Primer han atacat el Barça, ara ataquen TV3. Veure segons qui exclamant-se per un esquetx sobre la Marededeu del Rocío per motius morals és tan aberrant com veure el Real Madrid denunciant el Barça perquè se sent perjudicat pels arbitratges. Faria riure si no fos tan greu. Qui està en fallida moral és l’estat espanyol on anar contra els catalans té butlla: l’insult, l’espoli, la mentida, la injustícia, la repressió. Tot això té aval mediàtic, polític i conseqüències judicials. Es tracta d’un intent seriós de destrucció total del catalanisme: espoli fiscal, manca d’infraestructures, repressió política i, pel que sembla, ara toca l’intent de malferir la reputació d’alguns elements simbòlics del país: el Barça i TV3. Teníem la independència a l’abast i sembla que ho sabien millor ells que nosaltres. “Cueste lo que cueste” va dir Rubalcaba. El preu que n’han pagat ha sigut el seu propi estat de dret, ja que a Espanya manen els jutges i no les institucions democràtiques. A tots els sembla bé, la unitat d’Espanya és el primer. I com que hem dit que ho tornarem a fer, s’ho han tornat a prendre seriosament. De nou, sembla que més que nosaltres. Canya a Catalunya que, a més, no es defensa.

De fet, no és que Catalunya no es defensi, sinó que sempre hi ha còmplices disposats a fer el caldo gros de la desgràcia pròpia per vet a saber quin miserable benefici particular que aspira a obtenir —oblidant que Roma no paga traïdors—. Ens falta mentalitat d’estat per entendre que això és una guerra i que els bàndols estan decidits. I ens agradi més o menys qui ens ha tocat de company de viatge, d’aquesta només en podrem salvar els mobles si estem junts i amb mentalitat de combat: Mala llet i bon humor. Pot ser una bona recepta —que som catalans i tampoc estem per a segons què—. A l’estil Joan Laporta, que mentre aguanta cops de tot arreu amb l’aplom d’un gegant transmet l’autoestima pròpia de qui surt a guanyar. O, per altra banda, a l’estil de Toni Soler reaccionant a totes les crítiques rebudes de tot arreu durant la Setmana Santa que, sense deixar de fer humor, ha subratllat amb contundència veritats molt incòmodes del que passa a Espanya.  Als culers i als cristians ens poden saber greu determinades situacions. Però davant les dues campanyes perpetrades pels sectors més franquistes de l’Estat cal saber destriar el gra de la palla. I no fer gaire el llepafils, que l’ofensiva és dura. Per tant, no entraré en matisos: cal defensar-se. Cal defensar TV3 dels qui volen tancar-la i aprofiten qualsevol pretext per organitzar una campanya, tal com cal defensar el Barça dels qui el volen desestabilitzar per acabar controlant-lo. Com cal defensar l’escola en català, sempre amenaçada per alguns; i la llengua, immersa en una onada de desprestigi social que pagarem car; i qualsevol altre signe d’identitat de Catalunya com a nació. Perquè se’ls volen carregar.

Però com que va per a llarg, sembla oportú no posar-se pedres al fetge i combinar aquesta actitud de resistència amb un punt de bon humor, com va fer l’altre dia en Toni Soler. Perquè ser conscient de la gravetat no vol dir estar enfadat sempre. Ni enganxar-se en una baralla constant que t’impedeix avançar en la feina que tens compromesa: mirar de construir una societat cohesionada i amb prosperitat; ser líder d’audiència; guanyar la lliga; sumar gent a la causa del català, etc. I en el cas de la política: guanyar. No hi ha millor resposta a l’anticatalanisme electoral, que diuen que els dona vots, que una nova gran victòria de l’independentisme al qual també li cal recuperar una mica de mala llet i sobretot de bon humor.