedès, el Pla de Bages i Alella. Si Mahoma no va a la muntanya... les vinyes s’han de tornar urbanes! Al barri de Les Marais de París ja hi ha un centre de vignerons perquè no t’hagis ni de desplaçar a la Borgonya, com ens va explicar Charlotte Faugère, CEO de Calice & Wine.

Algunes altres de les grans frases de Paul Wagner són: “la visita al celler és el preu que ha de pagar el visitant per una copa de vi” o “no m’expliquis com, sinó el perquè es fa el vi”. Abans, tot era a veure qui suma més generacions o té més hectàrees en el moment àlgid, com el qui la té més grossa, a l’hora d’ensenyar la sala de criança (cadascuna de les botes val perfectament uns 1.200 euros). Cada vegada es demana que les visites siguin més actives (com ser enòleg per un dia) i no passives, d’escoltar per enèsima vegada com es fermenta. L’enoturisme és també part del turisme de luxe, de balnearis i estrelles Michelin. Festivals de música entre vinyes, cycling, muntar a cavall i ioga com a excusa per a connectar amb la natura. Fins i tot, la seva digitalització ha arribat als tours en línia i que els cellers ofereixen el seu espai a nòmades digitals. I també s’ofereixen més propostes alcohol free, com tasts de mosts, olis, versions sense alcohol o vins de menys graduació.

Fa vint anys vaig poder entrevistar Jacques Selosse, productor de xampany biodinàmic. Tenia un cartell a l’entrada que deia "les meves vinyes no coneixen les relacions públiques". Doncs ara, per als cellers, l’enoturisme és el camí per redreçar aquest descens del consum. Perquè no és tan important explicar organolèpticament les bondats del vi, com beure't un paisatge.