Benvolgut amic,

M’adreço a tu per carta i no amb els mecanismes de comunicació més ràpids i breus que fem servir habitualment perquè, aprofitant la calma de l’agost, he mirat de donar resposta a alguna de les preguntes que m’has fet últimament. Morgan Housel en el llibre Allò que mai canvia diu que “un tret comú del comportament humà és el desig ardent de certeses malgrat viure en un món incert i probabilístic”, penso que el desconcert que viviu molts independentistes va per aquí. No tinc una vareta màgica ni una bola de vidre. Aquesta no és una carta amb respostes definitives per mirar de convèncer-te. Només pretenc donar context a la incertesa, que és on vivim realment sempre, i repassar allò que mai canvia.

Per connectar ràpid amb l’actualitat política i situar-nos respecte als esdeveniments, comencem per allò que mai canvia: els socialistes mai compleixen els acords amb Catalunya, el PSC sempre escull Espanya i ERC sempre que pot escull el PSC. Això és així des de la restauració de la Generalitat de Catalunya, amb l’única excepció de l’Esquerra del president Barrera, que el 1980 va votar a favor de la investidura del president Pujol. Per Mas (2012) i Puigdemont (2017), ERC no sumava amb el PSC. Els socialistes catalans, des de la LOAPA (1982), les retallades al nou Estatut (2005) o l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola contra les institucions catalanes (2017), sempre s’han posicionat al costat del PSOE. Com diu el llibre que t’he recomanat, “allò que mai canvia és important perquè te’n pots refiar bastant a l’hora de pensar en com donaran forma al futur”. Per a properes eleccions i properes estratègies, cal tenir aquest patró de comportament present.

Per a nosaltres allò que mai canvia és el dèficit fiscal, el dèficit d’infraestructures, la manca de respecte a la nostra identitat i el dèficit democràtic

En allò que mai canvia hi ha que les millors històries sempre guanyen. “No la millor idea, o la idea correcta, o la idea més racional. Només qui explica una història que crida l'atenció de la gent i fa que assenteixin amb el cap és recompensat”. El nacionalisme català sempre ha tingut un relat guanyador. Ja d’abans de la restauració de la Generalitat, en temps de la Mancomunitat per exemple, centrat en la defensa d’una identitat integradora, la construcció de la nació i governar bé. Durant el procés del primer d’octubre aquest relat es va substituir per l’oportunitat que significava la independència de fer un país nou. I en pro de la unitat, el nacionalisme va renunciar a seguir defensant allò que mai canvia i que funciona. I va cedir terreny a alguns lemes amb més èxit, tot i estar una mica allunyats de la història principal, com “tenim pressa” i “els carrers seran sempre nostres”, i a algunes idees més pròpies de l’agenda woke que d’un moviment nacional. Ara que hem vist que no som tan a prop d’aconseguir-ho com ens pensàvem —Housel també diu que mai canvia que les coses són més dures del que sembla i no tan divertides com t’havies imaginat— no tenim cap dels dos relats i sí l’agenda woke.

És aquí on cal veure la importància estratègica del retorn a Catalunya del president Puigdemont de la setmana passada. La seva capacitat de captar l’atenció de la gent (de tot el món) i d’alimentar de nou el relat de l’independentisme. Tornar i haver d’exiliar-se de nou és recordar a tothom que a ell la llei d’amnistia no se li aplica perquè a Espanya l’estat de dret no funciona perquè alguns jutges actuen fora de la llei amb la voluntat d’imprimir venjança i no justícia. Dir “el procés no s’ha acabat, comença una nova fase” és no assumir resignadament que l’única opció de Catalunya és que la manin des de Madrid. Perquè una cosa és no assolir l’èxit i l’altra molt diferent és canviar de samarreta buscant excuses. Per a nosaltres dins l’estat espanyol allò que mai canvia és el dèficit fiscal, el dèficit d’infraestructures, la manca de respecte a la nostra identitat i el dèficit democràtic. Potser estàs desconcertat, però hi ha compromisos que no haurien de canviar mai.

Gràcies per destinar una estona a llegir la carta, espero haver-te pogut ajudar una mica.

Ens veiem a la Diada, que tinguis bon estiu.

 

Ben cordialment,

Jordi Cuminal Roquet