De tot allò que s’ha dit sobre la campanya nord-americana i la posterior entronització de Trump, sobta la insistència (i la histèria) del comú sobre com el magnat-president s’ha envoltat d’alguns dels tecnòcrates més rics del planeta. En efecte, la majoria dels mitjans del món dirigiren els ulls cap al grupet d’arxibilionaris format per l’omnipresent Elon Musk, on també hi trobàvem Jeff Bezos, Mark Zuckerberg, Serguei Brin i fortunes menys copioses —però igual d’importants—, com les de Sam Altman, Tim Cook, Miriam Adelson o Rupert Murdoch. De la fotografia d’aquests il·lustres technomoguls no en destacava només la fortuna, sinó que entre tots representaven una imatge molt més lluminosa que la vetusta i fatigada munió dels antics mandataris demòcrates i republicans, en què fins i tot un home que du el glamur a la corbata, com el president Barack Obama, semblava un fatigat xaruc.

Sé que la nostra tribu està avesada al fet que un simple redactoret del Diari Ara pugui regalar lliçons als homes més rics i innovadors del món. Però caldria anar un pèl més lluny del prejudici (i del ressentiment) per adonar-se que aquesta nova plèiade de tecnòcrates és el correlat dialèctic negatiu a l’oligarquia política que va mantenir Joe Biden al poder, la qual, tot sigui dit, també comptava amb els dòlars d’algun membre insigne d’aquests senyors que ara semblen tan paorosos. A Biden el salvà una estructura d’empresaris que sempre han depès de la política per innovar i també l’estructura ancestral del Partit Demòcrata. Trump ha vist molt bé la fatiga d’uns ciutadans que poden no haver votat mai gent com Bernard Arnault o Mukesh Ambani, però que es diverteixen molt més tenint-los a prop del govern de la nació perquè els inspiren més ambició que una classe política molt encarcarada.

Això de repartir talent i cultura sense cobrar ni un ral s’ha acabat

A mi el que més gràcia em fa de tot plegat és palesar com la conciutadania es malfia d’una sèrie d’empresaris que estan a punt d’aconseguir coses (si ho voleu, espantosament supèrflues) com ara que un coet ens aterri a la terrassa de casa o que puguem admirar els gols de Lamine Yamal des d’una càmera que dugui incrustada a les pupil·les. Però això tant li fot, perquè aquí l’important és palesar com tots aquests senyors s’han fet rics no només perquè hagin tingut invencions revolucionàries —algunes de les quals, com ara Facebook o X, fins fa ben poc aplaudíem amb gran entusiasme—, sinó perquè tots i cadascun de nosaltres hem utilitzat els seus serveis d’una manera gairebé gratuïta i sovint amb una circulació informativa molt més democratitzadora i transparent que el sotabosc opac en què s’ha convertit la política. Pesi a qui pesi, tots els hem ajudat a ser a prop de Trump.

Senyora meva, vostè ha enriquit el senyor Mark Zuckerberg a còpia de compartir la tabarra diària sobre Carles Puigdemont entre les seves amigues al grup "1714 Donec Perficiam" a Facebook. I tu també, Josep Maria, tu que has utilitzat una gran meravella xarona anomenada Instagram per enviar l’emoticona del foc a aquella fotografia d’una antiga amiga de l’institut a qui has trobat a la xarxa fent morritus i abillada només amb un biquini, la qual cosa —per a acabar-ho d'adobar— us ha permès reprendre el contacte per acabar fent uns gintònics i cardant com conills. La gent no es fa rica per casualitat, fillets meus, i quan tu necessites urgentment un estudi sobre l’òpera wagneriana publicat a Indiana University, t’aculls a l’omnipresència planetària de Jeff Bezos en comptes de moure el cul i demanar el volum en qüestió a allò que els cursis anomenen "la teva llibreria de confiança". Això, ai las, va així.

Donald Trump ha vist molt hàbilment que els EUA, tot i la seva pèrdua de pes polític, encara són la primera potència del món en termes de colonització cultural. Vista aquesta predominança, el president 47 ha decidit que això de repartir talent i cultura sense cobrar ni un ral s’ha acabat. Sota aquesta nova política no hi ha la mà negra d’un algoritme tenebrós, sinó el pas ferm d’una civilització en l’art de treure rendiment econòmic al seu sentit d’ambició i talent.