L’última màfia és sempre la penúltima: “En el codi genètic dels mafiosos sempre hi ha l’imperatiu de regenerar-se”. I de cercar venjança.  És un dels consells de don Ciotti, el sacerdot que lluita contra la màfia des de l’associació Libera al nord d’Itàlia. Don Ciotti és un mossèn torinès, nascut el 1945. Des del 1995 la seva obsessió és acabar amb la cultura mafiosa que opera a Itàlia i s'estén pel món, i reuneix en una xarxa amb més de mil grups antimàfia del país. Es queixa que avui s’ha normalitzat la màfia, no s’ha vençut. A l’imaginari col·lectiu encara s’associa esperit mafiós amb Itàlia, i amb Itàlia del Sud, de la Calàbria a Sicília. La tendència a vincular màfia amb sud és una derivada històrica superada. La màfia és al nord i al sud, dins i fora, a l’est i a l’oest. La màfia és arreu. Luigi Ciotti no és de Corleone, el mític indret sicilià que associem a la màfia. Quan vaig visitar Sicília un agost d’aquells roents i inclements, vaig voler anar-hi, al poblet de Corleone. No sé què hi esperava trobar. Reminiscències de La Cosa Nostra en ple? Algú que tingués per cognom Proveníeu, Navarra, Riina? Vito Corleone sorgit d'El Padrino? El que va saludar-me va ser una església de decoració dubtosa on s'acabava de celebrar un casament, vaig menjar una pizza estupenda en unes escales, vaig admirar els camps eterns de blat i vaig serpentejar tot de muntanyes on no es veia ni una ànima. I ja està. La màfia és relliscosa i internacional i no està encapsulada en un trosset de terra.

Luigi Ciotti, mossèn i activista contra la màfia, compta entre els seus detractors amb gent que el critica dient que és finançat pels Rockefeller i protegit pel papa Francesc. És una persona que s’ha significat per dir que la presència criminal no és marginal sinó que rau al nucli més pregon de la societat, i que juga amb un entramat de complicitats, a vegades d’indiferència i també sovint d’ignorància.

Aquesta setmana, la presidenta del Consell de Ministres a Itàlia, Giorgia Meloni, ha rebut a un altre mossèn antimàfia: don Antonio Coluccia, que lluita també des de fa 25 anys contra les màfies, en aquest cas en el sector de la droga, ha estat atropellat a Tor Bella Monaca, un barri de Roma. Meloni ha volgut condemnar públicament aquest atac contra la vida del sacerdot i ha repetit que s’ha de lluitar contra la màfia. 

Lluitar contra la màfia implica oferir espais per a la gent jove, feina, habitatge, accés a la cultura

Lluitar contra la màfia vol dir per exemple que els bancs han de donar préstecs, perquè si no ho fan ells, el teixit mafiós apareix com una entitat de beneficència i es converteix en un pseudobanc. Lluitar contra la màfia implica oferir espais per a la gent jove, feina, habitatge, accés a la cultura.

Ni ara, ni durant el confinament, les màfies estan quietes. La producció durant el confinament estava parada, però el capital il·lícit es movia igual, o més.  Operen sempre amb l’ajut del passotisme i el famós concepte de l’omertà o llei del silenci segons la qual si vols seguir en vida (tu i els teus), millor no diguis res del que has vist.

En el cas italià, als anys 60, Ciotti i d’altres sacerdots (alguns assassinats com Pino Puglisi) van intentar que hi hagués una reforma de la llei constitucional que confisqués els béns de la màfia i els convertís en cooperatives. Ja hi ha el 85% de les universitats italianes que subscriuen un protocol per confiscar béns mafiosos i convertir-los en un espai educatiu. El 15% restant no ho han acceptat. La màfia és un esperit, una cultura i en molts casos es considera un últim recurs per tirar endavant davant la necessitat. Però la màfia també és una manera de ser, una voluntat que alguns escullen tot i poder triar.

L'espiral de corrupció continua.

Ciotti segueix lluitant i demana responsabilitat. Si avui el mal encara és fort és perquè les injustícies s’han aliat amb xarxes internacionals, sí. Però també, i aquí punxa als ciutadans, s’han aliat amb les nostres omissions.